Descripció del Bacteri
Xylella fastidiosa (Wells et al.) és un bacteri Gram-negatiu, aerobi, que creix òptimament entre els 26 i 28 ºC. Aquest bacteri es troba al xilema de les plantes, on es multiplica dins dels vasos fins a bloquejar-los, cosa que interromp el flux de saba bruta i provoca símptomes similars a la manca d’aigua o nutrients. Xylella fastidiosa té un alt potencial patogen i afecta un ampli ventall d'espècies vegetals. Segons la subespècie, pot atacar diferents plantes hostes amb graus variables de patogenicitat. Es propaga a través de material vegetal infectat i per insectes vectors que s’alimenten del xilema de les plantes.
Categorització
Aquest bacteri és un dels principals patògens de quarantena a la Unió Europea, inclòs a l'Annex II part B del Reglament d’Execució (UE) 2019/2072, així com al Reglament Delegat (UE) 2019/1702, que enumera les plagues prioritàries. També es troba a la llista A2 de l'EPPO.
A les Illes Balears, es va detectar el primer cas positiu a l’octubre de 2016. A causa de la seva extensa presència, l'erradicació és inviable, per la qual cosa s'apliquen mesures de contenció per evitar la propagació a altres territoris.
Insectes Vectors
Xylella fastidiosa es transmet naturalment entre plantes gràcies a insectes vectors, principalment cicadèlids, cercòpids i cigales, tots pertanyents als hemípters que s’alimenten del xilema. Aquests vectors, com Neophilaenus campestris i Philaenus spumarius (coneguts com "cigales espumadores"), poden volar fins a uns 100 metres, amb la propagació a llargues distàncies facilitada pel comerç de plantes contaminades.
La transmissió del bacteri és persistent, requerint un temps d'exposició perquè el vector l’adquireixi, però sense necessitat de latència, cosa que permet una transmissió immediata. El bacteri es transmet quan nimfes o adults s'alimenten de plantes infectades i, després, de plantes sanes. No es transmet als ous ni persisteix en les nimfes després de la muda. Els insectes adults, que són polífags, passen de la vegetació herbàcia a l’arbrat quan aquesta s’asseca, completant el seu cicle de vida amb la posada d'ous a finals d'estiu.
Símptomes
Els símptomes varien segons l'espècie afectada, però en general estan associats a l'estrès hídric: marcidesa, decaïment general, i en casos més greus, seca de fulles i branques, fins a la mort de la planta.
En l'ametller, els símptomes inclouen el cremat de fulles i brots, marcidesa general de l'arbre, i una reducció en la producció d'ametlles, amb els fruits quedant-se a l'arbre. Aquests símptomes es poden confondre amb l’estrès hídric causat per la sequera.
En l'olivera, els símptomes observats són marcidesa i decaïment general (relacionats amb l'estrès hídric), seca de fulles que comença pel marge apical i de branques, acompanyada de defoliació, arribant fins i tot a la mort de l'arbre. En les fulles es poden veure zones seques i marrons amb distribució irregular, amb l’abrillantament cap a l'envés. En altres casos, la seca només es troba a l’extrem apical de la fulla. També s’ha observat clorosi accentuada del nervi central de les fulles, unida a la seca o necrosi de l’àpex.
En la vinya, els símptomes inclouen clorosi i necrosi de les fulles, amb el teixit entre els nervis tornant-se marró i sec. Les fulles poden mostrar un arrissament cap amunt o cap avall, amb deformacions evidents que afecten la seva superfície. A més, es pot observar una reducció en el creixement de la planta, amb brots més curts i menys vigorosos, i una disminució significativa en la producció de raïm, amb fruits que es desenvolupen de manera incompleta o no es formen del tot. En casos greus, les branques comencen a marcir-se, afectant les parts superiors de la planta, i les fulles es desprenen prematurament, deixant la vinya sense fullatge abans del final de la temporada. Aquests símptomes poden confondre's amb l'estrès hídric o altres malalties.