Torna

Portal de l'Aigua de les Illes Balears

Biblioteca

Glosari de termes

Abocament directe: abocament de contaminants en l'aigua subterrània sense travessar el sòl o el subsòl.

Aigües continentals: totes les aigües quietes o corrents en la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per a mesurar l'amplària de les aigües territorials.

Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d'una línia la totalitat de punts de la qual es troba a una distància d'una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per mesurar l'amplària de les aigües territorials i que s'extenen, si escau, fins al límit exterior de les aigües de transició.

Aigües de transició: masses d'aigua superficial pròximes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d'aigua dolça.
Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl en la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.

Aigües superficials: les aigües continentals, excepte les aigües subterrànies; les aigües de transició i les aigües costaneres, i, pel que fa a l'estat químic, també les aigües territorials.

Aqüífer: una o més capes subterrànies de roca o d'altres estrats geològics que tenen la suficient porositat i permeabilitat per a permetre ja sigui un fluxe significatiu d'aigües subterrànies o l'extracció de quantitats significatives d'aigües subterrànies.

Bon estat ecològic: l'estat d'una massa d'aigua superficial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren valors baixos de distorsió causada per l'activitat humana, desviant-se només lleugerament dels valors normalment associats a condicions inalterades en el tipus de massa corresponent. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució d'aquests valors i els indicadors fisicoquímics es troben dintre dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l'ecosistema específic del tipus i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més les concentracions de contaminants no superen les normes establertes.

Bon potencial ecològic: l'estat d'una massa d'aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren lleus canvis en comparació dels valors corresponents al tipus de massa més estretament comparable. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució d'aquests valors i els indicadors fisicoquímics es troben dintre dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l'ecosistema i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més les concentracions de contaminants no superen les normes establertes.

Cabal ecològic: cabal que contribueix a arribar al bon estat o bon potencial ecològic en els rius o en les aigües de transició i manté, com a mínim, la vida piscícola que de manera natural habitaria o pogués habitar en el riu, així com la seva vegetació de ribera.

Conca hidrogràfica: la superfície de terreny el vessament superficial del qual flueix en la seva totalitat a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap al mar per una única desembocadura, estuari o delta.

Contaminació: la introducció directa o indirecta, com a conseqüència de l'activitat humana, de substàncies o calor en l'atmosfera, l'aigua o el sòl, que puguin ser perjudicials per a la salut humana o per a la qualitat dels ecosistemes aquàtics, o dels ecosistemes terrestres que depenen directament d'ecosistemes aquàtics, i que causin danys als béns materials o deteriorin o dificultin el gaudi i altres usos legítims del medi ambient.

Contaminant: qualsevol substància que pugui causar contaminació.

Demanda d'aigua: volum d'aigua, en quantitat i qualitat, que els usuaris estan disposats a adquirir per a satisfer un determinat objectiu de producció o consum. Aquest volum serà funció de factors com el preu dels serveis, el nivell de renda, el tipus d'activitat, la tecnologia o altres.

Demarcació hidrogràfica: la zona marina i terrestre composta per una o diverses conques hidrogràfiques veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades, com principal unitat a l'efecte de la gestió de les conques hidrogràfiques.
Massa d'aigua artificial: una massa d'aigua superficial creada per l'activitat humana.

Massa d'aigua molt modificada: una massa d'aigua superficial que, com a conseqüència d'alteracions físiques produïdes per l'activitat humana, ha experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa, designada com a tal per l'estat membre.
Massa d'aigua: volum d'aigua diferenciable per les seves característiques hidrogeològiques, geomorfològiques i fisiogràfiques i que representa la unitat bàsica de gestió.

Recursos disponibles d'aigües subterrànies: el valor mig interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d'aigua subterrània, menys el fluxe interanual mitjà requerit per a aconseguir els objectius de qualitat ecològica per a l'aigua superficial associada, per evitar qualsevol disminució significativa en l'estat ecològic d’aquestes aigües, i qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

Subconca: la superfície de terreny, el vessament superficial del qual, flueix en la seva totalitat a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un determinat punt d'un curs d'aigua (generalment un llac o una confluència de rius).

Substàncies perilloses: les substàncies o grups de substàncies que són tòxiques, persistents i poden causar bioacumulació, així com altres substàncies o grups de substàncies que comporten un nivell de risc anàleg.

Substàncies prioritàries: substàncies que presenten un risc significatiu per al medi aquàtic o a través d'ell. Entre aquestes substàncies es troben les "substàncies perilloses prioritàries", substàncies identificades com a tal en la directiva per a les quals hagin d’adoptar-se mesures de conformitat específiques per a combatre la contaminació de les aigües.