7 d’abril 2022 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern destaca a Menorca que el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears podria finançar el projecte de repotenciació des Milà NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern destaca a Menorca que el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears podria finançar el projecte de repotenciació des Milà

El vicepresident Yllanes ha presentat a la Comissió de Presidents de Corporacions Locals de Menorca el Pla d’Inversions de 233 milions que impulsarà la transició energètica de les Illes

El Govern, a través de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica dirigida per Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest dijous a la Comissió de Presidents de Corporacions Locals de Menorca el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears.

En aquest sentit, el vicepresident ha informat que gràcies a aquest Pla d’Inversions dotat amb 233 milions d’euros es podria finançar el projecte de repotenciació des Milà«El Parc eòlic des Milà ha suposat un abans i després en la instal·lació d’energies renovables a les nostres illes. Construïts fa gairebé 18 anys, ja estan a punt d’aconseguir la majoria d’edat i han suposat la nostra única i primera experiència d’energia eòlica de grans dimensions a les Illes Balears. Amb tot, els 3,3 MW de potència instal·lada, 800 KW per molí, han estat durant molts anys un referent en l’aportació de les renovables i és per això que des del Govern consideram que amb l’arribada d’aquests fons es pot repotenciar la seva potència».

«La tecnologia amb la qual compten aquests molins té més de 20 anys, i en aquestes dues dècades ha evolucionat molt el coneixement sobre aquesta mena d’instal·lacions renovables. Tot procés té una corba d’aprenentatge que permet anar integrant millores en la gestió dels projectes. Per tant, el futur d’aquests molins passa per ser renovats i repotenciats en els pròxims anys. La seva vida útil ja és pròxima a esgotar-se i s’han plantejat projectes per a triplicar la potència instal·lada amb els nous aerogeneradors, arribant així a una potència de 10,5 MW. Per això, el Pla d’Inversions que hem presentat avui és tan important, perquè pot ser una eina de finançament important per aquest projecte i altres a l’illa de Menorca», ha afegit Yllanes.

El vicepresident, a més, ha fet una reflexió sobre el tercer informe del IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) centrat en les polítiques de mitigació i que, en paraules d’Yllanes, «corrobora que si volem limitar l’escalfament global a 1,5 graus hem d’apostar amb total contundència per les renovables. I ho hem de fer ja, cada cop tenim menys temps i l’informe ens adverteix que els costos econòmics de no fer-ho seran majors degut als impactes derivats en el nostre planeta».

La presidenta del Consell Insular, Susana Mora, ha manifestat que «des de Menorca ja fa temps que apostam per la descarbonització i la producció d’energies renovables a través de l’Estratègia Menorca 2030. Amb la suma d’aquest pla i l’arribada de fons europeus tenim l’oportunitat de transformar la nostra realitat d’acord amb els objectius amb els quals ja estàvem treballant. Des del Consell volem mostrar el nostre suport a aquest Pla i agraïm la suma d’esforços per assolir el nostre objectiu d’una Menorca amb més autonomia en matèria d’energia».

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha asseverat que «aquest Pla servirà per a aconseguir el 30 % de la demanda elèctrica amb energies renovables produïdes a les illes, una xifra que serà superior a l’illa de Menorca en línia amb el calendari establert en l’Estratègia Menorca 2030. Unes illes, que efectivament a causa de la seva condició, tenen uns reptes específics derivats de la seva insularitat i que necessiten especial atenció. Per aquesta raó, el Pla inclou programes centrats en els reptes derivats d’aquesta condició com el cicle de l’aigua, la descarbonització de la nostra mobilitat i de la mar o l’emmagatzematge. És un pla que suposa la major inversió històrica de les Illes Balears per canviar el nostre model energètic».

El Pla d’Inversions

El Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears va ser presentat el passat dia 14 de març per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, i està finançat amb 233 milions d’euros provinents del Programa de Recuperació, Transformació i Resiliència. Entre els seus objectius preveu passar del 6 % de producció d’energia a partir d’energies renovables actual fins al 30 % l’any 2026, així com la creació de 7.000 llocs de treball.

Aquest Pla es desenvolupa en sis programes. Concretament, el primer d’ells està dedicat a la creació d’aquestes oficines de dinamització per a la transició energètica. Així mateix, el segon programa està centrat en la inversió en projectes innovadors que puguin diversificar el model productiu (33,8 milions). El tercer programa destina 70 milions d’euros a afrontar els reptes de la insularitat, amb el finançament de més de 2.000 punts de recàrrega alimentats amb energia solar, la promoció de sistemes de lloguer compartit o la promoció del transport col·lectiu en zones d’alt valor ambiental. Cal recordar que actualment, les Illes Balears compten amb un total de 880 punts d’accés públic, dels quals més del 70 % (628 punts) estan integrats en la MELIB, una xarxa que el Govern va anunciar ahir que modernitzarà. D’aquests 628 punts de la xarxa MELIB, 485 es troben a Mallorca, 59 a Menorca, 70 a Eivissa i 14 a Formentera. L’objectiu del Govern és superar el miler de punts de càrrega a totes les Illes Balears el 2022. També es preveu acompanyar la creació de zones de baixes emissions i actuacions de descarbonització de la mar. 

El quart programa destina 30 milions a l’impuls de projectes integrals d’autoconsum en edificis amb habitatges on viuen famílies en situació de vulnerabilitat. Mentrestant, el cinquè programa destina 68 milions a ajuts a la generació d’energies renovables i dona prioritat al sòl urbà. Finalment, cal destacar l’aposta per la transició energètica a l’Administració de la Comunitat Autònoma, establerta en el sisè programa, que inverteix 25 milions per assolir l’objectiu d’arribar al 35 % d’autoconsum l’any 2026.