El Govern defensa un augment dels recursos per al 2023 i avançar cap a la compensació del deute per infrafinançament durant el CPFF a Madrid NNota Informativa

El Govern de les Illes Balears ha defensat l’augment dels recursos que rebran les comunitats autònomes per al 2023, a través del sistema de finançament autonòmic o si fos necessari mitjançant la creació d’un nou fons estatal específic, així com l’ampliació del marge de dèficit de referència per a l’any vinent respecte de la previsió plantejada inicialment, tal com s’havia reclamat, en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat a Madrid.

La reunió, presidida per la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha comptat amb la participació de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, juntament amb representants d’altres governs autonòmics. Juntament amb la consellera, hi han assistit els directors generals de Pressuposts, Joan Ignasi Morey, i de Finançament, Xisco Oliver.

La consellera Rosario Sánchez ha valorat l’augment global dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats autònomes per al 2023, el qual reflecteix l’increment de la recaptació tributària a conseqüència de la recuperació econòmica, i ha plantejat la possibilitat de dotar un fons específic per al proper any, si fos necessari, en funció del nivell de recursos assignats.

És important, ha dit, que l’Administració de l’Estat continuï “acompanyant” les comunitats per afrontar l’increment de despeses derivat de l’escenari actual de la guerra a Ucraïna, d’increment de preus i inflació, tal com ha fet els darrers anys per superar la crisi derivada de la COVID-19, amb diverses mesures de suport del Govern d’Espanya a les comunitats autònomes.

En aquest sentit, ha recordat els fons extraordinaris rebuts per fer front a la pandèmia, i l’èxit de la línia d’ajuts directes a empreses i autònoms amb 855 milions de fons estatals, i també ha valorat, de cara al 2023, l’ampliació de la taxa de dèficit de referència proposada pel Ministeri a les comunitats autònomes, del 0,1% plantejat inicialment a un 0,3% del PIB, un increment de dues dècimes respecte de la previsió inicial del Ministeri d’Hisenda.

La consellera considera que es tracta d’una “bona notícia” de cara als nous pressuposts, tal com s’havia demanat, i suposa un major marge de despesa per afrontar les necessitats socials i econòmiques en els nous comptes. En el cas de les Illes Balears, aquesta taxa de referència del 0,3% suposa un marge de dèficit de més de 90 milions d’euros per al 2023 –un augment superior als 60 milions respecte de la previsió inicial del 0,1% del PIB-.

Com ja s’ha fet els darrers anys, el Ministeri proposa una taxa de referència de dèficit a les comunitats autònomes malgrat es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de despesa. La suspensió, ja aplicada els anys 2020, 2021 i 2022, s’emmarca en el context derivat de la pandèmia, i enguany també de les repercussions de la invasió de Rússia a Ucraïna, i en el manteniment per part de la Comissió Europea de la mesura excepcional adoptada el 2020 d’activar la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement per tal de dotar a les administracions de major flexibilitat per afrontar la recuperació econòmica.

COMPENSACIÓ DEL DEUTE I NOU RÈGIM FISCAL

Durant la seva intervenció, la consellera Sánchez també ha incidit en altres qüestions, com la relativa al deute acumulat històricament a causa de les mancances de finançament, sobretot en les comunitats amb un major nivell de deute. En aquest sentit, ha plantejat la necessitat d’analitzar una compensació parcial del deute provocat per l’infrafinançament, una mesura vinculada al sistema de finançament i amb la qual també es pretén evitar el major cost del deute que es pugui derivar dels canvis dels tipus d’interès. Per a aquesta anàlisi del deute vinculat a la manca de finançament, s’ha proposat la participació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRerF).

La titular d’Hisenda i Relacions Exteriors ha valorat que la ministra s’hagi mostrat favorable a estudiar aquesta petició, tenint present que la qüestió del deute va lligada a la reforma del finançament, i ha manifestat que és important acordar una solució per tal que les comunitats afrontin la reforma del sistema des del mateix punt de sortida. També ha recalcat la importància de continuar amb el debat sobre el futur model de finançament, un procés iniciat amb les propostes en relació al càlcul de la població ajustada, un dels elements del model, sobre el qual les comunitats presentaren les al·legacions a finals de gener.

Així mateix, en clau insular, la consellera Rosario Sánchez ha defensat en el si del CPFF el desplegament del Règim Especial de les Illes Balears, per avançar cap a l’aprovació definitiva de les mesures fiscals a empreses i autònoms de les illes per estimular la inversió empresarial a l’arxipèlag i afavorir la millora del model productiu de les illes, juntament amb altres fons europeus i estatals.