Premis Ramon Llull a les arts 2003
Antoni Catany Jaume (fotògraf)
Fotògraf. Resideix a Barcelona des de 1966.
El 1972 féu la seva primera exposició individual a Barcelona. Ha exposat a Espanya, França, Holanda, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Tunísia, Alemanya i Japó, entre altres països. El 2000, el Museu Nacional d'Art de Catalunya -MNAC- féu una mostra antològica de la seva obra amb el títol "Toni Catany. El artista en su paraíso" i, el 2002, exposà a la Fundació Miró i s'inaugurà una mostra retrospectiva en el Centre de Cultura de la Misericòrdia, ambdues a Palma.
És autor de la monografia Tomàs Monserrat (1873-1944), Retratista d'un poble (1983), Les Illes (1975), amb text de Maria Antònia Oliver, Les Balears (1985), amb text de Baltasar Pòrcel, Natures mortes (1985), Calotips (1987), Retrobar Barcelona (1987), Història de la dansa a Catalunya (1987), La meva Mediterrània (1990), Flowers of life (1991), Somniar Déus (1993), amb text de Blai Bonet, Obscura memòria (1994), Fotografies (1997) i la monografia Toni Catany. Fotografies (1997).
Ha fet reportatges i retrats per a revistes internacionals, portades de discs i ha treballat amb els processos fotogràfics antics. La seva obra, de caire intimista, s'ha especialitzat en natures mortes. Ha contribuït a la revaloració de la fotografia entesa com a llenguatge artístic.
La seva obra es troba a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d'Art Modern (París), al Museu Niepce (Chalon-sur-Saone, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA) i al Museu de Mallorca. El 1991, el Ministeri de Cultura francès li atorgà el títol de Chevalier de l'Ordre de les Arts i les Lletres, i el 2001 fou guardonat amb el Premi Nacional de Catalunya d'Arts Plàstiques i el Premi Nacional de Belles Arts, secció fotografia.
Miquel Brunet Miquel (pintor)
Pintor i dibuixant.
Començà a dibuixar a la infantesa de manera autodidàctica, durant la immobilitat derivada d'un accident. Aprengué l'ofici de sastre a l'Acadèmia de Sastreria de Barcelona. El 1943-1944 féu estudis de pintura a l'Acadèmia de Dibuix Ricard Tàrrega, de Barcelona, i pintà els seus primers olis. Des de 1949, es dedica plenament a la pintura.
Quan tornà a Mallorca fou encoratjat a pintar pels artistes de Manacor i, sobretot, per Rafel Jaume que el féu participar en el Grup Tago. El 1959 exposà per primera vegada a Palma. El 1960 sojornà a Madrid, on es relacionà amb Olga Sacharoff, estudià els manifests de Joaquim Torres García i admirà els paisatges d'Ortega Muñoz, que l'influïren decisivament.
Situat al marge del tradicionalisme postimpressionista, s'insereix dins els artistes de Mallorca dedicats a un realisme màgic i ingenuïsta, com Jaume Mercant i Miquel Rivera Bagur. Conreà la natura morta, la figura i el paisatge.
Devers 1970, començà a deixar els tons terrosos i evolucionà cap a un cromatisme més lleuger i alegre.
Ha exposat individualment a Mallorca, Barcelona, Madrid, Alemanya i Estats Units d'Amèrica.
El 1984, li fou concedit el premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1990, el Govern de les Illes Balears organitzà una exposició retrospectiva a la Llonja de Palma, i, el 2002, se'n féu una d'antològica al Casal Solleric, de Palma.