Premis Ramon Llull a les lletres 2003
Pere Melis Pons (mestre d'escola)
Nascut a Ciutadella el 23 de desembre de 1924.
Mestre d'escola retirat. Estudiós dedicat a la divulgació filològica amb el desig que la gent conegui millor la llengua i l'empri com a vehicle principal de comunicació tant oral com escrit.
Va començar a escriure el novembre de 1979 a El Iris "per mor d'una placa poc aclaridora a un carrer ple de clots i bonys ".
Molt conegut per la seva secció "Espipollant" del Diari Menorca, que publica des de l'any 1981. Hi comenta paraules, dites, costums, personatges?; combina els comentaris filològics i les anècdotes. Tasca de divulgació d'algunes característiques del menorquí. Un dels seus seguidors era Francesc de B. Moll, que el va felicitar el 1985. Textos recollits per Edicions Nura en dos toms. Publica diàriament al Diari Menorca (de dilluns a dissabte aquesta secció i el diumenge "Per passar l'estona").
Treball sobre paraules pròpies de Menorca publicat als "Quaderns de Folklore" ( de moment, tres quaderns ) amb el títol "La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines".
Reconeixement del Consell Insular de Menorca, expressat el 17 de gener de 1987, any del VII Centenari. Membre de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis. Ponent del XXVIII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, Ciutadella de Menorca i Maó ( març 2002 ).
Fa de membre de jurat de concursos literaris ( Francesc d'Albranca, de Ferreries, el 1987 ) i pregons.
Maria Antònia Oliver Cabrer (escriptora)
Escriptora.
Inclosa dins la generació dels 70, s'inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de Mallorca i molt influïdes pel gènere rondallístic tradicional. En aquesta línia publicà Cròniques d'un mig estiu (1970), que reflecteix les conseqüències del boom turístic; Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), que és la història d'un poble imaginari de Mallorca contada per les tres generacions d'una saga familiar; i El vaixell d'iràs i no tornaràs (1976).
Amb Punt d'arròs (1979), enceta una nova perspectiva més interessada en l'anàlisi psicològica. He fet incursions en la narrativa de gènere, tant policíaca, amb Estudi en lila (1986) i Antípodes (1988), com èpica i mítica, amb Cuineres de foc (1986).
Amb Joana E. (1992) guanyà el Premi Prudenci Bertrana 1991. A més, és autora de les novel·les El Sol que fa l'ànec (1994), Amor de cans (Premi Ciutat de Palma de Novel·la 1995) i Tallats de lluna (2000).
En col·laboració amb el fotògraf Antoni Catany publicà el llibre-reportatge Les illes (1975) i, amb Maria Rius, el conte infantil Margalida, perla fina (1984).
En el terreny de la narrativa curta ha escrit Coordenades espaitemps per guardar-hi les ensaïmades (1975), que és un recull de relats centrats en la infantesa de l'autora, que tornà a publicar, amb altres contes, a Figues d'un altre paner (1975).
Ha estrenat i publicat dues peces teatrals Negroni de Ginebra (1994) i la Dida (1996), sobre un conte de Salvador Galmés.
Com a membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, participà en els llibres Lovecraft, Lovecraft (1981) i Negra i consentida (1983).
Ha treballat per a la televisió amb els guions dramàtics Muller qui cerca espill (1980) i Vegetal (1981), ambdós editats el 1982 amb el títol Vegetal.
Ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Herman Melville, entre d'altres.
Ha col·laborat en publicacions com El Correo Catalán, Serra d'Or i Avui.
Des de 1969, té fixada la seva residència a Barcelona.
Josep Marí Marí (pintor i escriptor)
Nascut a Eivissa l'any 1948.
Va cursar la carrera de Belles Arts -secció de pintura- a la Universitat de Barcelona.
Ha exercit durant 24 anys com a professor de dibuix de batxiller. Amb altres persones va impulsar, l'any 1970, la represa de l'Institut d'Estudis Eivissencs, del qual fou president juntament amb Marià Villangómez Llobet. A més, dins aquest Institut va ser director de la revista Eivissa, i també promotor i professor dels cursos de català duits a terme per aquesta entitat.
L'any 1982 va publicar el llibre de poemes La veu dispersa, i el 1991 el seu primer llibre en prosa Els deixants de la llum. L'any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa amb Mentre passen els núvols. L'any 1998 va publicar La veu pintada, en el qual reprodueix poemes de La veu dispersa, acompanyats d'una autointerpretació plàstica. El 1999 va publicar el llibre de sonets Respira el món.
En la seva faceta com a pintor, Josep Marí és autor d'una obra plàstica de gran qualitat, de tall impressionista i sovint inspirada en els paisatges i la llum d'Eivissa.
En un article dedicat a l'obra de prosa Els deixants de la llum, l'escriptor i poeta Joan Serra ens ajuda a entendre alguna de les característiques tant de la literatura com de l'obra plàstica de Josep Marí. Diu així: "Els colors de la llum, que Josep Marí ha sabut captar amb destresa impressionista en els seus quadres, amaren d'esplendor les seves paraules".
Isidor Marí i Mayans (filòleg, escriptor i músic)
Va néixer a Eivissa l'any 1949.
Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Va ser professor d'aquesta Universitat fins que l'any 1980 va entrar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, primer com a cap de Servei d'Assessorament Lingüístic i després com a subdirector de Política Lingüística (1989-1996). Ha estat director del Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT). Durant la seva època a la Direcció General de Política Lingüística va posar en marxa el curs multimèdia "Digui, digui", un projecte pilot al Consell d'Europa.
És autor de diverses publicacions relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, entre les quals podem destacar Conèixer la nostra pròpia veu, sobre la literatura feta a les Pitiüses, realitzat en col·laboració amb Jean Serra; Notes urgents per a la història de l'ensenyament a Eivissa i Formentera (1948-1903); Llengua i ensenyament a Eivissa i Formentera (1982); Un horitzó per a la llengua (1992), Conocer la lengua y cultura catalanas (1993) i Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996). Així mateix és coautor del llibre El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991).
Va ser un dels fundadors del grup musical UC, del qual va formar part fins l'any 1995. És autor d'algunes de les cançons més conegudes d'aquest grup. Actualment és integrant del grup musical de folk "Falsterbo Marí". També ha ofert diverses actuacions en solitari.
Va ser comissari, juntament amb Julià Araza, de l'exposició "Sempre Eivissa i Formentera" (2000) destinada a difondre els atractius i la singularitat d'Eivissa i Formentera, com a elements d'avantatge competitiu a potenciar enfront d'altres destinacions turístiques.
En l'àmbit polític, va jugar un important paper en els primers anys de la transició democràtica, i destacà per la seva ferma defensa del redreçament lingüístic i cultural a les nostres Illes, com també en la reivindicació de l'autogovern. Va ser candidat al Senat per la candidatura del Bloc Autonòmic a les eleccions de 1977 i 1979.