Autonomia, inclusivitat i avaluació competencial en els nous currículums educatius de les Illes Balears NNota Informativa

\ Més de cinquanta docents treballen en l’elaboració dels nous currículums de les Illes Balears

\ Es podrà ensenyar per àmbits en l’etapa secundària i es recuperen els programes de diversificació curricular

\ Hi haurà optatives de consum responsable, cooperació i serveis a la comunitat, igualtat de gènere, filosofia, recursos digitals i educació en valors cívics i ètics a ESO

\ El batxillerat comptarà amb una nova modalitat i el treball de recerca, a més de recuperar l’optativa d’història i cultura de les Illes Balears

El proper curs 2022-2023 es comencen a aplicar a tota Espanya els nous currículums adaptats a la Llei per la qual es modifica la Llei d’educació (LOMLOE). El 50 % dels currículums s’han d’elaborar des de cada comunitat autònoma.

Els nous currículums impliquen un plantejament competencial, tant de l’ensenyament com de l’avaluació; es basen en un disseny universal d’aprenentatge (DUA) perquè resulti inclusiu per a tot l’alumnat; atorguen més autonomia als centres educatius, ja que seran aquests els que completaran els aprenentatges essencials i els adaptaran al seu projecte educatiu de centre; afavoreixen la multidisciplinarietat i les innovacions, i permeten organitzar de manera flexible les matèries, que es poden agrupar en àmbits fins a tercer d’ESO i desenvolupar-se en forma de projectes.

Cal destacar que la Llei d’educació de les Illes Balears, que dimarts, dia 22, s’aprova al Parlament de les Illes Balears, ja s’ha elaborat tenint en compte els principis essencials de la LOMLOE i els d’aquests currículums.

El curs 2022-2023 s’implantaran els nous currículums a tots els cursos d’educació infantil i els cursos senars de primària, ESO, batxillerat i formació professional. El 2023-2024 serà el torn de la resta de cursos.

Les diferents direccions generals de la Conselleria d’Educació i Formació Professional i el Departament d’Inspecció Educativa col·laboren per proveir els centres de recursos, formació i suport i atorgar-los flexibilitat a l’hora d’aplicar els nous currículums.

Per tal d’afrontar la tasca d’elaboració dels nous currículums, a més de disposar del personal actual del Servei d’Ordenació Educativa s’ha comptat amb la col·laboració de 52 professors en actiu de diversos centres educatius per completar i contextualitzar els currículums a la realitat de les Illes Balears, elaborar situacions d’aprenentatge per a les distintes matèries i dissenyar les matèries optatives pròpies, el treball de recerca de batxillerat i els currículums de llengua catalana.

Aquesta setmana s’han iniciat les reunions amb els directors dels centres educatius per tal d’explicar-los les principals línies de la proposta dels nous currículums autonòmics.

Principis bàsics dels nous currículums de la LOMLOE

La part dels currículums que s’ha d’elaborar per part de les comunitats autònomes ha de tenir en compte els principis bàsics que marca la LOMLOE:

1. Drets de la infància, igualtat de gènere i coeducació, vinculació explícita entre aprenentatge competencial i inclusió educativa (DUA), educació per al desenvolupament sostenible (social, econòmic i mediambiental), competència digital i nous entorns digitals.
2. L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de l’Organització de les Nacions Unides i la Recomanació del Consell de la Unió Europea relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

Novetats significatives dels currículums de les Illes Balears

Les novetats més significatives en els nous currículums de les Illes Balears són les següents:

• Canvi d’enfocament: Definició d’uns aprenentatges essencials que possibilitin que els centres els completin, tot evitant la sobrecàrrega, basats en:
• Organització flexible de les matèries, que es podran agrupar en àmbits i desenvolupar-se en forma de projectes.
• Ensenyament i avaluació competencials. La competència s’ha d’entendre com la resolució amb eficàcia d’una tasca de la vida real en un context determinat i integra tres dimensions (cognitiva, instrumental i actitudinal).
• Inclusió. Disseny universal de l’aprenentatge vinculat a ensenyament competencial per proporcionar la resposta educativa que precisa cada alumne.
• Afavoriment de la multidisciplinarietat i les innovacions sense una ruptura radical amb el model anterior.

• Més autonomia dels centres: Autonomia efectiva dels centres per adaptar els currículums autonòmics al seu projecte educatiu (PEC) mitjançant la concreció curricular i l’adopció de les opcions metodològiques que considerin més adients, amb mesures com:
• Distribució lliure d’una part de l’horari escolar en l’educació primària i en l’ESO.
• Possibilitat d’agrupar matèries en àmbits.
• Possibilitat de desenvolupar i completar el currículum de les distintes etapes i cicles.
• Organització de programes de reforç o enriquiment, així com codocència en algunes àrees o tutories individuals o en petit grup per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

• Canvis en l’avaluació, promoció i titulació: Introducció de canvis a l’hora d’avaluar, promocionar i titular, com ara:
• Enfocament competencial a l’hora d’avaluar i també per passar de curs o aconseguir el títol de cada etapa. Per aquest motiu:
• El centre ha de triar els criteris d’avaluació del curs i el percentatge de la qualificació final de l’àrea o matèria que s’assigna a cada criteri.
• El docent ha de qualificar atenent els criteris d’avaluació.
• En l’educació infantil, la primària i la secundària, avaluació serà qualitativa: informe durant el curs sobre la valoració dels criteris d’avaluació de cada àrea o matèria i informe qualitatiu a final de curs sobre l’adquisició de les competències clau. No es posen notes numèriques.
• En l’etapa d’infantil, promoció automàtica.
• En l’etapa de primària, promoció automàtica dins cadascun dels tres cicles.
• En l’ESO, promoció basada en els principis següents:
• És una decisió col·legiada de l’equip docent atenent la consecució d’objectius, l’adquisició de competències i el progrés de l’alumne.
• És automàtica si es tenen entre cap i dues matèries suspeses i no es pot basar únicament en el nombre de matèries suspeses.
• La repetició és una mesura excepcional. Només es podrà repetir dues vegades en tota l’educació bàsica.
• La titulació és una decisió col·legiada de l’equip docent i es basa en l’adquisició de les competències clau establertes en el perfil de sortida i l’assoliment dels objectius d’etapa.
• En el batxillerat, promoció i titulació basades en els següents principis:
• Es promociona de primer a segon amb un màxim de dues matèries suspeses (una si es fa per blocs).
• Es pot cursar en un màxim de quatre anys (cinc si es fa per blocs).
• En la convocatòria extraordinària de segon es pot titular amb una matèria suspesa, en determinades condicions.

• Canvis en l’estructura horària de les etapes d’educació primària i ESO: Introducció de canvis en l’estructura i distribució horària de primària i secundària. En les diferents etapes hi ha les següents novetats:
• En l’educació primària:
• Es recupera la distribució en tres cicles de dos cursos.
• Es planteja la possibilitat de treballar en àmbits o en forma de projectes.
• S’estableix un 15 % d’hores de lliure disposició, que es poden afegir a alguna àrea o a tutoria.
• Es reintrodueix l’assignatura de coneixement del medi.
• S’introdueix la matèria de valors ètics i cívics en el tercer cicle.
•  
• En l’ESO:
• Es planteja la possibilitat de treballar per àmbits en els cursos primer, segon i tercer o de treballar en forma de projectes.
• S’estableix fins a un 10 % d’hores de lliure disposició si es treballa per àmbits.
• Es possibilita que es destinin hores lectives a codocència o a tutories en petits grups.
• Es recupera del Programa de Diversificació Curricular amb dos àmbits.
• S’introdueix l’educació en valors cívics i ètics a quart d’ESO.

• Modificació de les optatives d’ESO: Introducció de canvis en les optatives en l’etapa de secundària, que queden de la següent manera:
• Optatives estatals: cultura clàssica, segona llengua estrangera, tecnologia i digitalització.
• Optatives autonòmiques: igualtat de gènere, recursos digitals, consum responsable, cooperació i serveis a la comunitat, introducció a la filosofia.

• Modalitats i estructura de batxillerat: Introducció de canvis en les modalitats i l’estructura del batxillerat:
• Introducció del batxillerat General, divisió del batxillerat d’Arts en dues modalitats (Arts Plàstiques, Imatge i Disseny, i Música i Arts Escèniques) i manteniment dels actuals batxillerats de Ciències i Tecnologia i d’Humanitats i Ciències Socials.
• Matèries pròpies del batxillerat General: matemàtiques generals, ciències generals i economia, emprenedoria i activitat empresarial.
• Totes les modalitats de batxillerat es podran fer en tres anys amb un pla d’estudis específic.
• Reducció de la càrrega lectiva a primer de batxillerat a 30 h setmanals (actualment són 32).
• Augment de les hores d’educació física (es passa de 2 h a 3 h a primer de batxillerat).
• Augment de les hores de llengua catalana i de llengua castellana (es passa de 2,5 a 3 hores en els dos casos a primer de batxillerat).

• Treball de recerca de batxillerat: s’introdueix aquest treball de recerca, amb les característiques següents:
• Realització entre el primer i el segon curs (en el primer s’hi dedicaran 2 h lectives).
• Un total del 10 % de la nota.
• Un tutor per cada alumne per fer el treball (màxim 15 alumnes/tutor).

• Modificació de les optatives de batxillerat: Introducció de canvis en les optatives el batxillerat, que queden de la següent manera:
• Optatives estatals: les de qualsevol modalitat i segona llengua estrangera.
• Optatives autonòmiques: història i cultura de les Illes Balears, tècniques experimentals, psicologia, ampliació de matemàtiques, programació i tractament de dades.

Es pot ampliar la informació al web de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.