LOGO CAIB
Contingut
17 febrer 2022Presidència

El Govern lliura als familiars les restes de Miquel Pasqual Quetglas NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Armengol: «Només els pobles que coneixen el seu passat i que fan justícia a la seva història poden projectar el seu present i el seu futur»

El Govern lliura als familiars les restes de Miquel Pasqual Quetglas

Yllanes: «Avui també és un dia de record a totes les persones que el feixisme va voler fer desaparèixer i condemnar-les a l’oblit»

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, juntament amb el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, han assistit avui a l’acte de lliurament de les restes de Miquel Pasqual Quetglas a la seva família. A l’acte també hi han assistit Bàrbara Rebassa, batlessa d’Alcúdia, la regidora Aguas Santas Lobo i, en representació de la Comissió de Desapareguts i Fosses i de l’Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

Les restes de Miquel Pasqual Quetglas varen ser localitzades el febrer de 2021, juntament amb les de Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, a la fossa número 11 del cementeri de Porreres. Segons els informes d’identificació biològica elaborats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), aquestes identificacions es varen fer per via patrilineal, és a dir, a partir de mostres recollides a familiars descendents per via paterna.

Cal recordar que les restes de Miquel Pasqual Quetglas varen ser localitzades a partir dels treballs que va dur a terme l’equip tècnic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, dins la segona fase d’excavacions i exhumacions de les fosses del cementeri municipal de Porreres, inclosa en el Pla de Fosses 2018-2019, aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern de les Illes Balears.

Miquel Pasqual va ser detingut el setembre de 1936 i va ser empresonat a Can Mir, juntament amb Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, d’on varen ser trets el 15 de gener de 1937 i assassinats a la Creu de Porreres, just al costat del cementeri, segons informacions aportades per l’historiador Bartomeu Garí.

La presidenta del Govern ha destacat que amb «aquest acte de reparació, de justícia, de memòria» s’està «dignificant a tota la societat». Armengol ha reivindicat que «només els pobles que coneixen el seu passat i que fan justícia a la seva història poden projectar el seu present i el seu futur», motiu pel qual des del Govern «no deixarem oblidar».

«L’odi fa créixer l’odi», ha recordat la presidenta, qui també ha assegurat que, davant la «reminiscència que avui en dia hi ha i que ens recorda massa a allò que tant de mal va causar», el Govern continuarà amb «la lluita que iniciàrem la passada legislatura, desenvolupant la Llei de Fosses i la Llei de Memòria Democràtica».

Per la seva banda, el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, ha afirmat que «avui tancam un cicle iniciat fa molt de temps que posa fi a més de vuitanta anys d’espera. Un dia en què els drets humans, base fonamental de la democràcia, es fan efectius per fi». «Avui també és un dia de record a totes les persones que el feixisme va voler fer desaparèixer i condemnar-les a l’oblit. Com a societat tenim un deute pendent amb la memòria democràtica. Encara hi ha molt de camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. Vull demanar perdó. Disculpar-me en nom de tot el Govern i de les institucions perquè arribam tard, i massa tard en alguns casos», ha afegit Yllanes.

Divuit identificacions a Porreres

Al cementeri de Porreres el Govern de les Illes Balears ha impulsat diferents campanyes d’excavacions i exhumacions que han permès recuperar un total de 114 víctimes de la repressió franquista —49 recuperades en la campanya de l’any 2016, de la qual fou promotora l’Associació Memòria de Mallorca, i 65 durant les darreres excavacions, fetes entre febrer i març de 2021.

D’aquestes, 14 víctimes varen ser identificades i retornades a les seves famílies a partir dels treballs efectuats l’any 2016, i 4 d’elles durant el procés de la segona intervenció, l’any 2021.

Miquel Pasqual Quetglas

Va néixer a Santa Maria del Camí i vivia a Alcúdia. «Li deien en Miquel de Mestre Jordi. Casat. Treballava el camp i mai no parà esment en les coses de la política», segons la informació recollida en el Diccionari vermell de Llorenç Capellà. La seva família conta com el 12 de setembre de 1936 uns falangistes el varen anar a cercar a una finca familiar i se’l varen endur a la presó de Can Mir. A principis de gener de 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta, li digueren que no tornàs més perquè «mai més tornaria a veure son pare». Va morir assassinat a la Creu de Porreres el gener de 1937, a l’edat de 50 anys.

A l’acte hi han assistit, a més dels representants del Govern, la batlessa d’Alcúdia, Bàrbara Rebassa, juntament amb altres membres de l’equip de govern municipal, representants de diferents grups parlamentaris i altres autoritats.