La Comissió de les Illes europees avança cap a una estratègia específica dins la UE per als territoris insulars NNota Informativa

La Comissió de les Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa (CRPM), que des del passat mes d’abril es troba sota la presidència de les Illes Balears, aquest dijous ha duit a terme una sessió plenària, la primera a Palma, per continuar avançant en l’objectiu d’aconseguir que la Unió Europea defineixi una estratègia específica per als territoris insulars en les polítiques comunitàries.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, que presideix durant dos anys la Comissió, ha obert la reunió juntament amb la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i de l’eurodiputat i president de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, Younous Omarjee, responsable d’un informe sobre la situació de les illes europees i la cohesió de la Unió Europea.

L’informe servirà per posar en relleu les necessitats específiques dels territoris insulars i la importància que les polítiques europees incloguin la perspectiva insular i s’adaptin a les característiques pròpies de les illes, com el fet, per exemple, d’haver d’assumir costs de producció més elevats. La Comissió de les Illes treballa perquè aquest informe sigui la primera passa cap al desenvolupament d’aquesta estratègia específica en el marc de la UE i, més endavant, la redacció d’un estatut propi de les illes europees.

La reunió s’ha celebrat per via telemàtica des del Consolat de Mar, però, a més de la presidenta, la consellera i l’eurodiputat, també hi han assistit de manera presencial alguns dels membres de la Comissió. Després de la trobada, la consellera Sánchez ha defensat «l’oportunitat única» que suposa l’informe sobre la situació de les illes europees i que «hem d’aprofitar per transmetre alguns missatges clars sobre el que considerem prioritats clau per a les illes».

En aquest sentit, Sánchez ha explicat que ens trobam davant «un moment decisiu» perquè, amb la posada en marxa dels Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència, «s’ha d’analitzar la situació de les economies insulars de la UE per identificar i quantificar els costos addicionals que la insularitat imposa a tota l’economia d’aquests territoris» per tal d’evitar «que els territoris insulars es trobin amb un desavantatge encara major respecte a les regions continentals» una vegada acabi la crisi.

Així mateix, ha recordat la consellera, el Govern de les Illes Balears treballa en diversos àmbits, tant a les institucions europees com en col•laboració amb el Govern d’Espanya, a través de la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea, del Ministeri d’Afers Exteriors, Cooperació i Unió Europea, en contactes amb diversos països i regions insulars per tal d’avançar cap a l'elaboració d'un estatut propi per a les illes que impliqui un major reconeixement específic de les necessitats de les illes en les polítiques comunitàries.

De la seva banda, l’eurodiputat i president de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, Younous Omarjee, ha destacat que “abordar la insularitat és una qüestió prioritària aquesta legislatura, a diferència d’etapes anteriors”, per a la comissió que presideix, i que l’informe que elabora incidirà en les “problemàtiques de les regions insulars” perquè no poden ser “subestimades” per la UE, per tal de desenvolupar l’atenció específica que estableix el Tractat de Funcionament de la UE.

“Cal tenir en compte les especificitats de les illes perquè estiguin en igualtat de condicions respecte d’altres territoris. A situacions diferents, solucions diferents”, ha declarat Omarjee, qui també ha posat en relleu la importància dels nous fons europeus per a les illes, donada la “fragilitat” de les seves economies, i l’oportunitat que representen en matèries com la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica. En aquest sentit, ha destacat el projecte de la planta d’hidrogen verd a Mallorca.

La Comissió de les Illes

Dins la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa hi ha sis comissions geogràfiques, una de les quals és la Comissió de les Illes, que inclou 21 regions d’11 països i representa una població d’aproximadament 15 milions de persones. Des que es va crear fa quaranta anys, la Comissió treballa per conscienciar els estats membres i els diferents òrgans europeus sobre els efectes de la insularitat i la necessitat d’aprovar mesures que tenguin en compte la realitat de les illes.

Per part del Govern, també ha assistit a la reunió el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, i el director general de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis. Al Ple han participat, entre d’altres, la nova secretària executiva de la Comissió de les Illes, Claudia Guzzon; el secretari executiu sortint i director d’Afers Marítims i Clima, Giuseppe Sciacca, i el director executiu i a càrrec de Programes Europeus, Partenariats, Membres i Comissions Geogràfiques, Davide Strangis.