Volem REBre el que toca

Govern, Consell Insular, ajuntaments i societat civil d'Eivissa mostren el seu suport unànime a les mesures del projecte del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB)

Les conselleres Catalina Cladera i Pilar Costa presenten a Eivissa el conjunt de mesures proposades per a compensar la insularitat a través d'un nou Règim Especial de Balears

15/07/2017

Les institucions i la societat civil d’Eivissa han viscut l’acte de presentació de la proposta “Cap a un nou REIB”, on s’apleguen les mesures de consens que formaran part de la base de negociació per a la reforma del Règim Especial de les Illes Balears, un document que encara es troba en fase final d’aportacions per tal d’aconseguir el document definitiu.

Les conselleres Cladera i Costa, acompanyades del director general de Pressupostos i Finançament, Joan Carrió i per la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols, han assistit a un encontre a Eivissa amb unes 30 entitats i organitzacions, entitats col·legials, agents econòmics i socials, i representants dels ajuntaments, en una trobada que ha organitzat el Consell Insular d’Eivissa.

“Cap a un nou REIB, proposta per al nou Règim Especial de les Illes Balears ”és un compendi que inclou 23 mesures en quatre eixos, que han de servir per millorar l’actual Llei de règim especial, en vigor des de 1998, i pal·liar les mancances que pateixen ciutadans, empreses i administracions de les Illes en relació amb la compensació dels costs suplementaris que afronten en el seu dia a dia a causa de la discontinuïtat territorial entre les mateixes illes, i d’aquestes amb la península.

El document ha sorgit d’una feina realitzada conjuntament pel Govern i el Grup de Seguiment del REIB, format el maig de l’any passat. Així les 23 mesures bàsiques emanen de les conclusions dels dos informes sobre els costs de la insularitat (2014) i sobre mesures que compensin aquests costs (2016), així com de les propostes que diferents membres del Grup de Seguiment, institucions, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, hi han aportat.

Catalina Cladera ha remarcat la importància de poder comptar amb un recull de propostes de consens “que ens representen a tots, a totes les illes, a tots els sectors” de cara a l’obertura imminent d’una ronda de negociacions amb el Govern de l’Estat, en referència a la trobada que aquest dijous mantenen a Madrid la presidenta del Govern, Francina Armengol, amb la vicepresidenta i ministra d’Administracions Públiques, Soraya Sáenz de Santamaría

La sensació d’injustícia en el tracte financer que reben les Illes Balears ha estat referida durant les diferents intervencions que s’han succeït a l’acte d’Eivissa. Així s’ha expressat la consellera de Presidència Pilar Costa, per qui ”a Eivissa sabem prou bé què significa patir insularitat, per partida doble”.

El conseller d’Hisenda del Consell d’Eivissa, Gonzalo Juan, en l’obertura de l’acte, ha incidit en “la feina conjunta del Govern i de totes les entitats i institucions que col·laboren en un front comú en favor d’un nou REIB” i ha refermat el paper del Consell d’Eivissa com a valedor d’aquest objectiu davant la societat eivissenca.Cladera ha insistit en la ineficàcia de l’actual normativa compensatòria de la insularitat, i de la necessitat de que sigui renovada.

“A partir de la mateixa Constitució i de l’Estatut, necessitem un règim especial que realment compensi els costos d'insularitat que, tant els ciutadans a títol personal com les empreses radicades a les Illes Balears, patim”.A les Balears són més cars els costs de producció i inversió en béns d’equipament de les empreses, els productes energètics, el funcionament de les administracions en la provisió de béns públics, el cost de la vida per als ciutadans. La insularitat provoca menys rendiment en l’aprofitament de les economies d’escala i, a més, la dependència absoluta de ports i aeroports per a transport de persones i mercaderies genera un factor afegit de vulnerabilitat.

En aquest sentit, la correcció de les vulnerabilitats de les Illes Balears és exigible a través de mecanismes com el REIB. És imprescindible l’acció de l’Estat per aconseguir un major equilibri econòmic interterritorial i el fet real que s’iguali el tracte que rep un ciutadà de les Illes Balears amb el de qualsevol altre ciutadà espanyol.

“Cap a un nou REIB”. 4 eixos de demanda

El document presentat consta de 4 eixos de treball, cadascun dels quals preveu diferents mesures compensatòries de la insularitat, tant sigui per aportacions suplementàries del Govern de l’Estat, com per exempcions fiscals tant per a particulars com per a empreses:

TRANSPORT AERI I MARÍTIM

Bonificació del transport aeri i marítim de persones (al 75% del preu del bitllet a tots els trasllats).

Possibilitat de declaració de rutes com d’Obligació de Servei Públic i establiment de tarifa plana per cada ruta.

Compensacions al transport de mercaderies (ampliació de les bonificacions actuals).

Compensacions al transport de residus.

Minoració de taxes aeroportuàries.

Descentralització i cogestió aeroportuària.Desclassificació com a aeròdroms d’interès general (Son Bonet) i ports del Molinar i Portitxol.

Reclamació de les competències de gestió.

MESURES SECTORIALS

Subsidi del preu de l’energia elèctrica i foment de les energies renovables.

Compensació del sobrecost en el transport d’hidrocarburs.

Garantia de prestació del servei telecomunicacions.

Beques estatals per a desplaçaments per raó d’estudis universitaris entre illes i amb la península.

Subsidi en el transport de pacients i familiars i pel transport sanitari urgent.

Mesures compensatòries en altres sectors: nàutic i aeronàutic, fixos discontinus, habitatge, promoció comercial i assistència a fires, sector primari, diversificació turística.

MESURES FISCALS

Aplicació de tipus especials d’IVA; reducció lineal a tots els tipus de l’impost, fins a límit màxim de la UE.

Reserva per a inversions de les empreses.

Deduccions per a inversions en produccions culturals, cine, TV, espectacles.

Deducció per a activitats d’innovació tecnològica.

Deducció per a producció de béns a agricultura, ramaderia i pesca de les Illes Balears.

Exempció de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (impost matriculació embarcacions).

FONS D’INSULARITAT I GARANTIA D’INVERSIONS DE L’ESTAT

Desenvolupament i manteniment d’infraestructures, tren, carreteres...

Reestructuració, modernització i diversificació en el sector turístic.

Protecció del medi ambient, entorn natural, litoral, costes i platges.

Recollida, reciclatge i tractament de residus.Promoció recerca i I+D+I

Promoció de l’ús d’energies renovables.

La voluntat del Govern, així com del conjunt de la societat civil de les Illes és que es puguin reprendre els contactes a tots els nivells amb el Govern de l’Estat, de manera que el document legislatiu de reforma pugui quedar enllestit al més aviat possible. En aquest cas la trobada entre la presidenta del Govern amb la vicepresidenta del Govern de l’Estat hauria de ser l’inici d’una nova ronda de negociacions bilaterals, de cara a l’obtenció d’un acord que permeti l’aprovació del nou REIB en el Congrés dels Diputats, en tractar-se d’una normativa d’abast estatal.

Informació Addicional