Premis Ramon Llull a l'activitat esportiva 2001
Margalida Fullana Riera
Sant Llorenç des Cardassar, 1972. Ha estat la primera dona mallorquina campiona del món del ciclisme en la modalitat de mountain bike o bicicleta de muntanya. Margalida Fullana en un principi volgué seguir les passes del seu il·lustre pare i, amb setze anys, participà en la seva primera cursa de ciclisme en ruta, i mantingué en aquesta disciplina fins que amb vint-i-tres anys decidí provar sort en mountain bike.
El 1988 guanyà el campionat d'Espanya de l'especialitat, però seria 1999 el seu millor any ja que guanyà la Copa del Món disputada a Madrid (Espanya), la Copa del Món disputada a Plymouth (Anglaterra) i la Copa del Món que se celebrà a Houffalize (Bèlgica). Fou campiona del món de relleus per equips i campiona del món de cros country a Are (Suècia). També el 1999 guanyà dos títols de campiona d'Espanya: un en mountain bike i l'altre de fons en carretera.
Margalida Fullana va tornar a proclamar-se campiona del món per equips a Serra Nevada (Granada), i el dia 11, en el mateix escenari, campiona del món individual en mountain bike, seguida de la canadenca Alison Sydor i de la italiana Paola Pezzo. Una caiguda en l'Olimpíada de Sydney 2000, on era la màxima favorita per aconseguir l'or olímpic, la relegà a un tercer lloc en el pòdium. Margalida Fullana, considerada per tots la màxima favorita, hagué de conformar-se amb la Medalla de Bronze.
En qualsevol cas, un honor impagable, perquè aquesta fita la convertiria en la primera dona mallorquina de la història que pujava al pòdium olímpic, a més a més de ser també la primera campiona del món en ciclisme.
Joan Llaneras
Porreres 1969. Llaneras començà molt prest a acumular grans èxits. En 1986 i 1987 fou campió d'Espanya juvenil en la modalitat de contra-rellotge. Com a amateur, en 1989 es proclamà campió d'Espanya de Persecució Olímpica. Alternant la pista amb la ruta ha format part dels següents equips: Cesaden (1990); Platja d'Aro i ONCE (1991-95) i United States Postal (1998).
L'any 1995 aconseguí el rècord nacional de Persecució Individual i en 1996 quedà en cinquena posició en la prova de Persecució per Equips i sisè en puntuació a l'Olimpíada d'Atlanta. Ha estat cinc vegades campió del món, dues vegades en les modalitats de Puntuació a Manchester (Anglaterra, 1996) i a Bordeus (França, 1998), i altres dues a l'Americana a Perth (Austràlia, 1997), formant parella amb el també mallorquí Miquel Alzamora, i a Berlín (Alemanya,1999), formant parella amb el català Isaac Gálvez.
Però en Joan Llaneras Rosselló entraria a la història com el primer ciclista mallorquí campió olímpic, quan el 20 de setembre de 2000 va aconseguir la Medalla d'Or en l'especialitat de Puntuació a l'Olimpíada de Sydney. Un extraordinari èxit al qual hem de sumar, també en el 2000, la Medalla de Bronze en Puntuació en la Copa de Món de Moscou; la Medalla d'Or a l'Americana en la Copa del Món de Mèxic, i la Medalla de Plata a la Americana en el Campionat del Món disputat a Manchester i la Medalla d'Or en Puntuació que el converteix en un dels ciclistes més guardonats de la història.
Xavier Torres Ramis
Palma, 1974. Amb una minusvalidesa d'amputat, categoria S5/SM4, és un dels millors nadadors paralímpics de la història.
La seva espectacular carrera d'èxits es va iniciar en el campionat del món júnior disputat a la localitat francesa de Sant Étienne l'any 1990 on va guanyar la Medalla d'Or en 150 metres estils, 50 metres braça i 50 metres papallona, i la Medalla de Plata en 50 metres esquena i 50 metres lliure.
Aquest èxit tingué continuïtat en els Jocs Paralímpics de Barcelona 92 on guanyà la Medalla d'Or en 4x50 metres lliures, la Medalla de Plata en 150 metres estils i 4x50 metres estils i la Medalla de Bronze en 100 metres braça i 50 metres papallona.
En el Campionat del Món disputat l'any 1994 a l'illa mediterrània de Malta, Xavi Torres va tornar amb la Medalla d'Or en 150 metres estils, 50 metres braça i 4x50 metres lliures, la de Plata en 40x50 metres papallona. El seu nom era reconegut arreu del món.
L'any 1996 va participar en els Jocs Paralímpics d'Atlanta, on va guanyar la Medalla d'Or en 150 metres estils, la Medalla de Plata en 4x50 metres lliures i la Medalla de Bronze en 4x50 metres estils. En aquestes distàncies no tenia rival com quedaria ben demostrat en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 on va guanyar la Medalla d'Or en 150 metres estils i 4x50 metres estils i també Medalla d'Or en 50 metres relleus i Medalla de Bronze en els 50 metres braça.
Setanta-tres vegades campió d'Espanya en diferents especialitats i distàncies des de 1989, té els rècords del món de 150 metres estils amb una marca de 2.37.94 aconseguida precisament a Sydney 2000 i que superava el seu propi rècord mundial aconseguit a Atlanta 96 en 2.38.64.