Es Refugi acull persones sense sostre afectades per la crisi econòmica de la COVID mentre que fins ara eren sobretot perfils en situació de vulnerabilitat crònica NNota Informativa

\ La inclusió social, que compta amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials i Esports, es reprendrà després que s'hagi aturat per prioritzar la salut de la vintena d’usuaris actuals

El refugi Pare Gaspar Aguiló de l’Associació altruista Es Refugi acull i cobreix les necessitats bàsiques d’homes sense llar en situació o risc social per manca de sostre, a més d’oferir el servei de menjador social a persones amb escassos recursos econòmics i/o socials. Té el suport de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears a través de l’IRPF Social.

«Si abans sobretot era una persona en situació de vulnerabilitat i cronicitat, ara hi ha gent que la Covid ha expulsat de l’economia i no ha pogut fer front al pagament de lloguers, obligacions familiars, etc. i han hagut d’arribar aquí», explica Toni Cañellas, el gerent d’Es Refugi. «La inserció sociolaboral durant la pandèmia ha estat nul·la perquè s’ha prioritzat preservar el seu estat de salut, tot i que ara començam a tenir esperança amb els plans d’inclusió social», afegeix.

«Volem donar una sortida habitacional, semblant a una llar, a aquelles persones que per les circumstàncies de la vida s’han trobat sense sostre i estan en situació d’exclusió social gairebé plena, ja que tenim gent que fa feina però amb una feina tan precària tenint en compte el preu dels lloguers d’avui dia que si guanyes 800 euros i resulta que te’n cobren 600 a qualsevol lloc, aquí tenen cabuda», diu Fernando Villalobos, el president de l’associació des de fa 4 anys. «Els usuaris de perfil més major ho tenen més difícil per fer feina però miram que tenguin una sortida, ja sigui una plaça a una residència o a pisos tutelats. Tothom té sortida a Es Refugi», com és el cas d’Ángel Masegosa.

«Tenia una habitació llogada, pagava 300 euros cada mes però l’encarregada amb vint dies d’antelació em va dir que havia de partir perquè venia una neboda seva. Segons la llei ha d’avisar amb dos mesos d’antelació. Vaig llogar un traster per posar les meves coses, vaig anar a l’Ajuntament de Palma a xerrar amb l’assistenta social i me va enviar a Ca l’Ardiaca però vaig equivocar-me de timbre i me varen admetre aquí», diu l’usuari de 73 anys.

«Es va quedar d’un dia per l’altre al carrer i tot i que té possibilitats econòmiques no hi havia on llogar. Va venir a demanar ajuda i ara quan fa dos mesos que hi és haurem aconseguit amb una altra entitat que estigui a un pis tutelat i haurem aconseguit la nostra missió», explica sobre ell el gerent de l’entitat.

La capacitat d’Es Refugi, que neix entre el 1990 i 1992 tot i que la seva fundació oficial no és fins el febrer de 1993, és de 40 places però, a causa de problemes estructurals en algunes habitacions i que actualment estan en procés de rehabilitació, la casa d’acollida acull avui dia una vintena d’usuaris, i de mitjana, cada any, uns 60 usuaris.

«Són homes entre 18 i 75 anys, normalment venen per porta, telefonen o ens contacten per internet, amb una relativa baixa formació i trencament de llaços familiars, amb necessitat de tenir un sostre perquè ni les pensions ni el que cobren els arriba per poder pagar un lloguer», explica el gerent.

«Moltes de les persones que acollim provenen de la crisi del 2008 i francament és impossible que puguin tornar en el mercat laboral», afirma Villalobos.

«La intenció és limitar les estades a una temporalitat ajustada a la característiques de les persones, però en principi i així com està la pandèmia hem de ser prudents», afirma Villalobos, mentre que Cañellas diu que tot i que l’estada és entre sis mesos i un any si la persona ha d’estar més temps «es respecta el seu ritme i se l’acompanya fins que pugui estar bé a fora».