\ L’entitat ofereix suport social i psicològic a persones afectades pel virus
\ "La visibilitat és un procés en el qual m'agradaria arribar, el pitjor de tot és la por al rebuig, a no ser estimada"
"Cada any donam suport a més de 180 persones de manera directa i, evidentment, això té una repercussió en el seu entorn més proper i, per tant, les persones beneficiàries encara són més", destaca Joan Viver, coordinador de l’entitat ALAS, l’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears, que des de fa més de tres dècades es dedica a la prevenció del VIH i a l’atenció, assessorament i suport de persones afectades pel virus, el seu entorn i la societat en general.
ALAS dona suport social i psicològic a persones afectades per VIH, tant persones portadores com del seu entorn proper, a través d’una treballadora social, dues psicòlogues a totes les illes, amb activitats de socialització per ampliar la xarxa de suport a les persones usuàries, i amb sessions formatives com el programa PARES, a través de la qual persones afectades pel VIH reben suport per part de pacients experts. "És un tracte de tu a tu entre iguals", apunta Viver.
"El pitjor de tot és la por al rebuig, a no ser estimada. En el seu moment, ara no perquè sabem que indetectable és igual a intransmissible, la meva por també era posar en risc a una altra persona. També hi ha la por de ser delatada, que puguem ser discriminats o que tengui a veure amb una minva d’oportunitats. La visibilitat ha d’anar avançant amb una desestigmatització social. Una cosa alimenta l’altra: si encara continua l’estigma la gent no es fa visible". És el testimoni d’una usuària, que va contraure el virus ja fa 27 anys i a qui, gràcies a entrar en contacte amb ALAS en aquests darrers anys, la seva qualitat de vida ha fet un gir considerable.
"La visibilitat és un procés en el qual m'agradaria arribar i no és fàcil perquè et vas trobant obstacles interns i externs: hi ha l'autoestigma, imposat per un mateix, i també l'estigma que et vas trobant, discriminacions... Una vegada vaig discutir amb un cirurgià que volia que la meva fitxa posés VIH ben gran quan m'havien de fer una petita intervenció i jo vaig dir: no, quan jo entri al quiròfan diré que tenc VIH i ja està", denuncia socialment aquesta usuària mallorquina.
"La infecció va ser de molt jove, estava acabant d’estudiar la carrera universitària de medicina. Va ser una transmissió per via sexual amb un al·lot amb qui de tant en tant ens vèiem i teníem relacions. Vaig acabar d’estudiar, però va ser un cop molt fort, ell va morir al cap de dos anys. Vaig tenir molta sort perquè vaig tenir el suport del meu entorn, de la meva família i que el meu diagnòstic va ser molt ràpid. Això va millorar el meu diagnòstic i pronòstic, ja que en aquella època la gent es moria".
"Ja fa 40 anys de la infecció dels anys 80 i encara hi ha un estigma fort, en gran part per falta d’informació de la població. El problema del VIH ara no és mèdic, és un problema social, i entre l'associació, els mitjans de comunicació i tots hauríem d'anar millorant".
El programa integral d’ALAS rep el suport econòmic de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern gràcies al fet de marcar la casella del 0’7% de l’IRPF Social en la declaració de la renda.