Premis Ramon Llull a les arts 2002
Pere Quetglas Ferrer (Xam)
Palma (1915-2001). Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma i a la d'Arts i Oficis Alemanya de Munic (1958-62). Inicià la seva activitat artística com a caricaturista, dibuixant de cartells publicitaris i gravador.
El 1948 començà a interessar-se per la xilografia i el gravat. Devers 1951 s'inicià en la pintura sota la influència del surrealisme i féu la primera mostra individual al Cercle de Belles Arts de Palma.
A partir de llavors va exposar, assíduament, a Munic, Stuttgart, Frankfurt, Nova York, Londres, París, Amsterdam, Barcelona i Madrid. Fou membre fundador del Cercle de Belles Arts (1940), del Grup Tago (1959) i de la galeria Ariel (1966), de la qual fou director.
Amb Rafel Jaume creà i dirigí la revista Dabo. La seva obra passà d'un període d'inspiració cubista, influïda bàsicament per Braque, cap a una segona etapa barroca, protagonitzada per personatges d'inspiració medieval.
Aconseguí el primer Premi de Dibuix del X Saló de Tardor (1951), el Premi de Gravat Alfredo Guido (1953), el Premi de la II Biennal Hispanoamericana, la medalla d'honor del XXV Saló de Tardor (1966) i la del Cercle de Belles Arts, i també el Premi Ciutat de Palma de Pintura (1971).
El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. El 1989 li fou dedicada una exposició antològica a la Llotja de Palma. També es dedicà a l'ensenyament, a la crítica d'art -amb el pseudònim Pedro Crespo- i a l'edició de llibres antics.
Coral Universitària
Agrupació musical fundada a Palma, el 1977, pel seu director Joan Company Florit i per un grup de professors i estudiants de la Universitat de les Illes Balears.
Composta per setanta cantaires, el seu repertori abasta tot el camp de la literatura coral universal, amb atenció especial a l'obra dels compositors mallorquins. Ha fet concerts a diverses comunitats autònomes i a Bèlgica, Àustria, Hongria i Suïssa.
El 1979, obtengué el primer i segon premis a l'XI Certamen de Cançó i Polifonia Basques per a masses corals (Tolosa, País Basc). Ha enregistrat tres discs, Encontre de Compositors Mallorquins II (1980), Música Coral Mallorquina I (1982) i Música de Compositors Mallorquins (1985).
Ha realitzat el muntatge d'obres simfòniques i ha fet col·laboracions amb diverses orquestres simfòniques com la de Balears, la de Barcelona i la d'Astúries.
És membre fundador de la Federació de Corals de Mallorca. Pertany a l'Aula de la Música de la Universitat de les Illes Balears i a la Federació Europea de Joves Corals. Enguany celebra el 25 aniversari de la seva fundació.
Grup musical UC
El 1965 Isidor Marí i Joan Marí formen el duo Isidor i Joan i inicien a Eivissa el moviment de la nova cançó. Canten adaptacions del folk americà i composicions pròpies. El 1966 participen en el primer gran recital de cançó a Eivissa amb Guillermina Motta, Guillem d'Efak, Josep M. Espinàs, entre d'altres.
El 1967 el duo es desfà. Isidor i Joan comencen per separat el seu camí dins el món de la cançó. D'altra banda, Victorí Planells, que ha deixat d'actuar en un grup de rock, comença a fer-ho en solitari dins la línia de cantautor. El 1973 els tres cantautors s'agrupen amb el nom d'UC. El setembre fan els primers concerts a la ciutat d'Eivissa.
L'any següent editen el seu primer disc Cançons d'Eivissa. El 1975 fan actuacions per Catalunya i el 1976 treuen el seu segon disc, En aquesta illa tan pobra. El 1978 surt el seu nou disc Una ala sobre el mar.
El 1979, Isidor deixa de cantar amb el grup i Joan i Victorí continuen cantant en solitari a les Illes.
En el període 1981-1986, editen el disc Cançons d'Eivissa a Alemanya i participen en el disc col·lectiu Lluc i el poble.
El 1987 Joan i Victorí es reagrupen i fan un concert de celebració dels 25 anys de la nova cançó al castell de Bellver.
L'Institut d'Estudis Eivissencs concedeix, el 1992, la Menció d'Honor Sant Jordi al grup UC en reconeixement de la seva tasca de recuperació i promoció de la música i de les cançons populars de les Pitiüses.
Completa la discografia: Camins de migjorn (1993); Entre la mar i el vent (1996-1997) i Toc i Repicó (1998). El grup ha rebut, entre d'altres, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Antònia Buades Vallespir (Madò Buades)
Va néixer el 1911 a sa Pobla. És coneguda per tota l'illa amb el nom de Madò Buades. Cantadora de formació autodidacta, fa de la cançó la seva eina d'expressió més personal. Ella, una dona que ha feinejat sobre la marjal de sa Pobla, ha escampat la seva veu no només per damunt els solcs de la terra, sinó també pels solcs de la història de la Mallorca més recent.
Madò Buades ha passejat el seu estil personal i intransferible conservant a la vegada l'autenticitat de les tonades populars. Acompanyada sovint pel seu marit Bartomeu Gamundí, a la ximbomba, i per un altre mestre ximbomber, Pep Ferrer, ambdós autèntics virtuosos de la ximbomba, ha cantat arreu de Mallorca i a ciutats i viles de fora de l'illa.
A la dècada dels anys 50 va guanyar un concurs de cançons a Selva i a sa Pobla. A finals dels anys 60 va formar el grup musical pobler Ximbombes i Cantadors que, amb ella de protagonista, actuà arreu de Mallorca, gravà alguns programes de televisió i enregistrà diversos discs. El mes de maig de l'any 1968 va guanyar el I Concurs Nacional de Folklore de l'Estat espanyol, amb la cançó «Perendenga». En aquell moment tenia 57 anys d'edat.
Gràcies a la dedicació de Madó Buades, no sols ha conservat la nostra música popular, sinó també ha potenciat la recerca i l'estudi de les tonades de feina, pràcticament oblidades.