LOGO CAIB
Contingut
4 juliol 2022Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern completarà el Mapa de Fosses de les Illes Balears amb l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern completarà el Mapa de Fosses de les Illes Balears amb l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca

L’elaboració del Mapa de Fosses és el punt de partida de les polítiques de Memòria Democràtica i permetrà el Govern avançar amb el desplegament a Menorca d’iniciatives i projectes com la instal·lació d’Arbres i Pedres de la Memòria, o el lliurament de Certificats de víctimes del franquisme

Segons l’historiador David Ginard, la repressió franquista a Menorca va causar en total més de 200 assassinats entre el 9 de febrer de 1939 i el 3 de febrer de 1945. Els tribunals militars varen dictar nombroses penes de mort i llargues condemnes de reclusió, la majoria d’elles per «adhesió a la rebel·lió». Algunes varen ser commutades per penes de 30 anys de presó però, així i tot, molts presos condemnats acabaren sent executats en els anys següents a 1939.

Només a la Fortalesa de la Mola (Maó) haurien estat afusellats fins a 150 republicans, i a aquests caldria afegir els menorquins executats a Palma i els mariners procedents de Menorca afusellats a Cartagena. També cal ressenyar les víctimes dels camps de concentració nazi: almenys 19 oficials republicans menorquins foren enviats al camp de Mauthausen, dels quals només varen sobreviure tres. L’últim afusellament a la Mola hauria tingut lloc el 3 de febrer de 1945, gairebé sis anys després d’haver acabat la Guerra Civil.

El Quart Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil i el franquisme (2022-2023) del Govern de les Illes Balears inclourà la recerca d’aquests i altres fets que varen tenir lloc a l’illa per a l’elaboració del Mapa de Fosses de la Guerra Civil i la repressió franquista a Menorca.

L’estudi se sumarà als ja existents Mapes de Fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera per completar així el Mapa de Fosses de les Illes Balears.

La recerca comprendrà una anàlisi en profunditat del context històric i dels llocs de repressió franquista; l’estudi sobre les víctimes que foren retornades a les seves famílies i sobre les que no varen ser retornades, però de les quals hi ha constància que la inhumació en un nínxol determinat, així com l’elaboració d’un llistat de familiars.

Així mateix, s’investigaran totes aquelles persones que foren enterrades sense nom; es treballarà en la localització exacta dels nínxols i d’altres possibles llocs d’enterrament, i s’estudiaran les nombroses causes judicials i militars.

El resultat, que es plasmarà en un mapa de geolocalització, inclourà documentació fotogràfica, permetrà determinar el nombre de víctimes i familiars i senyalitzar la ubicació de les antigues fosses, nínxols i llocs de repressió i d’enterrament, inclosos aquells llocs en els quals ja no existeixin restes humanes, però quedi demostrat que n’hi va haver.

La recerca estudiarà, a més, la viabilitat d’intervenir en els diferents llocs d’enterrament de cara a possibles exhumacions.

L’elaboració del Mapa de Fosses és, conforme a la Llei 10/2016, el punt de partida per implementar les polítiques de memòria democràtica que permetin complir amb les obligacions que té l’Estat amb les víctimes de les desaparicions de la Guerra Civil i el franquisme, així com amb els familiars, competència també atribuïble al Govern. A aquest se li exigeix «que totes les fosses han de ser com a mínim localitzades, senyalitzades, protegides i preservades d’acord amb la Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears», i «dur a terme una altra via de reparació» quan l’exhumació i identificació de les restes de les persones desaparegudes no es pugui realitzar «perquè no sigui viable».

En aquest sentit, l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca permetrà al Govern avançar en la implementació a l’illa d’altres iniciatives i projectes de reparació que ja s’han posat en marxa en diferents llocs de la comunitat autònoma i també a Menorca, com: la senyalització de fosses i llocs d’enterrament a través dels Arbres de la Memòria; el lliurament de Certificats de víctimes del franquisme als familiars de les persones represaliades; o la col·locació de Pedres de la Memòria que recordin les víctimes en els seus llocs d’origen.