11 novembre 2020 <10aL>Conselleria de Mobilitat i Habitatge

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge pressuposta 500 nous HPO el 2021 i en suma 1.000 en dos anys NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge pressuposta 500 nous HPO el 2021 i en suma 1.000 en dos anys

\El gener s’inicia el nou servei d’autobús per carretera i el tramvia, així com l’increment d’unitats al tren, que són projectes prioritaris

\L’IBAVI executarà un pressupost que suma 95 milions i les ajudes per al lloguer arribaran als 9 milions d’euros, la xifra més alta fins ara

 

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha comparegut avui davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per explicar les principals actuacions dels pressuposts de 2021. El conseller ha assegurat que l’habitatge és més que mai una prioritat i ha avançat que per al 2021 se sumaran 500 nous habitatges de protecció pública als 502 que actualment ja estan en marxa, de manera que en dos anys de legislatura s’hauran sumat 1.000 nous habitatges.

 

Els pressuposts de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge s’emmarquen en uns pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de caràcter excepcional, amb la major despesa social mai feta, davant un escenari sense precedents, marcat per la COVID-19, i destinat principalment a garantir la seguretat sanitària, protegir les persones i les empreses, i contribuir a la reactivació social i econòmica de les Illes Balears.

 

Ha destacat el conseller: «En aquest context, la continuïtat de la política d’habitatge, per aconseguir que cada vegada puguem oferir a més persones l’opció d’accedir a un habitatge públic, ajudes per pagar el lloguer o per millorar l’estat dels habitatges, és una prioritat». De la mateixa manera, ha assegurat: «També és una prioritat millorar el transport públic, amb noves inversions que ens permetin optimitzar els serveis actuals però també amb la vista posada en nous sistemes de transport col·lectiu no contaminants i que contribueixin a cohesionar socialment, com el tramvia de Palma».

 

Pons ha afegit que en els pressuposts de 2021 hi ha un tret fonamental per l’efecte de la COVID i és la necessitat de sumar esforços entre totes les administracions: «Per això aquests pressupostos es complementen, d’una banda, amb inversions estatals; i, de l’altra, amb els Fons Europeus de Reconstrucció. Serà sumant esforços que podrem dur endavant projectes que les nostres Illes necessiten per abordar la situació actual i encarar la senda de la recuperació».

 

 

Així, el pressupost de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge per a 2021 suma 178.751.263 euros, un 6,12% més que el de 2020. A aquest pressupost s’ha de sumar el pressupost que gestionarà cada una de les empreses públiques que depenen de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge: Serveis Ferroviaris de Mallorca (88,3 milions), Consorci de Transports de Mallorca (52,3 milions), IBAVI (95,1 milions) i Ports de les Illes Balears (35 milions).

 

Els pressuposts propis es complementen, en el cas de les polítiques d’habitatge, amb 15 milions del fons de l’impost del turisme sostenible (ITS), amb un pla de construcció de 20.000 habitatges protegits en el conjunt de l’Estat —que suposarà 4,5 milions per a nous habitatges que executarà l’IBAVI— i amb un programa de regeneració urbana i rehabilitació d’àmbit estatal (amb fons europeus), que s’està ultimant. Els 95,1 milions assignats a l’IBAVI ja inclouen els 15 milions de l’ITS i els 4,5 milions del pla estatal de nous habitatges.

 

D’altra banda, el conseller ha explicat que s’està treballant per aconseguir recursos del Fons Europeu de Reconstrucció per ampliar la xarxa ferroviària i ha recordat que ja hi ha garantits 100 milions d’euros del Govern de l’Estat amb un conveni ferroviari que es distribueix en deu anualitats.

 

Ha insistit el conseller en què és un objectiu aconseguir que amb els fons europeus es pugui cobrir bona part de la construcció del tramvia de Palma.

 

La previsió és que el pressupost total, de la Conselleria i les empreses, es pugui incrementar, per la via d’aquesta aportació estatal i europea, en uns 60 milions més (que inclourien el pla de regeneració urbana i el de rehabilitació), al marge dels fons que es puguin obtenir per al tramvia.

 

En matèria d’habitatge, el conseller ha destacat que a l’inici d’aquesta legislatura va assumir el compromís de duplicar el parc d’habitatges de protecció pública actual, que actualment és de 1.800 habitatges. En aquest sentit, ha destacat que 2020 es tancarà amb 502 nous habitatges de gestió pública en marxa i que els pressuposts de 2021 permeten sumar-ne altres 500, el que suposa mil habitatges en dos anys.

 

El pressupost destinat a construcció d’HPO suma un total de 63.749.541 euros el 2021, un 32,32% més respecte del 2020.

 

En política d’habitatge, a més del pressupost de 95,1 milions que executarà l’IBAVI, la Direcció General d’Habitatge en gestionarà directament 12.532.354 euros.

 

L’ampliació del parc d’habitatge de gestió pública no vindrà donada únicament per la construcció de nova planta, sinó també per altres vies.

 

Així, un total de 5,4 milions es destinaran a l’adquisició d’habitatges de grans tenidors per la via de l’exercici del dret de tanteig o retracte en les operacions entre ells o per la compensació econòmica en els casos de cessió de pisos buits.

 

Ha destacat el conseller que als habitatges de protecció pública s’han de sumar també aquells que, des de la iniciativa privada, han sol·licitat la qualificació d’habitatges de protecció i que sumen 288 més. S’ha de recordar que Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, determina que aquests nous habitatges de protecció oficial privats tenen aquesta qualificació per sempre. Ha afirmat el conseller que seran en tot cas habitatges a preu assequible.

 

Quant a les ajudes per al lloguer, el conseller ha avançat que la convocatòria de 2021 serà la més alta feta mai, d’un total de 9 milions d’euros: 8 milions del fons del Pla Estatal d’Habitatge i 1 milió d’euros de fons propis.

 

En matèria de mobilitat, el conseller ha destacat que el 2021 s’estrenarà amb el nou sistema de transport per carretera de Mallorca: un canvi històric en el transport públic a Mallorca, amb 479 milions d’euros per als propers deu anys.

 

Aquesta mateixa setmana ja estan en marxa cinc de les noves línies (Galilea-Palma,

Bunyola-Palma, Pòrtol-Estació de Marratxí, Hospital Joan March-Palma, i Palma-Cala Nova) i el gener de 2021 estarà operativa tota la xarxa.

 

El conseller ha explicat que les grans iniciatives com l’ampliació del metro al Parc Bit —del qual hi ha el projecte redactat— o la construcció del tramvia fins a l’Hospital Universitari Son Espases (que enllaçarà amb la línia prevista fins a l’aeroport i s’Arenal de Llucmajor) han de continuar o començar el seu procés per poder ser una realitat al més aviat possible i que el finançament europeu serà clau per accelerar aquestes accions.

 

Ha destacat el conseller: «Els fons del conveni ferroviari inclosos en els pressuposts generals de l’Estat (10 milions el 2021) ens han de permetre avançar en aquests projectes, tot i que l’estalonament dels fons europeus és necessari».

 

Per a 2021, en els pressuposts de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, les actuacions de mobilitat sumen 179,5 milions d’euros.

 

La Direcció General de Mobilitat i Transport Terrestre té un pressupost de 127,9 milions, dels quals transfereix 21,1 milions al Consorci de Transports de Mallorca (CTM) i altres 67,5 a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), empreses públiques que completen els seus ingressos amb pressupostos totals de 88,3 milions SFM i 52,3 milions CTM.

 

Per abordar amb totes les garanties l’entrada en funcionament de la nova xarxa d’autobusos interurbans, el Consorci de Transports de Mallorca veu incrementat el pressupost en un 10% el 2021, que passa de 47,6 el 2020 a un total de 52,3 milions d’euros.

 

Una part del pressupost de la Direcció General —1,2 milions d’euros— es destina a avançar en la implementació dels eixos inclosos en el Pla Director de Mobilitat, com l’impuls als projectes d’ampliació de línies i el projecte de tramvia a Son Espases.

 

A banda dels projectes d’ampliació de la xarxa ferroviària, per a 2021 destaquen en el pressupost d’SFM les obres d’eliminació del pas a nivell de sa Farinera (es Pont d’Inca), els punts d’encreuament de trens (PAET) o l’adquisició de noves unitats de tren (a la qual es destinen 6,5 milions d’euros), la partida més alta en inversió amb fons propis.

 

Paral·lelament al procés d’adquisició de noves unitats, es recuperaran unitats del tren-tram (6 unitats de 3) amb l’objectiu de poder-les incorporar al corredor Palma-sa Pobla. Afirma el conseller que això permetrà incrementar freqüències i que per aconseguir-ho és necessari adaptar els trens i les andanes de l’estació de sa Pobla.

 

Serà una inversió que superarà els 2 milions d’euros (1,9 per al carril de sa Pobla i 258.000 per al manteniment de material mòbil en què s’inclourà l’adequació de les unitats).

 

El pressupost de Ports de les Illes Balears per al 2021 és de 35 milions d’euros, inferior en un 16,20% al de 2020.

 

Ha afirmat el conseller que la bona gestió de Ports de les Illes Balears (per exemple, amb l’actualització ja completada dels cànons que paguen tots els ports) permet resistir amb força la duresa de l’onada de la crisi de la COVID i, tot i la previsió de reducció d’ingressos, continuar endavant amb el pla d’inversió en la millora de les infraestructures portuàries, xifrat en 50 milions per al conjunt de la legislatura.

 

Ports de les Illes Balears invertirà el 2021 un total de 16,6 milions d’euros en projectes de millora dels ports, 4 milions més que durant 2020, un increment del 41,16% per atendre projectes importants en el conjunt de les Illes.

 

Per exemple, entre aquestes obres es poden destacar la segona fase del port de Fornells; les obres del port de Cala Rajada, que inclouen tant actuacions en el dic com la reordenació de l’esplanada i l’estabilització del penya-segat; o la repavimentació del carrer de la Mar, entre la confraria de pescadors i el dic del port de Sant Antoni d’Eivissa.

 

Ports IB es nodreix dels seus propis fons i preveu disposar de 19 milions d’euros en concepte de taxes i cànons.

 

El conseller ha recordat que el 2015 Ports IB era una empresa amb un deute de 50 milions i que es tanca l’exercici de 2020 amb una reducció fins als 12,8 milions de deute. La previsió és que durant 2021, al mateix temps que es manté la capacitat inversora, el deute quedi reduït a 8,2 milions, per acabar a zero en concloure la legislatura.