6 d’octubre 2021 <10aL>Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat

Garrido defensa que les Illes Balears tornen a ser capdavanteres amb un Pla de Conciliació que suposa un nou dret per a la ciutadania NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La consellera ha detallat el pla davant la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears

Garrido defensa que les Illes Balears tornen a ser capdavanteres amb un Pla de Conciliació que suposa un nou dret per a la ciutadania

El pla té una durada de quatre anys, 115 mesures, tres eixos, un calendari d’aplicació i un pressupost de 158 milions d’euros

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha comparegut davant la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears per donar compte del Pla de Conciliació i Corresponsabilitat 2021-2024, el qual suposa “un nou dret per a la ciutadania, com és el de poder conciliar vida personal, familiar i laboral a la vegada que es democratitzen les tasques domèstiques, la qual cosa és, en definitiva, el dret a viure”. 

Les primeres paraules de la consellera han estat d’agraïment «a totes i tots els que han fet possible que les Balears de nou es converteixin en capdavanteres amb un pla de conciliació i corresponsabilitat d’àmbit autonòmic». Aquest pla és fruit de més de vint reunions fetes per tres grups de treball amb l’objectiu d’aprovar un text amb el màxim suport possible i amb la participació de tota la societat balear, «objectiu que avui podem dir que s’ha complert, perquè tenim clar que les societats només avancen quan ho fan en diàleg permanent», ha aclarit la consellera. 

Garrido ha defensat la necessitat d’aquestes polítiques argumentant que «les administracions públiques no poden ser alienes a la doble càrrega que pateixen les dones a la llar i a la feina, la qual s’ha agreujat durant el confinament, en què s’ha posat de manifest la necessitat que la corresponsabilitat entri a totes i cadascuna de les nostres llars». 

El Pla consta d’un total de 115 mesures, amb un calendari d’aplicació i un pressupost total de 157.778.554 €, en el qual també s’inclouen gairebé 5 milions d’euros que per primera vegada l’Estat destina a la nostra comunitat autònoma per a la corresponsabilitat. 

Garrido ha destacat que, per primera vegada, «es posen les bases perquè una persona pugui exercir el seu projecte vital per complet, equilibrant el seu espai de vida familiar i personal, amb la vida laboral i professional, la seva formació, el necessari temps d’oci i temps lliure i el desenvolupament de la seva personalitat». 

En aquest sentit, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha apostat per avançar cap a una transformació social i econòmica de gran importància, en la qual la conciliació entri als llocs de feina, a les empreses, a les escoles, a les cases i a les vides de tota la societat de les Illes Balears. «Es tracta que ningú no quedi sense feina per haver de tenir cura d’un familiar malalt, que ningú no s’hagi de veure obligat a reduir la jornada laboral per cuidar els fills i filles, que ningú no es vegi obligat a renunciar a la vida laboral per tenir cura dels fills o de les tasques de casa i que ningú no renunciï al seu projecte de vida per unes barreres que volem esbucar amb aquest Pla de Conciliació», ha apuntat Garrido.

El Pla es divideix en tres eixos. L’eix laboral consta de 39 mesures, un pressupost de 18,9 milions d’euros i preveu el compromís d’avançar en la flexibilització de la jornada laboral a través de la negociació col·lectiva; obrir el diàleg social per introduir la incorporació de mesures que permetin un avenç en el marc de la conciliació i la corresponsabilitat i ajudes directes tant als treballadors i treballadores que demanin excedència o reducció de jornada per tenir cura de menors o majors a càrrec seu com a les empreses que facin plans de conciliació. 

L’eix socioeducatiu conté 48 mesures i un pressupost de 116,9 milions d’euros, el més elevat dels tres eixos. En l’àmbit social, es preveu la creació de 400 noves places de residències a les Balears per garantir els drets de les persones dependents i donar un respir a les persones que els cuiden. En l’àmbit educatiu, es preveu el finançament parcial de les escoletes matineres, de manera que es redueixi el cost per a les famílies, a través del Pla Corresponsables; la creació de 28 nous centres educatius i l’ampliació de 10 centres ja existents i el finançament de les beques menjador, amb una dotació de 7 milions d’euros.

Finalment, l’eix local preveu la implicació dels ajuntaments de les Balears perquè la conciliació arribi a tots els racons de les illes amb 28 mesures i una inversió de 21,9 milions d’euros. Inclou la creació dels agents de corresponsabilitat i conciliació, els quals hauran d’elaborar una diagnosi de les instal·lacions i els recursos municipals per a la conciliació existents, de manera que es puguin afrontar en un futur les mancances existents.

Aquests agents seran finançats íntegrament pel Govern. De fet, el Consell de Govern ja ha aprovat la despesa per a aquest primer any de 2 milions d’euros i en aquests moments s’està ultimant la convocatòria per a la presentació d’aquests agents de corresponsabilitat amb la FELIB. 

Garrido ha explicat que «és un pla que s’ha d’anar desenvolupant i que és viu, per la qual cosa se’n farà un acompanyament mitjançant una comissió de seguiment, la qual es reunirà de manera semestral». De fet, dins aquesta comissió ja s’ha constituït un grup de treball específic per atendre la problemàtica afegida que suposa per a la conciliació la COVID-19. 

Aquest grup es va reunir el passat 21 de setembre i ja ha donat els seus primers fruits, ja que per mor de la seva tasca s’ha modificat el protocol de quarantena dels menors a les escoles. D’aquesta manera, des d’ahir a l’educació primària només han de fer quarantena durant 10 dies els contactes més pròxims d’un positiu i els que no hagin fet un ús correcte de la mascareta, mentre que paral·lelament es farà una nova prova PCR a tot el grup durant les primeres 48 hores. 

El pla té una vigència de quatre anys. «Cap societat no avança en drets si no tenim objectius ambiciosos; cap societat no avança en drets des de la imposició, sinó des del diàleg i el consens; cap societat no avança en drets si les mesures no venen acompanyades d’un pressupost important», ha conclòs Garrido, i ha afegit que «el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat és l’esforç de tots i totes per assolir l’objectiu comú de millorar la qualitat de vida de la ciutadania d’aquestes illes».