Premis Ramon Llull a l'activitat cívica 2002
Joan Riudavets Moll
Joan Riudavets Moll va néixer a la localitat menorquina des Migjorn Gran el 15 de desembre de 1889, i va tenir tres filles (de les quals en viuen dues: Francesca -que viu amb ell- i Joana). És sabater de professió i sempre ha tengut moltes inquietuds polítiques, culturals i musicals. Va ser regidor republicà a l'Ajuntament des Mercadal pel districte des Migjorn Gran i sempre va advocar per la independència del seu poble, la qual cosa es va aconseguir el mateix dia que ell complia 99 anys (el 15 de desembre del 1988 el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears va aprovar la independència des Migjorn Gran). Als seus 112 anys és un dels homes amb més edat del món i conserva una lucidesa mental i una memòria excel·lents. Els darrers anys ha rebut nombrosos premis i distincions.
Confederació d'Associacions de Veïns
Des dels inicis de la democràcia, el moviment veïnal és l'element cohesionador, vertebrador i dinamitzador de la societat civil. La seva labor cívica i de defensa de la ciutadania, especialment de les classes populars, ha estat essencial per a la construcció del nostre país. Les associacions de veïns han arribat, fins i tot, més enllà del que qualsevol institució pública és capaç.
Al llarg de 30 anys, el moviment veïnal a la nostra comunitat ha contribuït a la recuperació i preservació del patrimoni cultural i popular; ha fet possible que la participació ciutadana fos una realitat i que la veu del poble arribàs a les seves institucions.
La seva major contribució, però, ha estat demostrar que la societat és viva i participativa; que hi ha una labor de base de recuperació de l'autoestima i de les senyes d'identitat que només és possible mitjançant la mediació del moviment veïnal. Sens dubte, la necessària complicitat entre les institucions públiques i les associacions de veïns és la clau per a l'èxit d'una societat que volem justa, solidària i cohesionada.
Sense uns bons fonaments, qualsevol edifici es pot enfonsar. I el moviment veïnal és el millor element per uns bons fonaments. Sabedors de l'esforç dut a terme per totes i cadascunes de les associacions, aquest guardó va adreçat a la Confederació d'Associacions de Veïns de les Illes Balears en reconeixement per la seva labor cohesionadora i coordinadora d'aquest moviment tan important i necessari per a la construcció d'un sol país de quatre illes.
Associació Paràlisi Cerebral de Balears (ASPACE)
Organització fundada a Palma el 1976 per un grup de pares de nins afectats de paràlisi cerebral. És una associació privada sense fins lucratius, legalment constituïda i declarada d'utilitat pública, que atén persones amb paràlisi cerebral i síndromes afins. La seva finalitat és potenciar al màxim les capacitats de les persones amb paràlisi cerebral en els seus aspectes físics, afectius, cognitius i psicosocials compensant i optimizant aquelles capacitats que poden afectar els processos de desenvolupament i aprenentatge, mitjançant un enfocament de tractament i d'educació global i integral per tal d'accedir a una major integració escolar, laboral i social.
Compta amb una unitat d'atenció primària, una unitat de consultes externes, una escola específica, una de concertada, un centre d'atenció ocupacional per a adults, una residència, una unitat de rehabilitació externa i transport adaptat.
ASPACE de Balears està integrada a la Federació Espanyola d'Associacions d'Atenció a les Persones amb Paràlisi Cerebral i a la UNAC (Unió d'Associacions i de Centres d'Assistència a Minusvàlids de Balears).
El president d'ASPACE és el senyor Joan Moger Noguera.
Josep Campaner Puigserver
Palma (1948). Des dels devuit anys fa fer feina en el sector de l'hoteleria. El 1996 va crear, juntament amb la seva família, l'ONG Noma Balears, a la qual dedicà tot el temps lliure possible, arran d'un acolliment a casa seva d'una nina de tres anys afectada per la malaltia del noma (malaltia mutilant de les parts blanes, que sol iniciar-se durant un episodi infecciós, amb un punt de partida al costat alveolar d'una dent).
Després d'esbrinar l'origen nigerià de la nina, un dels països més pobres del món, decidí acompanyar-la al seu poblat i, per primer cop, entrà en contacte amb la població de Níger.
L'objectiu d'aquesta ONG, en principi, era poder traslladar nins afectats de noma per intervenir-los quirúrgicament a Palma. L'ONG va llogar una casa a Diffa, ciutat nigeriana més pobra del país, on s'hi varen acollir en principi uns sis nins, i així va decidir traslladar-se allà per treballar-hi.
Després d'uns anys el nombre de nins acollits s'incrementà en més de quaranta, tots afectats per la malaltia. El 1998 es va crear la Fundació Campaner, i deixà de treballar amb el nom ONG Noma Balears. Gràcies a la col·laboració de moltes persones de Mallorca s'ha pogut adquirir una casa a la població esmentada, que en aquests moments opera com a casa d'acollida de tots els nins.
Des que l'any 2000 va sofrir un infart de miocardi, del qual es recuperà posteriorment, va decidir que era el moment de dedicar-se amb exclusivitat a l'atenció dels nins. Així, es va traslladar a viure a Diffa per atendre de més a prop tota aquella zona.
Encarnació Viñas Olivella
Encarna Viñas Olivella, nascuda a Lleida l'any 1919, en el si d'una família de pedagogs i mestres.
El seu pare, Gabriel Viñas Morant, fou catedràtic de pedagogia de l'Escola Normal de Palma i hi va dur a terme una important tasca de renovació pedagògica inspirada ens els postulats de la Institució Lliure d'Ensenyament. La seva germana major, Cèlia, va ser deixeble de Gabriel Alomar, el qual la influí molt en la seva trajectòria literària. Fou catedràtica de Llengua i Literatura Castellana a un institut d'Almeria, on exercí una influència tan intensa que, quasi cinquanta anys després de la seva mort, encara se'n guarda memòria viva. Així mateix, Cèlia Viñas publicà diversos llibres de poemes en castellà, i Del foc a la cendra en català.
Encarna Viñas va viure, doncs, en un ambient culte i alhora liberal per l'època. Va estudiar el batxillerat a Palma i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Univesitat de Barcelona, l'any 1948. Va treballar a Papeles de son Armadams, i juntament amb el seu marit, Josep Maria Llompart, va conèixer alguns destacats intel·lectuals catalans i castellans de l'època, i participà en esdeveniments com les Trobades poètiques de Formentor. Formà part del grup que a partir dels anys cinquanta va promoure la dinamització de la vida literària i cultural de Mallorca, al costat de Jaume Vidal Alcover, Llorenç Moyà, Francesc de Borja Moll i la seva família, el seu espòs Josep M. Llompart…, primer amb tertúlies literàries a cases particulars, després, i a mesura que el règim esdevenia més permissiu i ja amb una presència pública més notòria, amb l'organització de conferències i altres activitats.
Va començar la seva tasca docent de manera particular, a casa seva, preparant alumnes de Magisteri per a les oposicions. Més endavant, fou professora de llengua castellana a l'Escola de Formació del Professorat de Palma, on va promoure la representació de diverses obres de teatre en català i hi organitzà conferències i actes culturals. Després treballà a l'ensenyament mitjà, a l'IES Joan Alcover i a l'Antoni Maura.
Encarna Viñas, la trajectòria de la qual apareix lligada a la del seu marit Josep Maria Llompart, amb qui va contreure matrimoni l'any 1956, és un bon exemple d'una ciutadania compromesa amb la cultura, amb la democràcia i amb la defensa dels drets col·lectius de Mallorca i dels països de llengua catalana. I tot això, majoritàriament a l'època difícil del franquisme.