Reactivació econòmica: El ple del Parlament aprova els nous pressuposts per al 2022, amb la major inversió pública per a la reactivació i la millora del model productiu i les polítiques socials NNota Informativa

El ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat de forma definitiva el Projecte de llei del pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2022. Després de tres dies de sessió plenària del debat final dels comptes, la cambra ha culminat avui l’aprovació definitiva d’aquests nous pressuposts, amb la major inversió pública per a la reactivació i la millora del model productiu i de més recursos per a les polítiques socials, ha destacat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.

Amb més recursos que mai, fins a prop de 6.400 milions d’euros, un 8,8% més, els pressuposts s’enfoquen en l’impuls de la reactivació econòmica i social, la millora del model productiu i la sostenibilitat, amb un augment de la inversió pública que suposa l'inici d'un cicle inversor "sense precedents", com a palanca d’aquest procés de transformació, i un nou augment per a les polítiques socials per mantenir la xarxa de suport públic desplegada per fer front a la pandèmia de la COVID-19.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha manifestat que les Balears disposaran d'uns pressuposts que "són més que necessaris, donat el context actual, per seguir fent front a la pandèmia de la COVID amb més recursos que mai, i perquè són una mostra de l’estabilitat que es requereix un moment com el que vivim".

"Els pressuposts aporten estabilitat i confiança en un escenari encara marcat per la pandèmia", ha afegit. La consellera Sánchez ha valorat també les aportacions dels grups parlamentaris, amb un total de 202 esmenes incorporades als pressuposts durant la seva tramitació parlamentària (103 en ponència, 81 en comissió i 18 en el ple), de les quals 59 esmenes del partits de l'oposició.

"Les Illes Balears comptarem amb el pressupost més alt, tant per mantenir la xarxa de suport públic desplegada per afrontar les necessitats derivades de la COVID en els serveis públics, com per incorporar la major inversió pública per a la reactivació econòmica i social i la millora del model productiu de la comunitat i la seva sostenibilitat", ha destacat.

Els nous comptes incrementen en un 51%, fins a sumar més de 600 milions, els pressuposts per a àrees de desenvolupament i de millora del model productiu i la sostenibilitat, i suposen més recursos per a polítiques de transició energètica (un total de 38 milions, +300%), medi ambient (193 milions, +24%), sector primari (59 milions, +20%), mobilitat (158 inicialment, +6,5%), comerç i indústria (110, +34%) i recerca (24,4 milions, +15%).

A més, creix en més d’un 30% la inversió pública en termes homogenis, fins a gairebé 940 milions, incloent les conselleries del Govern i l’IB-Salut i les empreses i entitats del sector públic instrumental. Aquest augment suposa prop de 240 milions més que en els pressuposts inicials per a 2021 i més del doble que als pressuposts de l’any 2015.

Així mateix, destinen a la despesa social més de 3.600 milions, un nou màxim que incrementa en un 8% el pressupost inicial d’enguany i amb el qual gairebé set de cada deu euros dels recursos disponibles es destinen a les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge. Per volum de recursos, destaca que, per primera vegada, les polítiques de salut superen els 2.000 milions (un 4% més que 2021), les d’educació augmenten fins els 1.155 milions (prop d’un 10% més) i les de serveis socials s’incrementen en prop d’un 30%, fins a situar-se en gairebé 280 milions.

En total, el pressupost no financer, destinat a desenvolupar les polítiques públiques, assoleix la seva xifra més alta, de 5.716 milions (+9,5%, 450 milions més, en relació amb el pressupost inicial 2021). Tot i que es preveu que augmentin a mesura que es facin noves assignacions addicionals, principalment a través del nou fons europeu Next Generation. La inclusió d’un avanç dels recursos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència d’aquest fons i la incorporació del Factor d’Insularitat del Règim Especial de les Illes Balears són les principals novetats en la previsió d’ingressos.

Tal com va recordar la consellera durant els debats dels pressuposts, una entitat de referència com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha avalat les previsions d’ingressos de la comunitat, per al 2022 i per al tancament del 2021, en el seu informe sobre les línies fonamentals dels nous pressuposts, tenint en compte ,a més, que les dades de recaptació tributària dels imposts cedits i propis a aquestes alçades de l’any estan superant no només les previsions d’ingressos per a tot l’any 2021, sinó també els ingressos del 2019.