Garrido aposta perquè les Illes Balears continuïn sent pioneres en polítiques d'igualtat a la cloenda de les II Aules Feministes NNota Informativa

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, la consellera de Benestar Social del Consell d'Eivissa, Carolina Escandell, la consellera de Juventut del Consell de Formentera, Vanessa Parellada i la regidora d'Igualtat de l'Ajuntament d'Eivissa, Montserrat García, han clausurat la II edició de les Aules Feministes d’Eivissa i Formentera, un espai de debat i reflexió sobre l’empoderament de les dones i la igualtat que enguany ha comptat tres taules rodones i sis ponències durant tres dies de durada. 

Precisament, la consellera Garrido s’ha compromès a prendre nota de les conclusions i aportacions fetes durant les aules “per analitzar-les i incorporar-les a la nostra acció política”. En qualsevol cas, ha donat per complit l’objectiu marcat per a les jornades, com és “ser el principal espai de debat feminista de l’Estat i reflexionar sobre les necessitats del feminisme per afinar més en les polítiques d’igualtat que feim”. 

Garrido també ha expressat la seva voluntat perquè les Illes Balears “continuïn liderant les polítiques d’igualtat de l’Estat i sent un mirall per a la resta de territoris, de la mà del moviment feminista”. En aquest sentit, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha recordat polítiques pioneres impulsades des de les illes, com la Llei d’Igualtat, la qual estableix com a violència econòmica l’impagament de la manutenció dels fills; el SOIB Dona, que garanteix un any de feina a dones víctimes de violència masclista; el programa d’emprenedoria per a dones amb les cambres de comerç; l’eina contra l’explotació sexual infantil i adolescent; el projecte per a unes illes lliures de prostitució i tracta i el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat. 

La consellera ha parlat de tres motius pels quals ens trobam en un moment clau del feminisme: la quarta onada feminista, la qual ha apostat per traslladar a les generacions joves i als homes; la pandèmia, que ha accentuat alguns dels problemes que ja patien les dones; i l’amenaça de retrocés, “que ens recorda que cada dret conquerit no està garantit per sempre”. 

Finalment, Garrido s’ha mostrat conscient que “queda molt per fer perquè les dones encara tenen dificultats per decidir sobre el seu propi cos, per les conseqüències laborals i sanitàries de la pandèmia, per les oportunitats que comporten les xarxes socials i els mitjans de comunicació i la necessària mirada violeta que hem d’introduir al món de la justícia”. 

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha anunciat que el seu departament ja es posa en marxa per organitzar la tercera edició de les aules feministes l’any que ve. 

Per part seva, la consellera de Benestar Social del Consell d’Eivissa, Carolina Escandell, ha remarcat que “després de les jornades sortim més reforçades, suposen una forta empenta per totes i tots els que ens implicam en la lluita per la igualtat”. 

La consellera de Joventut del Consell de Formentera, Vanessa Parellada, ha apuntat que “han estat unes jornades d’una enorme qualitat, inspiradores i que ens han remogut per dins”, per la qual cosa “ens encoratgen a què les decisions polítiques que prenguem siguin més eficients”. 

La regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Eivissa, Montserrat García,  ha destacat que “des d’avui som més fortes, estam més unides i tenim més xarxa feminista”.

Les jornades feministes han servit per reflexionar i debatre sobre qüestions com l’empoderament de les dones, la visió intergeneracional del feminisme, la contribució dels homes al feminisme, la maternitat, la conciliació i la corresponsabilitat, l’evolució jurídica de les dones, la pornografia, el feminisme en l’àmbit de la salut i en l’àmbit laboral i la igualtat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials.