El MAEF presenta quatre nous llibres sobre arqueologia fenícia púnica per Sant Jordi NNota Informativa
El MAEF presenta quatre nous llibres sobre arqueologia fenícia púnica per Sant Jordi
El Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF), de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, ha presentat avui quatre treballs editorials coincidint amb la celebració demà de Sant Jordi. Es tracta de tres nous volums de la col·lecció Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (TMAEF), i d'un nou catàleg dedicat a l'exposició temporal que actualment es pot visitar al Museu Monogràfic Puig des Molins, titulada "Principi Vital. Closques d'ou d'Estruç a Eivissa".
El primer dels treballs recull les intervencions de les XXXII Jornades d'Arqueologia Fenícia Púnica (Eivissa, 2107) "Fuentes epigráficas fenicio-púnicas en Occidente". Els participants analitzen els diferents testimonis epigràfics fenicis púnics a la península Ibèrica i a Eivissa, quina és la seva aportació al coneixement històric i de quina manera l'escriptura fenícia púnica va influenciar l'aparició d'escriptures indígenes. El recull de les cinc conferències ha estat editat per Benjamí Costa i José Ángel Zamora i, malauradament, ha hagut de ser encapçalat amb un text d'homenatge i recordatori d'un dels participants a les XXXII Jornades, el professor Javier de Hoz, que va deixar-nos en juliol de 2018, tot just vuit mesos després de la celebració de les Jornades.
El segon és un recull de les cinc intervencions a les XXXIII Jornades d'Arqueologia Fenícia Púnica (Eivissa 2018), editades per Benjamí Costa sota el títol "El papel de la Cartago prebárcida en Iberia".
El seu contingut està dedicat a discutir quin va ser el paper de Cartago a la península Ibèrica i a Eivissa abans del desembarcament de l'exèrcit dirigit per Amílcar Barca l'any 236 aC. En aquest sentit, la investigació de les darreres dècades estava molt dividida entre els que consideraven que Cartago ja controlava una part de la Península, atesa la seva riquesa minera i en recursos, així com la seva posició geoestratègica, i els que consideraven que no hi havia arguments per afirmar que la capital nord-africana hagués tingut cap hegemonia ni control abans de l'arribada d'Amílcar.
Això no obstant, proves de caràcter numismàtic, arqueològic i una nova interpretació del context històrica a partir d'aquelles, indicaria que, efectivament, Cartago va tenir interessos, control, i potser algunes guarnicions al SE peninsular, possiblement des del segle IV aC.
El tercer títol recopil·la les intervencions del XI Col·loqui Internacional del Centre d'Estudis Fenicis i Púnics (CEFYP) titulat "La muerte y el más allá entre fenicios y púnicos. Homenaje al professor Manuel Pellicer Catalán". En aquesta nova edició celebrada a Eivissa per primera vegada, el CEFYP (centre associat a la Universitat Complutense de Madrid) va reunir a 23 ponents procedents de diversos països i centres de recerca d'Espanya, Portugal, França, Itàlia, Tunísia i Líban, amb l'objectiu de presentar les novetats en la investigació al voltant de les pràctiques funeràries d'aquestes comunitats antigues, així com de tots els camps de recerca vinculats (estudis antropològics, arqueologia de la mort i la identitat, noves tècniques d'investigació en l'arqueologia funerària, etc.). En les actes d'aquesta trobada científica —editades per Benjamí Costa Ribas, Luis Alberto Ruiz Cabrero i Maria Bofill Martínez—, podem trobar treballs sobre rituals, cultes o espais funeraris estudiats a partir de diferents fonts, com els textos antics, iconografies o materials arqueològics diversos, tots ells procedents de diferents contextos de la geografia fenícia púnica (des del Líban fins a la península Ibèrica). El resultat de l'obra ofereix una àmplia visió que assenta les bases per a nous estudis dins de l'univers d'aquesta civilització de l'antiga Mediterrània, i també suposa una continuïtat i consolidació dels estudis fenicis que des de 1979 ha promogut el MAEF, i posteriorment, el CEFYP.
El darrer títol és el catàleg de l'exposició "Principi Vital. Closques d'ou d'estruç a Eivissa". Les closques d'ou d'estruç fenícies púniques són un dels objectes més singulars que podem descobrir en les col·leccions del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera. Per aquest motiu, es va inaugurar el dia 17 de desembre de 2021 una exposició sobre aquesta temàtica que porta per títol "Principi Vital. Closques d'ou d'estruç a Eivissa", i que romandrà oberta al públic al Museu Monogràfic Puig des Molins fins a principis de maig de 2022.
En la publicació del catàleg d'aquesta mostra coordinada per Helena Jiménez Barrero —comissària de l'exposició i restauradora del MAEF—, i que podem trobar en català, castellà i anglès, a més de la recopilació de les peces exposades, s'inclouen també tres articles dels especialistes que formen part del comitè científic de l'exposició. En el primer text, Juan Antonio Martín Ruiz (Universitat Internacional de València), analitza l'aprovisionament, la manipulació i la distribució en la península Ibèrica i Balears d'aquests materials. En el segon article, Luis Alberto Ruiz Cabrero (Universitat Complutense de Madrid), ens parla sobre els aspectes simbòlics de les closques d'ou d'estruç. Finalment, María Luisa Ramos Sainz (Universitat de Cantàbria), en el seu capítol estudia les tècniques de preparació i acabat de les closques d'ou d'estruç.