Les 4 R

Què són?

 

Un conjunt d'accions imprescindibles per passar d'un model d'economia lineal a un model circular 

 

 

Dades

 

L'any 2024, només es va aconseguir reciclar el 19,3 % dels residus municipals generats a les Illes Balears. És possible arribar molt més lluny si totes i tots hi posem de la nostra part.

 

Com aplicam les 4Rs?

  

Empreses:

Dissenyant productes de més qualitat, que durin més i que siguin fàcilment reciclables

 
Ciutadania:

Consumint de forma responsable i gestionant adequadament els residus

  
Administració:

Ajudant les empreses i la ciutadania a fer la seva part

  

  

L’economia circular duu aparellats una sèrie de conceptes que donen forma al model i que contribueixen a crear un cicle per al màxim aprofitament dels materials i la mínima generació de residus.

 

Reducció

 

Disminució de la quantitat de residus que es generen

  

La reducció dels residus que es generen és fonamental per aconseguir els objectius de l’economia circular. Actualment, es produeix una quantitat insostenible de residus, que produeixen greus impactes ambientals i socials arreu del món, com la contaminació per plàstics i la degradació d’ecosistemes. El model d’economia circular no només se centra en recuperar els materials procedents dels residus, sinó que també persegueix la reducció dels residus amb la finalitat d’evitar els seus impactes abans que es produeixin.

A nivell legal, la reducció també es coneix com a “prevenció de la generació de residus”, i agrupa una sèrie de mesures adoptades abans que es generin els residus per minimitzar:

  • El seu volum
  • Els impactes negatius sobre el medi ambient i la salut humana
  • El contingut de substàncies perilloses als materials i als productes


Dins el marc de les polítiques de gestió de residus, la prevenció se situa a l’escalafó més alt de la jerarquia, perquè la generació de residus és la causa primària de tots els impactes ambientals, socials i econòmics derivats. Per tant, si s’evita generar un residu, també s’eviten els impactes que aquest produeix.

 

CONSUMIDORS

 

Les decisions dels consumidors tenen un impacte rellevant en la reducció dels residus. Allò més important és reflexionar sobre el que es compra, tractar de consumir només el que es necessita, i triar productes amb el menor impacte ambiental i social possible. Això és el que es coneix com a “compra conscient”. Una vegada deixam d’utilitzar certs productes, és molt positiu cercar algú altre que els pugui necessitar, ja sigui directament o a través d’aplicacions o tendes de segona mà. Una altra mesura que contribueix a la reducció dels residus és la reparació dels productes que s’espenyen, en comptes de comprar-ne de nous.

 

INDÚSTRIA

Les pràctiques del sector industrial també tenen efectes sobre la generació de residus. Les mesures de reducció de residus que pot aplicar la indústria són variades, per exemple, la utilització de materials reciclats com a matèria primera, en comptes d’utilitzar materials verges.

Un dels àmbits amb més incidència sobre la reducció de residus és el disseny dels productes. A través dels principis de l’ecodisseny, la indústria manufacturera pot fabricar productes més respectuosos amb el medi ambient i les persones, reduint la quantitat de materials que s’utilitzen, fent ús de matèries primeres amb un menor impacte, i fabricant productes de més qualitat i amb una vida útil més llarga, entre d’altres mesures.

Una altra pràctica industrial amb efectes positius sobre la reducció de residus és l’ús de subproductes. Un subproducte és el material de rebuig d’una indústria que pot ser utilitzat com a matèria primera a altres processos industrials. Això permet donar valor i reintroduir a la cadena productiva un material que normalment es considerava un residu.

L’ús de materials reciclats també és fonamental dins l’economia circular, com ja s’ha esmentat. Aquesta pràctica està relacionada amb el concepte de “fi de condició de residu”, que és el reconeixement legal que permet utilitzar matèries primeres obtingudes a partir dels residus.

Reutilització

Utilització de productes amb la mateixa finalitat amb la qual es varen concebre

 

La reutilització consisteix en utilitzar productes o els seus components amb la mateixa finalitat amb la qual es varen concebre. Això inclou, per una banda, afavorir que altres persones puguin donar un nou ús a objectes i productes que ens han deixat de ser útils, i, per l’altra, condicionar i reparar els productes que s’han convertit en residus (per exemple, els aparells electrònics espenyats) amb la finalitat de tornar-los introduir al mercat.

 

REUTILITZACIÓ QUAN ELS OBJECTES ENCARA NO SÓN RESIDUS

 

Sovint, els consumidors i les consumidores deixem d’utilitzar objectes quan ja no ens són útils o no ens agraden com abans. Les persones que possibiliten un nou ús per a aquests objectes contribueixen a la transició cap a una economia circular, ja que eviten la fabricació de nous productes, l’extracció de matèries primeres i la generació de residus. Els productes que es poden reutilitzar són molt variats, i inclouen llibres, roba, joguines, mobles, etc.

Les persones que disposen d’objectes que no usen els poden donar a través d’entitats socials o associacions, o dur-los a establiments de compravenda de segona mà. També existeixen vàries aplicacions mòbils que posen en contacte gent que es vol desfer de productes en bon estat amb gent que els vol adquirir.

Quan un aparell o un producte s’espenya, es pot optar per reparar-lo o fer-lo reparar. Les empreses fabricants de productes tenen una alta responsabilitat en la preparació per a la reutilització, principalment pel que fa a la reparabilitat. L’aplicació dels principis de l’ecodisseny per part de la indústria permet que els productes puguin reparar-se més fàcilment. Actualment, existeixen normes legals que garanteixen el dret a reparar, obligant els productors, per exemple, a facilitar la reposició de components.

A les llars es pot dur el concepte de reutilització més enllà, i donar altres usos a productes que, normalment, es convertirien en residus. Per exemple, es poden utilitzar les llaunes buides com a petits cossiols, la roba en mal estat per fer pedaços, les botelles de vidre per beure aigua, o els pots de vidre per fer conserves.

 

REUTILITZACIÓ QUAN ELS OBJECTES S’HAN CONVERTIT EN RESIDU

 

En alguns casos, la reutilització requereix una passa prèvia, la preparació per a la reutilització, que consisteix en el condicionament dels productes o components que s’han convertit en residus per a què puguin tenir una segona vida. Aquest procés implica operacions de comprovació, neteja i reparació. El resultat és un producte funcional, per exemple, un telèfon mòbil, que compleix amb totes les normes tècniques i de seguretat aplicables per normativa.

La necessitat d’assegurar la qualitat dels productes finals fa que la preparació per a la reutilització no sigui apropiada per a tots els residus. Tanmateix, aquest procés permet allargar la vida útil de productes fabricats amb matèries primeres no renovables, com les que componen els aparells elèctrics i electrònics, d’alt valor econòmic i extretes generant impactes socials i ambientals negatius.

Això és especialment important pel que fa als aparells elèctrics i electrònics, la producció massiva dels quals s’està convertint en un problema social i ambiental. Quan s’esgota la vida útil d’aquests aparells, és necessari dipositar-los als contenidors corresponents (per exemple, a les deixalleries) o retornar-los als centres de compra, però mai abandonar-los a la via pública o als contenidors de rebuig. La gestió adequada dels residus d’aparells elèctrics i electrònics permet reparar els que encara puguin tenir un nou ús, i recuperar els materials de la resta d’aparells. Si aquests residus no es gestionessin correctament, es perdrien els materials valuosos que contenen i contaminarien el medi ambient.

Recollida separada o selectiva

Recollida de cada fracció de residus per separat, per facilitar el reciclatge

 

La recollida separada o selectiva consisteix en arreplegar individualment cada tipus de residu amb l’objectiu de facilitar un tractament específic per a cada un d’ells. Aquesta acció fa que el procés de reciclatge sigui més eficient, ja que és més fàcil recuperar els materials que ja estan classificats, i no es contaminen entre ells. Així, es redueix la quantitat de residus que es destinen als abocadors i a les plantes d’incineració.

Segons la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les entitats locals estan obligades a establir la recollida separada de, com a mínim, el paper, els metalls, el plàstic, el vidre, els bioresidus d’origen domèstic, els residus tèxtils, els olis de cuina usats, els residus domèstics perillosos, els residus voluminosos, i les fraccions que es determinin a altres normes, com per exemple és el cas dels residus d’aparells elèctrics i electrònics.

Per a què la recollida separada sigui exitosa, és necessari que se separin els residus allà on es produeixen, com per exemple, a les llars, a les oficines i als establiments comercials. Això es coneix com a separació en origen i consisteix en classificar els residus abans de dur-los als contenidors o de dipositar-los als recipients de la recollida porta a porta. Tota aquella persona que produeix o que posseeix residus té l’obligació legal de separar-los en les fraccions corresponents (matèria orgànica, vidre, envasos...). Això també inclou als ciutadans i les ciutadanes, que estan obligats per llei a separar els residus a les seves llars. Els ajuntaments poden imposar multes per a qui incompleixi aquesta obligació.

Una bona separació en origen minimitza la quantitat d’impropis, és a dir, d’aquells residus que s’han dipositat al contenidor inadequat i que comporten una disminució de la qualitat del reciclatge. La separació en origen dels residus també redueix la quantitat de residus que es destinen al contenidor de rebuig i, per tant, com ja s’ha esmentat, també disminueix el volum de residus destinats als abocadors i a les plantes incineradores.

La separació en origen i la recollida selectiva són fonamentals dins el model d’economia circular perquè faciliten la recuperació de materials que, d’altra manera, serien dipositats a abocadors o cremats a incineradores. Així, la separació en origen contribueix a tancar el cercle dels materials.

Reciclatge

Transformació dels residus en nous materials i productes

D’acord amb la normativa de la Unió Europea i estatal, el reciclatge comprèn totes les operacions de valorització a través de les quals els materials que componen els residus es transformen en nous productes, materials o substàncies, independentment de la finalitat a la qual es destinin.

A nivell legal, el concepte de reciclatge també inclou la transformació del material orgànic, per exemple, la producció d’adob a partir del compostatge de restes d’aliments i de poda. En canvi, no inclou la transformació dels residus en combustibles, ni la valorització energètica dels residus, és a dir, la producció d’energia mitjançant la seva incineració. Tampoc no s’inclouen sota el concepte de reciclatge les operacions de rebliment, és a dir, la utilització de residus inerts per a omplir de terra o augmentar la cota de terrenys.

El reciclatge és una part fonamental del model d’economia circular, ja que, aprofitant els residus per fabricar matèries primeres secundàries, es tanca el cercle dels materials. D’aquesta manera, i al contrari que en el model d’economia lineal, s’aconsegueix reduir la quantitat de residus que es generen i de matèries primeres que s’extreuen del medi natural, així com els impactes socials i ambientals derivats.

 

Com ésser circular a casa

La implicació de la ciutadania és vital per potenciar la transició a un model d’economia circular. Les accions individuals són un suport fonamental a les accions que necessàriament han d’emprendre les empreses i les administracions. Clicant al següent enllaç, es poden trobar una sèrie d’indicacions sobre com contribuir al canvi.

 

Circularitat a les organitzacions
La transició a un model d’economia circular va lligada a canvis profunds en els processos productius i, per tant, les empreses tenen una funció clau com a palanca de canvi. Existeixen tot un seguit d’iniciatives aplicables als sectors productius que permeten apropar la forma de produir als preceptes de l’economia circular. Clicant al següent enllaç, es poden trobar una sèrie d’indicacions sobre com contribuir al canvi.

La circularitat a les administracions
Les administracions públiques tenen una responsabilitat essencial en la transició a un model d’economia circular. La seva funció es basa en establir un marc normatiu i en desenvolupar una sèrie de polítiques que garanteixin un canvi eficient i socialment just. El Govern de les Illes Balears té la voluntat de servir de nexe i de punt de suport per a les administracions dins l’àmbit autonòmic en matèria d’economia circular. Clicant al següent enllaç, es poden trobar una sèrie de recursos dirigits especialment a les administracions.

Fi de condició de residu
Un dels pilars de l’economia circular és l’aprofitament dels residus per a generar noves matèries primeres. El concepte de “fi de condició de residu” sorgeix a partir de la necessitat de regular el reciclatge dels residus per garantir que els nous productes compten amb uns estàndards adequats, especialment pel que fa a la protecció de la salut i del medi ambient. Clicant al següent enllaç, es pot trobar més informació sobre aquest concepte.

Subproductes
L’eficiència en l’ús dels recursos és essencial dins el model d’economia circular. Això implica aprofitar al màxim les matèries primeres i minimitzar la quantitat de residus que es generen en el marc dels processos productius. Els subproductes són els materials produïts durant la fabricació d’un producte que no tenen valor per a la indústria que els ha produït, però que poden ésser utilitzats com a matèria primera per part d’altres indústries. Clicant al següent enllaç, es pot trobar més informació sobre el concepte de subproducte i sobre les seves implicacions dins el model d’economia circular.