A través de les fotografies de Sergi Bernal, l'exposició itinerant "Desenterrant el silenci", que compta amb l'ajuda de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports a través de la Direcció General de Participació i Memòria Democràtica, no només intenta desenterrar la memòria de les fosses comunes de la Guerra Civil sinó que també intenta tancar la història d’una promesa incomplerta, la història del mestre Antoni Benaiges i els seus alumnes que mai no van poder veure el mar de la mà del seu tutor, tal com els va prometre després d’editar el quadern “El mar”. L'exposició també reivindica una pedagogia on l’alumne sigui el centre del procés educatiu, com amb l’exemple dels quaderns que els mateixos alumnes editaven a l’escola del petit poble de Bañuelos de Bureba, a Burgos, on Antoni Benaiges seguia el mètode Freinet.
A partir d'aquest dilluns l'exposició de fotografies es podrà veure al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF).
"Desenterrant el silenci" és un projecte més ampli perquè, a més de l'exposició fotogràfica, també és un llibre i un documental.
L'exposició “Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges un mestre de la República en una fossa a Burgos” es va inaugurar el setembre de 2011 al Centre Cívic Les Esmandies de Mataró i des d'aleshores ha estat en més de 40 localitats de tot l'estat espanyol i continua en itinerància.
El llibre “Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges el mestre que va prometre el mar” (Editorial Blume 2013) amb textos de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé, conté fotografies i el procés d'investigació a càrrec de Sergi Bernal.
El documental “El Retratista” d’Alberto Bougleux i Sergi Bernal, 2013, va ser realitzat gràcies a les aportacions voluntàries de 187 micromecenes. Rodat a l’estat de Veracruz, Mèxic, on hi ha l’Escola Experimental Freinet. Allà encara avui posen en pràctica la tècnica que va idear el pedagog francès Celestine Freinet. Utilitzen la impremta escolar com aquí es feia als anys 30, amb la particularitat que imprimeixen el nom del mestre Antoni Benaiges en cada quadern des de fa més de 70 anys, com a homenatge a la primera víctima d’aquesta tècnica.