Les Illes Balears són la comunitat on més avortaments es fan a la sanitat pública NNota Informativa

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i la directora de l’Institut Balear de la Dona, Maria Duran, han rebut avui a la directora de l’Instituto de las Mujeres, María Antonia Morillas, òrgan pertanyent al Ministeri d’Igualtat del Govern d’Espanya, per mantenir una jornada de feina sobre la gestió que es fa a les illes en relació amb la interrupció voluntària de l’embaràs.

D’aquesta manera la consellera, la directora de l’IBDona i la directora del Instituto de las Mujeres han mantingut una primera trobada institucional i durant el dia d’avui es reuniran amb el personal tècnic de gestió de l’avortament i amb associacions de dones de les Illes Balears. L’objectiu de la jornada és conèixer la realitat de les illes pel que fa a la interrupció voluntària de l’embaràs i recollir aportacions per modificar la llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs en matèries com l’estratègia de salut sexual i reproductiva, l’objecció de consciència, la violència obstètrica i l’autorització per l’avortament entre els 16 i els 18 anys.

La consellera Garrido ha explicat que “des del Govern sempre hem dit que el nostre objectiu és destinar els nostres esforços, recursos i polítiques a ajudar a les dones a desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat, i en aquest objectiu s’inclou la finalitat que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos de forma lliure, informada i segura, un dret que estam garantint des de la nostra comunitat autònoma”.

De fet, l’any 2020 es van realitzar a Balears 2.880 avortaments, la majoria dels quals van ser en la franja d’entre 25 i 34 anys. El 63,3% d’aquests es van fer a centres de titularitat pública i un 36,7 a centres privats. “Això vol dir que a Balears les dones tenen garantida l’assistència sanitària i l’acompanyament necessari si decideixen interrompre el seu embaràs de forma voluntària, que les dones de les illes poden decidir lliurement sobre el seu propi cos i que tenen reconeguts i garantits els seus drets, tot i que ens queda molt per fer”.

A més a més, les illes són la comunitat autònoma on més avortaments es fan a la sanitat pública el 2020, seguits de Cantàbria i Catalunya. A l’altre extrem hi ha comunitats com Múrcia, Madrid o Andalusia, on tots els avortaments es fan a clíniques privades. Tot plegat, és per a Garrido “una demostració que les illes continuen sent un territori referent en matèria d’igualtat i que des del 2015 estam fent feina per una sanitat pública, universal, gratuïta, accessible i de qualitat per a totes, que atengui especialment les necessitats de les dones que volen avortar de forma segura, sense importar el seu nivell de renda”.

La consellera també ha explicat a la directora del Instituto de las Mujeres el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat de les Illes Balears, pel qual ha demanat més finançament. Garrido ha recordat que es tracta d’un pla “ambiciós amb el qual plantejam finançar les escoletes matineres per a les escoles públiques i concertades, primer les que no en tenen i després la resta, així com també finançar escoletes de Nadal, Pàsqua i estiu per millorar la conciliació durant períodes que no són lectius”.

Finalment, Garrido ha explicat que s’ha compartit la necessitat d’implantar la figura dels agents de corresponsabilitat, que estaran en marxa a l’inici del 2022 i que tendran l’objectiu de fer un diagnòstic de les necessitats de la coresponsabilitat i la conciliació a cada un dels municipis de les Illes Balears”.

Per part seva, la directora del Instituto de las Mujeres, Maria Antonia Morillas, ha apuntat que “volem que aquesta llei sigui la llei integral de salut sexual i reproductiva que prioritzi l'educació sexual, l'accés universal a l'anticoncepció, la salut menstrual i l'atenció ginecològica universal i de qualitat. El nostre principal propòsit és garantir l'obligatorietat de l'educació sexual, per això és imprescindible que formi part del currículum bàsic d'educació primària i secundària, que ha de ser obligatori en totes les comunitats autònomes”.

Segons ha afegit Morillas, “l'educació sexual és la millor eina per a incentivar els bons tractes i garantir una salut sexual i reproductiva basada en la capacitat de decisió de les dones, el plaer i l'erradicació de tots els estereotips i estigmes que donen vaig piular a les violències”.