Els ecoesquemes aplicables a l'olivar de la nova PAC seran fins a un 55% superiors a les Balears que a la resta d’Espanya NNota Informativa

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha reunit aquest dimecres la mesa sectorial de l’oli d’oliva per tractar, entre altres temes, la nova PAC (Política Agrària Comuna) 2023-2027 i quines oportunitats planteja per al sector de l’oli i l’oliva. La mesa ha estat presidida per la consellera Mae de la Concha, que ha estat acompanyada del director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, el director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Aram Ortega, i el cap de servei de Qualitat Agroalimentària, Miquel Àngel Frau.

Una de les eines que posa a l’abast la nova PAC són les ajudes per ‘ecoesquemes’, és a dir, es premien aquelles pràctiques agrícoles sostenibles que s’apliquin a determinats cultius. Són un total de 7 ‘ecoesquemes’, i tres es poden aplicar als olivars. Els tres ‘ecoesquemes’ que afecten l’olivar consisteixen, d’una banda, en el manteniment de la biodiversitat de les parcel·les, l’ús de cobertes vegetals espontànies o sembrades, i la incorporació de les restes de poda triturada al sòl. Sobre cada hectàrea de cultiu es pot aplicar un ‘ecoesquema’ concret.

Aquestes ajudes de la nova PAC també contemplen els sobrecosts de la insularitat per a les Balears. Així, el productor/a dins del sector de l’oli de les Balears que les posi en pràctica percebrà fins a un 55% més que al mateix sector però a la Península. S’estableixen tres trams d’imports i, per exemple, mentre un agricultor de la península percebrà una ajuda de 71,63 euros, un de les Balears rebrà 111,63 euros, és a dir, un 55,84 % més.

D’altra banda, Agricultura preveu que es puguin incorporar 1.927,05 hectàrees d’olivar de les Balears a la nova PAC per a què cobrin per drets. Un dels potencials de la nova PAC és la regularització de superfície agrària elegible sense drets, i les Balears són una de les comunitats autònomes amb un major percentatge de superfície declarada sense drets de PAC, per això precisament pot sortir-ne més beneficiada. No obstant això, és el sector l’encarregat de declarar hectàrees de cultiu per a què els cobrin. En el cas del cultiu de l’olivar, la conselleria preveu, d’una banda, la sol·licitud a la Reserva Nacional de Drets per incrementar 1.470,41 hectàrees d’aquest cultiu, i també que el sector regularitzi 456,64 hectàrees d’olivar que estan declarades, però que no cobren drets de PAC.

El ritme de comercialització de l’oli es recupera

Durant la reunió també s’ha donat compte de les dades de comercialització i producció de l’oli, tant de Mallorca com d’Eivissa, de la campanya 2020-2021. En el cas de la DO Oli de Mallorca, destaca la comercialització de 303.000 litres d’oli, un 22% més que el 2020. La xifra és significativa perquè és superior a la registrada el 2018, quan es van assolir les millors xifres abans de la pandèmia per la COVID-19. També ha estat positiva la comercialització de la IGP Oli d’Eivissa, que ha estat un 50% superior a la campanya del 2020.