Premis Ramon Llull a les ciències 2003


Bernat Nadal Ginard (metge)

Va néixer el 14 de març de 1942, fa 60 anys al poble d'Artà.

Es llicencià en Medicina l'any 1965, a la Universitat de Barcelona on també es doctorà i on va iniciar el seu camí dins l'aprenentatge del món de la cardiologia, i féu la residència de l'especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona, per travessar després l'Atlàntic i anar a la prestigiosa escola cardiològica de Mèxic durant un parell d'anys.

Des de fa uns trenta anys la seva vida professional, docent i investigadora, l'ha desenvolupada als Estats Units d'Amèrica, amb estades a les més prestigioses escoles, hospitals i centres de recerca:. Yale University, Albert Einstein College of Medicine, Harvard Medical School de Boston i els darrers anys al New York Medical College, al seu Departament de Medicina i a l'Institut de Recerca Cardiovascular.

La seva tasca professional, docent i investigadora ha fet que rebi premis i reconeixements, com és ara ser nomenat Doctor Honoris Causa per Harvard (1982) o per la Universitat de les Illes Balears (1991) o rebre premis com el d'Investigació Bàsica de l'American Heart Association (1990) o el Joan D'Alós per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002) o, fins i tot, el reconeixement de països com Itàlia, que li atorgà el Grande Uffiale della República.

També ha format part d'importants comitès assessors del món de la recerca o de la docència i de les principals revistes internacionals de la cardiologia, la recerca o la biologia, com són l'American Journal of Cardiology, Circulation Research, Circulation, la Journal of Mollecular and Cellular Cardiology. Ara mateix, és també membre de l'Institut Català d'Investigació i Estudis Avançats.

Ha impartit molts de cursos, seminaris, ha dictat més de 300 conferències, ha signat més de 400 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i ha escrit més de 200 articles científics i també llibres.

Però, a més de tot això, el que fa més important el professor Nadal-Ginard és la línia d'investigació que duu endavant els darrers anys. Han descobert que la regeneració cardíaca és possible. Durant molts d'anys el concepte clàssic era el de la incapacitat del cor adult per renovar les cèl·lules miocàrdiques. Ara, després d'anys d'investigació amb animals i gràcies als estudis del professor Nadal-Ginard i el seu equip, sabem que podem identificar, aïllar i cultivar cèl·lules mare del cor adult, les quals estimulades amb factors de creixement poden entrar en una fase de divisió ràpida i constitueixen una evidència sòlida que el cor es troba en un procés continu de creixement, mort i renovació cel·lular. Aquestes cèl·lules multipotents, capaces de diferenciar-se de qualsevol tipus cel·lular, i que poden obtenir-se a partir del cor, medul·la òssia o altres teixits, es presenten com una estratègia terapèutica de gran futur i esperança en el tractament de malalties tan importants com la insuficiència cardíaca, la necrosi postinfart agut de miocardi o el trasplantament de cor.

Aquests fets, la seva tasca professional i docent, però, especialment, aquesta línia innovadora de recerca constitueixen una porta a l'esperança i al futur, que proporcionarà benestar i millora de qualitat de vida a milions de persones arreu del món.

Ferran Morell Brotard. Palma, 1944 (metge)

Lloc i data de naixement: 4 de gener de 1944.

Estat civil: casat

Fills: una filla de trenta-tres anys i un fill de trenta-un

TÍTOLS

  • Llicenciat en Medicina i Cirurgia (1968), amb qualificació d'excel·lent.
  • Especialista en Medicina Interna (1973).
  • Doctor en Medicina i Cirurgia (1979), amb qualificació d'excel·lent cum laude.
  • Especialista en Pneumologia (1980).

CURRÍCULUM DOCENT

  • Professor ajudant de classes pràctiques de Patologia General 8 cursos.
  • Professor adjunt contractat Farmacologia Clínica 1 curs.
  • Professor adjunt interí Farmacologia Clínica 3 cursos.
  • Professor associat del Departament de Medicina 5 cursos.
  • Professor titular de Medicina (Pneumologia) des de 1995.

DOCÈNCIA POSTGRADUADA

  • Múltiples cursos impartits.
  • Director del Curs d'Avanços en Pneumologia durant setze anys.
  • Director de les Jornades de medicina ocupacional respiratòria, des de 1997 fins ara.
  • Director de set tesis doctorals.
  • Tribunal de tesis quaranta-set vegades.
  • Devuit beques d'agències oficials obtingudes.
  • Organitzador i actual coordinador del Programa de trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron.

CÀRRECS EN SOCIETATS CIENTÍFIQUES

  • President de la Societat Catalana de Pneumologia (1987-1991).
  • President de la Secció de Malalties Infeccioses i TBC de la Societat Espanyola de Patologia de l'Aparell Respiratori ( SEPAR ) el 1987-88 i 1988-89.
  • Membre de nou societats científiques.
  • President de la Fundació Catalana de Pneumologia, des de l'any 2000.

Estades a altres centres

  • West Middlesex Hospital. Londres, 1969 ( un mes).
  • Hospital de San Pablo ( Dr. Joan Castella ) ( sis mesos ).
  • Clermont-Ferrand ( Prof. C. Molina) (set mesos).
  • Mayo Clinic, Rochester. ( Prof. Ch. Reed ) (dos mesos).
  • Freeman Hospital, Newcastle (1990) (una setmana).

Publicacions

  • En revistes nacionals: 93.
  • En revistes estrangeres: 63.
  • Altres publicacions (cartes, resums): 23.
  • Comunicacions i ponències a congressos nacionals: 221.
  • Comunicacions a congressos internacionals: 116.
  • Col·laboracions en llibres: 36.
  • Cursos, conferències i seminaris impartits en centres nacionals: 223.
  • Conferències convidades impartides en centres estrangers: 15.
  • Labor de divulgació (publicacions): 118.

CURRÍCULUM PROFESSIONAL

  • Metge intern i resident a l'Hospital General de la Vall d'Hebron (1969 - 1972).
  • Metge adjunt de Medicina Interna amb plaça en propietat a l'Hospital General Vall d'Hebron (1974-1984).
  • Cap de la Secció de Pneumologia de l'Hospital General de Vall d'Hebron (des de novembre de 1988).
  • Cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital General Universitari Vall d'Hebron (des de 1991).
  • Organitzador i actual coordinador del Programa de trasplantament pulmonar de l'Hospital General Universitari Vall d'Hebron, pioner de l'Estat espanyol, que actualment du a terme més de trenta trasplantaments per any.
  • Professor titular de la Universitat de Pneumologia. Departament de Medicina (25 de maig de 1995).

Guillem Mateu i Mateu (investigador, doctor en Ciències Biològiques, oceonògraf i professor de Micropalentologia)

Caimari 1930.

Micropaleontòleg i oceanògraf. Llicenciat (1963) i doctor (1966) en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona. Fou (1967-95) oceanògraf a l'Institut Nacional d'Oceanografia. Des de 1978, és professor associat de Micropaleontologia a la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat l'iniciador a Espanya de l'aplicació dels foraminífers com a indicadors biològics de la contaminació marítima.

Fou president de la Societat d'Història Natural de Balears (1968-81).

Ha publicat nombrosos treballs sobre la sistemàtica, ecologia i geocronologia dels foraminífers. És autor, entre d'altres, dels llibres Foraminíferos vivientes del litoral de Cataluña y Baleares (1970) i Micropaleontología sedimentaria del Caribe (Cartagena de Indias, Colombia), sus afinidades con las formaciones arrecifales y de manglas del Mioceno Terminal de Mallorca y la abiohermatización del Mediterráneo (1991) i de diversos articles publicats a revistes, com Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, Cuadernos de Geografía, Publicaciones Instituto Biología Aplicada i Revista Española de Micropaleontología.

És acadèmic de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears i de la New York Academy Ciences; membre de la Societat Catalana de Biologia (1996), de la Societat Espanyola de Paleontologia i del comitè avaluador de Ciències Marines i Biologia de Brussel·les.

Vicenç Maria Rosselló i Verger (geògraf)

Palma 1931.

Geògraf. Estudià (1951-52) Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona i es llicencià (1958) en Filosofia i Lletres, especialitat d'Història. Es doctorà (1964) per la Universitat de València amb la tesi Mallorca. El Sur y Sureste (1964). S'ha especialitzat en Geografia Física, sobretot en l'estudi de les albuferes i dels litorals desenvolupats durant el Cuaternari a Mallorca, a Múrcia i al País Valencià.

És autor dels estudis El litoral valencià (1969), Estudios sobre centuriaciones romanas en España (1974), Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), Les Illes Balears. Resum geogràfic (1977), Geografía de la provincia de Alicante (1978), Cinquanta-cinc ciutats valencianes (1985), Geografía humana del País Valenciano (1990) i L'Albufera de València (1994). És col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Entre 1967 i 1969, fou catedràtic de la Universitat de Múrcia i, des de 1969, ho és de Geografia de la de València. Ha estat degà (1975-76) de la Facultat de Filosofia i Lletres, director (1979-84) del Servei de Publicacions i Vicerector (1981-84) d'Extensió Universitària i d'Estudiants, de la Universitat de València.

Fou (1981-84) conseller de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació Provincial de València i és (des de 1987) director de l'Institut de Geografia de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació.

Ha estat guardonat amb els premis Cerdà Reig de la Diputació Provincial de València (1966) i Jaume I de l'Institut d'Estudis Catalans (1968).

Societat d'Història Natural de les Balears

Entitat creada el 1948 amb la intenció de fomentar els estudis de ciències naturals. Entre les seves activitats destaca l'organització de cursos, excursions, exposicions, cicles de conferències i la publicació des de 1955, del Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. En els seus inicis funcionà com a secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural, però arran de les desavinènces per la publicació d'un fulletó de difusió interna, es decidí independitzar-se'n.