30 maig 2021 <10aL>Conselleria de Medi Ambient i Territori

La Xarxa de Monitoratge de la Posidònia reprèn l’activitat a Eivissa NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La Xarxa de Monitoratge de la Posidònia reprèn l’activitat a Eivissa

És la primera estació que es mostreja des que Medi Ambient n’ha recuperat la gestió

La Xarxa de Monitoratge de la Posidònia ha reprès, aquest diumenge, l’activitat a l’illa d’Eivissa. Així, el centre voluntari SCUBA IBIZA farà el seguiment de l’estació situada a l’illot d’en Caragoler, a la Reserva Marina dels Freus. És la primera actuació que es fa a l’illa després que Medi Ambient recuperàs, enguany, la gestió de la Xarxa a través d’un acord amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’última vegada que es va mostrejar l’estació va ser en 2018, quan es va constatar que l’estat de conservació de la praderia era moderadament bona, tot i que la cobertura havia disminuït des de 2003, quan es va començar a fer el seguiment. Des de la Xarxa apunten que és important revisitar-la per poder establir l’evolució i tenir dades per a una adequada gestió.

La resta d’actuacions a les Pitiüses es faran entre agost i octubre d’enguany, quan es farà el seguiment d’una altra estació a Santa Eulària i dues a Formentera. L’objectiu dels mostrejos és determinar l’estat de conservació de les praderies al llarg dels anys i aconseguir així informació fiable que permeti adoptar les mesures més adients per conservar aquests ecosistemes.

La Xarxa de Monitoratge de la Posidònia està formada per diverses estacions fixes al voltant de les principals illes de l’arxipèlag Balear on es controlen periòdicament una sèrie de paràmetres propis de les praderies i relacionats amb el seu estat de conservació: quantitat de Posidonia oceanica, presència de nacres (espècies associades de gran interès), presència d’algues invasores i, addicionalment, temperatura de l’aigua.

L’eina va començar a funcionar l’any 2002, tot i que va ser interrompuda entre el 2012 i 2017. El seguiment es va recuperar gràcies a l’Impost de Turisme Sostenible des de llavors. La Xarxa depèn íntegrament de la participació ciutadana, i cada any s’ofereix a diverses institucions, clubs de busseig i grups de bussejadors voluntaris, l'oportunitat de participar en aquest projecte científic.

L’equip voluntari rep, abans de cada immersió, una petita formació per a familiaritzar-se amb les tècniques i materials que s’utilitzen. Aquesta formació, així com l’organització de les tasques durant el mostreig a cada estació es fa per part de la coordinadora de la Xarxa, mentre que les entitats voluntàries s’encarreguen de la disponibilitat d’equips de busseig i la navegació fins a l’estació.