La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, viatja aquest dilluns a Estrasburg per avançar cap a una estratègia insular de la Unió Europea, amb motiu del debat i votació al ple del Parlament Europeu aquest dilluns i dimarts de l’informe sobre les illes i la política de cohesió que reclama el desplegament d’una estratègia amb mesures de suport a les illes en el marc de la UE i una Agenda insular europea i al qual ha treballat el Govern de les Illes Balears al llarg del darrer any. També hi assisteix el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens.
Durant l’estada a Estrasburg, i amb la intenció de reforçar i sumar aliances europees cap a l'elaboració d'una agenda insular per part de la Comissió Europea, la consellera Rosario Sánchez mantindrà diverses trobades i es reunirà amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i amb la comissaria europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, juntament amb representants de les institucions d’altres regions insulars. Les illes de la UE representen una població de més de 20 milions d’habitants –prop del 5% del total de la Unió-, distribuïdes en 13 estats membres.
El ple del Parlament Europeu debatrà aquest dilluns i votarà el dimarts l'informe sobre les illes en el qual ha estat treballant el Govern i que ha liderat el president de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, Younnous Omarjee. Aquest informe, ja aprovat en comissió a l’eurocambra, demana la plena implementació de l'article 174 del Tractat de Funcionament de la UE, el qual estableix que les illes han de rebre una atenció especial, així com el llançament d'un Pacte de les Illes i una agenda insular amb mesures concretes per a aquests territoris.
El Govern de les Illes Balears, des de l’actual presidència balear de la Comissió d’Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa (CRPM), està liderant, a nivell europeu, diverses iniciatives per a avançar cap a un major reconeixement de les necessitats de les illes en les polítiques de la UE, mitjançant una estratègia envers aquests territoris que desemboqui en una Agenda insular de la Unió Europea que tengui en compte les particularitats de les illes i les diverses conques marítimes.
L’informe que arriba aquesta setmana al ple del Parlament Europeu, elaborat per l’eurodiputat Younous Omarjee i que ha comptat amb el suport i impuls del Govern, reclama a la Comissió Europea que doni una resposta més eficaç davant els desafiaments als quals s'enfronten les illes de la UE, des del punt de vista econòmic, mediambiental o demogràfic, i que es posi en pràctica una estratègia europea per a les illes, en aplicació del que estableix el mateix Tractat de Funcionament de la UE.
Així mateix, sol·licita que les polítiques de la UE tenguin en compte les particularitats de les illes, accions específiques i major finançament en matèria de transport i turisme sostenibles, energies renovables i gestió mediambiental i de residus, entre d’altres, l’augment de les ajudes a les empreses de les illes amb la supressió de l’actual límit de la normativa de minimis i una revisió a l’alça del règim d'ajudes estatals destinades a les regions. A més, apel·la a la creació d'un pacte insular, basat en el model del pacte urbà, amb vista a definir una política comuna de la UE sobre les illes.
A l’informe elaborat per Omarjee, qui ja va compartir i treballar amb el Govern aquesta tasca durant la seva visita a Palma el novembre passat al si de la Comissió d’Illes, també es recorda que el Tractat de Funcionament de la UE reconeix les necessitats de les illes però no s’ha aplicat de manera concreta, i que per tant s’ha de desplegar a través de les polítiques comunitàries. També incideix en la vulnerabilitat de les illes, des del punt de vista socioeconòmic i mediambiental, situades en la primera línia del canvi climàtic, i en altres desavantatges relacionats amb la dependència del transport aeri i marítim o els derivats de la doble i triple insularitat.
Des de la presidència de la Comissió d'Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa (CRPM), el Govern elabora una estratègia insular a la Unió Europea i ha treballat altres iniciatives, com el dictamen per iniciativa pròpia de les Illes Balears aprovat pel ple del Comitè de les Regions, sota el títol Cap a un ús sostenible dels recursos naturals en el context insular mediterrani, el qual reclama una atenció especial a les illes de la Mediterrània davant les seves especials vulnerabilitats.
Així mateix, el mes d'abril passat, també va impulsar la declaració Cap a un Pacte per a les Illes de la UE, aprovada per l’assemblea general de la Comissió d’Illes, a Gotland (Suècia), sota la presidència de les Illes Balears i que va ser defensada per la consellera Rosario Sánchez. La principal prioritat política d’aquesta declaració i de l’informe que arriba aquest dilluns al ple del Parlament Europeu és el desenvolupament d’una estratègia a llarg termini de la UE per a les illes, amb una incidència a tots els àmbits polítics de rellevància i amb propostes concretes. A més, fa una crida al suport de totes les institucions de la UE i al seu impuls durant les presidències del Consell de la UE el proper any, per part de Suècia i Espanya.