L’Atles de les petites illes i illots de les Illes Balears inicia una col·lecció de publicacions que pretén abraçar l’espectre de la mediterrània occidental NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, i el biòleg Joan Mayol han presentat, aquest divendres, l’’Atles de les petites illes i els illots de les Illes Balears’. «Es tracta d’una obra ambiciosa i editada en format de gran qualitat que compleix amb un dels nostres principals objectius: el de posar a disposició de la ciutadania la millor informació possible sobre el magnífic entorn natural de l’arxipèlag», ha assegurat el conseller.

En l’obra hi han participat més de 50 autors, entre els quals destaquen Enric Ballesteros, Guillem Xavier Pons i Gabriel Bibiloni, coordinats per Mayol qui ha destacat, també, la tasca del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA). A tots ells, el conseller ha agraït «l’esforç i el rigor que ha permès executar una obra de tanta qualitat».

L’edició és de 300 exemplars que han estat finançats pel servei de Protecció d’Espècies i la iniciativa Petites Illes de la Mediterrània (PIM). El president de l’associació, Mathieu Tevenet, ha intervingut telemàticament a la roda de premsa i ha explicat que l’Atles serà el primer d’una sèrie de publicacions que pretén recopilar tota la informació existents dels illots a 14 zones de la conca de la mediterrània occidental, a països com Itàlia, Malta, Tunísia o Marroc. La informació que es reculli en aquestes publicacions es podrà consultar a la pàgina web www.pimatlas.org.

L’Atles contempla la presència de 149 illots a les Illes Balears a partir de tres requisits: que estiguin situats a més de 5 metres de la costa i que alberguin fauna o vegetació de manera permanent. El llibre recull una descripció general del fet microinsular a l’arxipèlag, una descripció particular dels grans conjunts en què s’ha subdividit la conca balear, a més de detalls sobre fets concrets que puguin generar interès històric, natural o cultural.

Els illots s’han dividit per sectors:

• Tramuntana de Menorca (20 illots)

• Migjorn de Menorca (9 illots)

• Arxipèlag de Cabrera i sud de Mallorca (28 illots)

• Nord d'Eivissa (22 illots)

• Sud i oest d'Eivissa (26 illots)

• Es Freus i Formentera (15 illots)

Els illots tenen una gran importància ambiental doncs es tracta d'ecosistemes molt especialitzats. Les espècies que hi viuen han de poder suportar condicions molt hostils com per exemple la influència marina, uns recursos alimentaris molt pobres o inclemències atmosfèriques.

Això ha determinat que siguin laboratoris de biodiversitat. En aquest sentit, cal destacar que hi ha espècies endèmiques exclusives d'un únic illot com la lletrera de l'illa Margalides, la camomil·la des Vedrà o la rotgeta de Cabrera. També existeixen invertebrats com caragols o escarabats que, per la seva dificultat per colonitzar nous indrets, han quedat acantonats en aquests territoris evolucionant de manera independent i generant tàxons adaptats a aquestes dures condicions de vida.

Els illots, també són els reductes on han quedat confinades moltes colònies d'aus marines molt amenaçades, com seria el cas del virot petit (Puffinus mauretanicus) i el virot gros (Calonectris diomedea). Altres espècies importants i que solen romandre a aquests hàbitats són les nonetes i la gavina roja. El falcó marí (Falco eleonorae) hi cria també habitualment als penya-segats dels illots de Mallorca, Cabrera, Dragonera i Pitiüses.

Especial esment mereix el paper que han tingut els illots en la conservació de les espècies endèmiques de sargantana. Cal destacar també el procés d'evolució viscut per les sargantanes endèmiques. En aquest sentit, s'han descrit més d'una vintena de subespècies de cada una de les dues espècies, la majoria exclusiva d'un illot o grup reduït d'illots.
Mir ha anunciat que la conselleria està estudiant dotar de major protecció els illots per poder garantir-ne la conservació. En aquest sentit, ha assegurat que s’estan estudiant diverses fórmules.