LOGO CAIB
Contingut
27 març 2022Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern col·loca a Sabadell la pedra de la memòria que recorda a la miliciana víctima del franquisme Maria Garcia Sanchís, executada a Mallorca en l’estiu de 1936 NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern col·loca a Sabadell la pedra de la memòria que recorda a la miliciana víctima del franquisme Maria Garcia Sanchís, executada a Mallorca en l’estiu de 1936

És la primera vegada que el Govern col·loca una Pedra de la Memòria a les víctimes del franquisme fora del territori de les Illes Balears

A partir d’aquest diumenge, els qui caminin pels carrers del barri de Can Rull (Sabadell), ho faran sobre la memòria de l’anarquista i guerrillera Maria Garcia Sanchís, miliciana antifranquista executada a Manacor en l’estiu de 1936 per les tropes del feixista Comte Rossi i coneguda com una de «les cinc de Mallorca». Ara una llamborda d’acer recordarà la seva història al carrer Gustavo Adolfo Bécquer, 62, enfront de la que fou residència de Maria i la seva família des de 1930.

Fins a Sabadell s’han desplaçat, amb motiu de l’homenatge, el director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera, així com representants de les entitats Moviment Feminista de Mallorca, Col·lectiu Dones de Llevant i l’associació Memòria de Mallorca, els qui també han participat en un emotiu homenatge a la guerrillera antifranquista en el Centre Cívic de Can Rull, al costat de la batlessa de Sabadell, Marta Farrés, i el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Vicenç Villatoro, entre altres.

«Les polítiques públiques de memòria democràtica s’han d’aplicar amb la col·laboració i la presència dels col·lectius que treballen per la memòria de les víctimes del feixisme, per això hem volgut que les entitats que de des de fa anys reivindiquen la memòria de les dones antifeixistes a Mallorca participin en primera fila de l’homenatge, juntament amb els familiars de la víctima i els representants del Govern de les Illes Balears, del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sabadell», ha assenyalat el director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera.

És la primera vegada que el Govern col·loca una pedra de la memòria en homenatge a les víctimes del franquisme fora del territori de les Illes Balears, i ho fa després que la pedra d’acer hagi romàs exposada durant les últimes tres setmanes en el Museu d’Història de Sabadell, com a part de la mostra «Maria Garcia Sanchís. Teixidora, espiritista, anarquista i miliciana», amb la qual el consistori li retia homenatge amb motiu del 8 de març.

La iniciativa és part del projecte Pedres de la Memòria, que impulsa i finança la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i amb la qual el Govern pretén retre homenatge també a les víctimes de la repressió franquista, dins del Projecte Stolpersteine. Així, es tracta d’una ampliació del projecte que dirigeix l’artista alemany Gunter Demnig i que, a les 54 pedres de llautó que el Govern està col·locant a les Illes Balears en record a les víctimes dels camps de concentració nazi, suma altres 43 pedres d’acer en homenatge a les víctimes del franquisme, de les quals una vintena tenen nom de dona.

«Les dones en general, i en particular les significades políticament durant la guerra i la dictadura franquista, patiren una doble repressió: per la seva militància i per la seva condició de dones, a més de l’oblit i invisibilització, no només durant la dictadura franquista sinó també durant la democràcia. Cal fer molta feina per rescatar la seva memòria, i nosaltres com a Govern ho continuarem fent. Una de les mesures que estam aplicant en aquest sentit és la col·locació d’aquestes llambordes, conegudes arreu del món, i que pretenen fer presents a les víctimes del feixisme dins la vida quotidiana a les seves ciutats o pobles. Volem que aquestes dones tenguin el lloc que els hi correspon en la història: el de l’honor i el reconeixement», ha destacat Herrera.

Al finalitzar l’acte, el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, ha entregat a Josefa Gil, descendent familiar de la companya de Maria Garcia Sanchís, el certificat de reconeixement de víctima del franquisme que reconeix de forma institucional la greu injustícia que patiren ella i la seva família. Amb aquest darrer certificat, el Govern de les Illes Balears haurà fet entrega del certificat de reconeixement de víctima del franquisme a 149 famílies.

Per a més informació sobre el Projecte Stolpersteine i sobre el Projecte Pedres de la Memòria podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica (memoria.caib.es).

Maria Garcia Sanchís (L’Olleria, València, 1881 - Manacor, 1936)

Maria Garcia Sanchís és una de les cinc milicianes de l’expedició de l’exèrcit republicà comandada pel capità Alberto Bayo que van ser executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936 per les tropes franquistes que dirigia el feixista italià Comte Rossi i que passarien a la història amb el nom de «les cinc de Mallorca».

Teixidora d’ofici, autodidacta i àvida lectora, de fermes conviccions espiritistes, compromesa amb l’anarquisme i gran oradora, Garcia Sanchís, que ja havia participat en la campanya de les eleccions municipals catalanes de 1934, es va allistar a les Milícies Femenines Antifeixistes que dirigia la seva companya del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Gavina Viana, durant els primers temps del conflicte armat l’any 1936.

El 16 d’agost de 1936, María i les seves companyes milicianes del batalló femení partiren cap a Mallorca des del port de Barcelona amb la columna del comandant Antonio Anido. Després de vint dies de lluita, ella i quatre de les seves companyes varen ser capturades, torturades i executades a Manacor, el 5 de setembre de 1936.