Premis Ramon Llull a l'activitat cívica 2003
Sebastià Arrom i Coll (prevere)
Neix a Santa Eugènia el 3 de setembre de 1925.
Cursa la carrera eclesiàstica en el Seminari Diocesà de Mallorca (1936-1939). Des de l'any 1944 al 1949 fou becari del Col·legi Pontifici de la Sapiència.
El 1949 fou ordenat prevere pel bisbe Hervás. El 1954 va ser designat rector de la Parròquia de Sant Josep Obrer, i aquest mateix any creà la primera escola d'ensenyança primària de Sant Josep Obrer.
Des de l'any 1955 fins al 1960 coordina les obres de la construcció del nou temple parroquial de Sant Josep Obrer, projecte de l'arquitecte Josep Ferragut, que és beneït pel bisbe Enciso.
L'any 1962 promou la creació de la primera Secció Filial Masculina d'Institut "Sant Josep Obrer" per a l'ensenyament, amb caràcter social, de batxiller elemental, batxillers tècnics i batxiller superior nocturn.
L'any 1964 promou la creació de la primera Secció Filial Femenina "Sant Josep Obrer" per a l'ensenyament del batxillerat elemental i els batxillers tècnics i superiors.
L'any 1968 es trasllada als Estats Units, a Nova York (Brooklin), on exerceix una tasca pastoral i al mateix temps té l'ocasió d'estudiar el sistema educatiu nord-americà.
L'any 1968 promou l'ensenyament del català a les dues filials, masculina i femenina, amb l'ajut de l'Obra Cultural Balear, com a assignatura complementària del batxiller. Són els primers centres a les Balears on es cursa de manera oficial aquesta matèria.
L'any 1972 promou la creació de l'escola professional "Sant Josep Obrer" per a les branques administrativa, electrònica i delineació de primer i segon grau.
L'any 1981 promou l'ensenyament del segon grau d'informàtica de gestió, equips informàtics i hostesses de congressos.
L'any 1990 és distingit amb "L'Homenatge al Mestre" per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. El mateix any promou la nova construcció d'un centre de secundària obligatòria i d'adaptació del batxillerat a la LOGSE i els cicles formatius de grau mitjà, grau superior, garantia social i integració dels alumnes amb deficiències psíquiques al nivell d'educació infantil, primària i secundària.
El 1993 va ser nomenat membre del Consell Consultiu de la Universitat de les Illes Balears.
Fins al mes de setembre de 1997 fou director general del col·legi Sant Josep Obrer, d'ensenyança infantil, primària, secundària, de batxiller i COU, de formació professional i cicles formatius de grau mitjà i superior, amb un nombre de 2400 alumnes i 123 professors.
El 1997 fou nomenat canonge de la Seu de Mallorca. Actualment dirigeix les obres de reforma de l'hospital i la restauració de la Seu de Mallorca. El seu profund amor a la vila de Santa Eugènia ja va quedar ben palès quan als tretze anys va realitzar l'estudi de caràcter històric "Descripción geográfica de la demarcación parroquial de Santa Eugenia acompañada de mapa a escala 1: 2.500", que, vist en la perspectiva dels nostres dies, ens demostra l'empenta, el coratge i l'esforç per la feina ben feta, que han estat constants a la seva vida.
L'altra constant a destacar és la seva feina a favor de la cultura i l'educació: la seva inquietud emprenedora i innovadora en el món de l'ensenyament, però també el seu caire solidari que ha fet de la creació del col·legi Sant Josep Obrer una obra no només educativa sinó també social i de promoció de tota una barriada.
Aquesta trajectòria ha merescut el reconeixement públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears quan, el 1995, fou distingit per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear amb el Premi "Miquel Porcel i Riera".
Grups d'Esplai de Mallorca (GDEM)
Associació juvenil creada (1978) a Palma per un grup de monitors de campaments i colònies d'estiu de Mallorca.
Té com a finalitat l'educació integral dels joves en el temps lliure, mitjançant una pedagogia activa a través de tallers, jocs, vetllades, campaments i colònies d'estiu. Organitza anualment la Diada de l'Esplai i la Mostra de la Cançó Infantil i Juvenil. Té el Casal de Colònies Binicanella (Bunyola), amb una capacitat de 35 places en règim de pensió completa. Fins al 1982, va dependre de Càritas i, posteriorment, del Bisbat de Mallorca. Ha estat presidit per Miquel Mas Servera (1978-80), Bernat Vicens Vich (1980-83), Jaume Alemany Pascual (1983-87), Joan Cerdà Martorell (1987-90) i Maria Mercè Puig Viñeta (des de 1990).
El 1991 agrupa
Cucorba (grup de teatre i animació fundat a Muro el 1977)
Grup de teatre i animació fundat a Muro (1977), per Francesc Aguiló Serra, qui n'és director des dels inicis, Jeroni Cerdó Cladera i Gabriel Gamundí Ramis.
Dedicat al teatre infantil, representa espectacles propis i obres d'autors mallorquins. D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990).
Ha enregistrat els disc compactes Com un pern de rifa (1985); Demà és festa (1988); Trencaclosques (1990); Les millors cançons infantils (1993); Xica pica pollerica (1993); En Joan Petit quan balla (1995); Cucorba té 3 pallassos (1998); Prou de mollor (2001), i Cucorba. Cançons i danses a infants (2002).
El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll. El 2002, i per celebrar els 25 anys de la seva fundació, edità el llibre Cucorba. Cançons i danses per a infants.
Pere Serra Colomar, «Pere Gallet» (dinamitzador cívic i social)
Nascut a Formentera el 28 d'abril de 1928.
De jove va treballar durant 12 anys de cuiner a diverses companyies navilieres. Posteriorment es va dedicar a la pesca, ofici que va exercir durant anys fins a l'edat de 58, moment en què es va jubilar.
Va formar part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Formentera després de les eleccions municipals de 1979 i va exercir la política durant tres legislatures. Va gestionar la venguda del primer assistent social amb què ha comptat Formentera. Va compaginar la seva feina política amb l'activisme dins el moviment associatiu de Formentera. El 1978 va crear el sindicat agrícola Unió de Pagesos, germen del primer club social per a persones majors de l'illa. Aquest col·lectiu s'ha destacat per la seva feina contínua en la difusió de la cultura popular i les tradicions de Formentera.
Va ser president del casal de jubilats del Cap de Barbaria, i ara és el coordinador d'aquest casal dins el Club de Sant Francesc, del qual la seu del Cap de Barbaria és una extensió. Gràcies a les seves gestions es va dur a terme la reforma i millora de la esmentada seu abans, inaugurada pel Govern de les Illes Balears l'any 2002.