El Govern reafirma davant Europa el seu compromís en la transició energètica per mitigar els efectes del canvi climàtic i la seva aposta per la eòlica marina NNota Informativa

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha participat aquest dimecres al fòrum Seanergy, celebrat a Nantes (França), i ha reafirmat el compromís del Govern de les Illes Balears per tal d’accelerar una transició energètica justa i social que ajudi a mitigar els efectes del canvi climàtic al Mediterrani, així com la intenció del Govern d’apostar per l’eòlica marina renovable.

En aquest sentit, el director general ha indicat que, tot i que a les Illes Balears els corrents no són rellevants i la mar Mediterrània no disposa de marees potents, sí que tenim vent. «Tenim vent a la costa nord de l’illa de Menorca. Un vent que treballa sense descans i el Govern d’Espanya ha assenyalat aquesta zona com a potencial per tal de desenvolupar l’energia eòlica marina i que és l’única a Illes Balears», ha dit.

Malagrava, a més, ha apuntat que «el vent és una solució interessant per a les Illes Balears i concretament per a Menorca, que està connectada amb Mallorca per un cable submarí bidireccional, que li permet no sols rebre subministrament elèctric, sinó també despatxar-ho cap a Mallorca i la resta d’illes».

El director general, a més, ha posat en valor la feina que està desenvolupant el Govern quant a la transició energètica i ha indicat que aquesta és per a Europa «el motor principal per a dos dels reptes més grans del nostre temps: lluitar per mitigar el canvi climàtic i llançar a Europa cap a la senda d’una modernització tecnològica que aportarà beneficis i estalvi a la butxaca de les empreses, de les administracions públiques i dels particulars».

Així mateix, ha subratllat que a les Illes Balears es combinen actualment tres elements explosius per poder dur a terme aquesta transició: és un sistema insular amb dificultats de connexió elèctrica; és una regió que es troba en l’epicentre de l’escalfament climàtic —la mar Mediterrània— i, fins a 2019, només produïa el 2,7 % de la seva electricitat amb energies renovables. «Com a contrast, ens hem proposat que el 2023 aquest percentatge arribi al 25 %». En aquest sentit, el director general ha explicat que, fins al 2019, el 55 % de l’electricitat de les Illes Balears es produïa amb carbó, mentre que avui en dia és tan sols del 5 %».

D’altra banda, Malagrava ha advertit sobre el fet que el territori i els recursos naturals de les Illes Balears estan sota pressió, «ja que la població augmenta a un ritme més ràpid que a la resta d’Espanya. Tenim 1.200.000 habitants i es preveuen 1.400.000 el 2035; la densitat poblacional de les Illes Balears és el doble de l’espanyola. A sobre, hi ha un cert desequilibri entre illes: Mallorca concentra gairebé el 90 % de la població de l’arxipèlag i tot això provoca que visquem de manera cíclica pics de consum estacionals molt elevats».

Finalment, Malagrava també ha posat en valor la Llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada el 2019 i que estableix reduir les emissions de carboni un 40 % per al 2030, tenint en compte que Europa ha ampliat aquest objectiu fins al 55 % després de l’aprovació del «Fit for 55 %».

Cal assenyalar que la Llei de canvi climàtic també estableix reduir el consum energètic un 26 % l’any 2030, així com augmentar al 35 % les energies renovables en el mix energètic i produir el 70 % de l’energia total consumida en el conjunt de les Illes Balears per a l’any 2050.

«Estam apostant per la instal·lació de plaques solars i l’autoconsum elèctric. Hi ha en tramitació 60 parcs fotovoltaics amb una potència instal·lada prevista de 450 megawatts per aconseguir els 600 megawatts i s’han destinat 60 milions d’euros públics que han mobilitzat fins a 380 milions d’euros privats en instal·lacions fotovoltaiques d’última generació», ha dit, al temps que ha informat que es va crear l’Institut Balear de l’Energia amb l’objectiu d’accelerar projectes d’energies renovables en els edificis públics i gestionar comunitats energètiques que beneficiïn a la població més vulnerable i menys preparada per invertir en autoconsum.

El director general, que ha participat en aquest fòrum amb l’objectiu de captar l’interès dels inversors internacionals per tal que apostin per las renovables a les Illes Balears, no ha volgut oblidar l’aposta que ha fet el Govern per l’hidrogen verd amb la instal·lació d’una planta pionera a Mallorca i que està finançada per la Unió Europea, pel Govern de les Illes Balears i per inversors privats. «La UE mai havia premiat un projecte industrial amb 10 milions d’euros al sud d’Europa, la qual cosa mobilitzarà 40 milions privats més. La intenció és que l’hidrogen verd sigui una font normalitzada d’emmagatzematge i proveïment d’energia per al transport públic, els edificis hotelers i la indústria local», ha dit.