Premis Ramon Llull a les lletres 2002
Gabriel Galmés Truyols
(Manacor, 1962-2001). Novel·lista. Llicenciat en Filologia Anglesa. Va exercir la docència a instituts d'ensenyament secundari. Com a articulista, lúcid i irònic, havia col·laborat en el Diario de Mallorca i a l'Avui. També va col·laborar com a autor dramàtic i traductor amb el grup de teatre Iguana.
Es va donar a conèixer com a escriptor amb un recull de narracions Scala averni (1985), reeditat amb el títol de Parfait amour (1986), de gran unitat i en el qual usa la tècnica de la introspecció per descriure els sentiments i les experiències dels personatges. Publicà el 1992 La vida perdurable i aconseguí un gran èxit literari amb les novel·les El rei de la casa (1988), que destaca per la descripció molt detallada de les accions dels personatges i per la intenció humorística en el tractament del món de l'ensenyament, objecte de la trama, i Una cara manllevada (2000), radiografia crítica i irònica d'una generació.
La seva mort tan prematura ha truncat una carrera novel·lística que aportava una nova mirada, un proverbial i càustic sentit de l'humor que era la seva manera de mirar el món.
Carme Riera
Palma, 1948. És narradora, guionista i assagista. El 1968 es trasllada a Barcelona on es llicencià i doctorà en Filologia Hispànica. Ha estat professora de secundària i redactora de televisió. Actualment exerceix de professora universitària.
Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer llibre de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense perjudicis. L'any 1977, publica Jo pos per testimoni les gavines, un recull de contes, plens de sensualitat i de lirisme, on predomina la temàtica de la incomunicació.
Ha escrit per a infants una biografia titulada Gairebé un conte, la vida de Ramon Llull (1980) i La molt exemplar història del gos màgic i la seva cua (1988). Ha continuat el gènere del relat amb Epitelis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia i altres relats (1991). El 1998 publica Temps d'espera, que és un diari sobre el seu embaràs. La seva darrera obra és Cap al cel obert (2000).
Ha estat guardonada amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la (1980) per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull (1989), per Joc de miralls, i el Josep Pla (1994), per Dins el darrer blau. En aquesta darrera novel·la, recrea el tema de les causes de la mort que patiren els jueus conversos a la Mallorca d'entre 1688 i 1691. Així mateix, ha rebut el Premi Anagrama de 1988 per l'estudi sobre literatura castellana contemporània La escuela de Barcelona.
La Generalitat de Catalunya li va concedir, el 2000, la Creu de Sant Jordi.
És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Anthony Bonner
Anthony Bonner és el principal estudiós i difusor de la vida i de l'obra del més gran intel·lectual del nostre país de tots els temps: Ramon Llull.
Va néixer a Nova York l'any 1928, però deu fer gairebé cinquanta anys que viu a Mallorca. Tot i havent nascut als Estats Units d'Amèrica, el seu compromís amb Mallorca ha estat constant, no només en el camp del lul·lisme, sinó també dins el món de la Universitat, de l'ecologisme, de la botànica i de la música, entre d'altres.
A més d'investigar la vida i l'obra de Llull i de difondre'n i d'editar-ne l'obra, Bonner ha anat reunint al llarg de més de vint-i-cinc anys un immens i interessant material sobre Llull, en el qual podem trobar microfilms de manuscrits, fitxes, documents, etc.: un valuós fons bibliogràfic que recentment ha cedit a la Universitat de Barcelona. Aquesta documentació serà material bàsic de la base de dades Ramon Llull i el lul·lisme, que properament sortirà a la llum.
La seva trajectòria investigadora ha estat reconeguda i premiada a tot Europa. Així, el 1994 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Albert Ludwig; i el 1995, per la Universitat de Barcelona.
L'any 1986 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Catalanística; i el 1989, el Miquel dels Sants Oliver. El 1990, el Premi Nacional de Literatura Catalana, i el 1997 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
Bartomeu Bennàssar Vicenç
(Felanitx, 1937). Moralista. Va ser ordenat prevere el 1955 i es va llicenciar en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma el 1960. Es doctorà a l'Acadèmia Alfonsiana el 1964. Fins el 1968, exercí diversos càrrecs a la Diòcesi de Mallorca. Després d'una experiència missional a Perú (1968-1970), d'on va ser expulsat, tornà a Mallorca i va ser nomenat Delegat Diocesà de Turisme (1971-1976), del Departament de Pastoral i Turisme de la Conferència Episcopal Espanyola (1971-1974) i d'Acció Social (1979-1983), que compaginà amb diverses tasques parroquials i docents com a professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (des de 1970).
Sobre la seva especialitat ha publicat Turismo y pastoral, Síntesis de teología de las vacaciones (1966), la seva tesi doctoral, Contestación, carisma y cambio de estructuras (1970), Viure a la intempèrie (1985), L'altre ens allibera (1985), Església a la part forana de Mallorca (1985), Moral para una sociedad en tiempo de crisis (1986), Cultura nacional i immigració. Aproximació a una qüestió pendent (1988), Pensar y vivir moralmente. La actitud samaritana del Pueblo de Dios (1988) i El amor, mayor que la fe. Ética de la solidaridad (1988).
La seva tasca com a estudiós de la moral des d'una positura avançada i fronterera ha estat fonamental en la renovació de la reflexió teològica a Mallorca. Ha publicat també dos llibres de poemes, Així tanmateix. Quasi poemes (1984) i Petjades i (tre)pitjades. Quasi pregària (1987), que complementen la recerca moral des de la seva experiència cristiana, social i política.
Bartomeu Melià Lliteras
(Porreres, 1932). Antropòleg. Es llicencià en Filosofia (1961) i en Teologia (1965). A la Universitat d'Estrasburg es doctorà en Ciències Religioses(1969). Des de 1954, ha residit a Paraguai i a Brasil. Deixeble de l'eivissenc Antoni Guasch, s'ha especialitzat en l'estudi de la cultura guaraní.
A Asunción, ha estat professor d'Etnografia a la Universitat Catòlica Nuestra Señora de la Asunción (1970-1976) i director del Centre d'Investigació i Acció Social (1971-1976). Ha estat director de les revistes Acción (1969-1975), Suplemento Antropológico (1970-1976) i Estudios Paraguayos (1973-1975).
És autor, entre d'altres, dels llibres El guaraní conquistado y reducido. Ensayos de etnohistoria (1986). Una nación, dos culturas (1988), i coautor de O guaraní una bibliografia etnológica (1987). Ha publicat, també, més d'un centenar de treballs a revistes, com Acción, Amerindia, Educación, Progrom, Revista de Antropologia i Suplemento Antropológico.