El Govern presenta les conclusions de l’informe final del projecte Costes pel Canvi NNota Informativa

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, han presentat aquest dijous les conclusions de l’informe final del projecte Costes pel Canvi, el qual mostra els resultats de l’informe de riscs a la costa davant el canvi climàtic en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears i avalua la vulnerabilitat i l’exposició d’actius naturals i socioeconòmics enfront de l’ascens del nivell del mar i el règim extrem associat.

A la presentació, també hi han assistit el director del SOCIB, Joaquin Tintoré, i l’investigador de la UIB el Dr. Lluís Gómez Pujol, en representació dels membres de l’equip científic que han coordinat i desenvolupat l’informe de riscs.

El vicepresident Yllanes ha declarat que «aquest treball ajudarà a la planificació de mesures d’adaptació dels efectes de canvi climàtic en les zones costaneres de les Illes Balears». «Vull recordar que el Govern ja ha aplicat mesures per tal de poder adaptar-nos al canvi climàtic, i vull recordar que vam ser pioners a tenir una llei de canvi climàtic, una llei ambiciosa i que té com a objectiu blindar climàticament les Illes Balears i que també vam declarar les Illes en emergència climàtica».

«Sabem que el que ve ens afectarà a totes i a tots, i és per aquest motiu que no només ens serveix accelerar la transició energètica com estam fent ja, sinó que hem de ser capaços d’adaptar-nos als efectes que ja estam vivint i que en les properes dècades s’accentuaran», ha afegit Yllanes, alhora que ha destacat que aquest Govern està fent una aposta «clara i evident per la descarbonització de les Illes, la reducció d’emissions de CO₂ i una diversificació productiva enfocada a les energies netes i sostenibles».

Així mateix, el vicepresident ha remarcat el fet que «ens trobam en una emergència climàtica. Això ho hem de tenir en compte, ja que no només afectarà el territori, no només afectarà les zones costaneres, sinó que tindrà conseqüències socioeconòmiques a les quals també haurem de fer front».

Per la seva banda, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assenyalat que “les conclusions d’aquest informe son un toc d’atenció important” i ha assegurat que “la classe política i els agents econòmics i socials ja no tenen excusa per seguir mirant cap a una altra banda”. En aquest sentit, ha apostat per “un canvi de model territorial en la línia de l’esperit del decret 9/2020” i ha afegit que “ara més que mai, és molt urgent que les Illes Balears assumeixin les competències de costes i litoral per poder tenir les eines necessàries per protegir el territori d’una realitat que tal com demostra aquest estudi ben aviat serà palpable”. Amb tot, ha demanat “no caure en una visió alarmista o catastrofista del futur” i ha apostat per “una col·laboració activa i dinàmica entre les administracions i el mon científic per a cercar i executar les solucions necessàries per assegurar a les generacions futures que aquesta terra seguirà sent sinònim de qualitat de vida”.

Segons l’estudi, per a l’any 2050 es preveu que l’ascens menys advers del nivell mitjà del mar inundi, com a màxim, 388 hectàrees de forma permanent i 188 de forma eventual, cosa que afectaria 619 i 1.453 persones, respectivament. D’altra banda, en l’escenari més advers, afectaria 833 hectàrees de forma permanent i 204 de forma eventual, associades a l’esdeveniment extrem amb període de retorn de cent anys (p. e. tempesta marina amb període de retorn de cent anys). Això implicaria una afectació directa sobre 788 persones de manera permanent i 1.766 de forma temporal.

Per a l’any 2100 es preveu que l’ascens, en l’escenari menys advers i assumint que es redueixen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, afecti 2.664 hectàrees inundades de forma permanent i 352 hectàrees de forma temporal. En aquest sentit, afectaria 5.647 i 3.010 persones, respectivament. D’altra banda, l’escenari més advers del nivell mitjà del mar es preveu que afecti com a màxim 3.465 hectàrees de forma permanent i 427 hectàrees temporalment, associades a l’esdeveniment extrem amb període de retorn de cent anys. Això implicaria una afectació directa sobre 9.599 persones de manera permanent i 4.091 de forma temporal.

D’entre les infraestructures crítiques, l’element més susceptible de patir danys en qualsevol escenari serà el viari de titularitat municipal i/o privada, seguit de la xarxa elèctrica en un sector molt localitzat de la badia d’Alcúdia. Així mateix, els models d’erosió de platges apunten que part del cablejat de connexió elèctrica entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera serà desenterrat a la zona més terrestre. També es veuran afectades algunes infraestructures, com la planta de tractaments d’aigües de Muro i part del cementeri de Maó.

Pel que fa al sistema natural, entre els espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, s’albufereta de Pollença i s’albufera de Mallorca poden arribar a perdre entre el 70 i el 90 % de la seva superfície actual. A més a més, 66 espais de la Xarxa Natura 2000 presentaran problemes associats amb l’ascens del nivell del mar. Tot i així, la inundació permanent gairebé no afectarà el sòl d’ús agrícola i industrial, atès que es produirà el major impacte en el sòl d’ús residencial.

Davant l’abast de l’impacte de l’ascens del nivell del mar previst per a 2050 i 2100 a les costes arenoses de les Illes Balears i atesos els resultats aportats en aquest estudi que es presenta, la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i la Conselleria de Medi Ambient i Territori, conselleries implicades en Costes pel Canvi, proposen adoptar com a línia estratègica incidir en la viabilitat de solucions de protecció natural, acomodació i/o reculada de les platges abans de desenvolupar estructures de protecció artificial que només suposin una resposta o solució a curt termini. A més, insisteixen en la necessitat que les mesures d’adaptació que es consensuïn siguin una oportunitat per millorar les zones costaneres de les Illes Balears.

Cal assenyalar que Costes pel Canvi és una iniciativa del Govern de les Illes Balears, concretament de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, que sorgeix davant els primers resultats que ha obtingut la ICTS SOCIB (Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears), sobre els impactes i el risc associat a l’ascens del nivell marí i als esdeveniments marins extrems atenent els escenaris de l’IPCC (The Intergovernmental Panel on Climate Change, en català, Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic).

L’avaluació s’ha desenvolupat al sector de costa associat a 464 platges arenoses de l’arxipèlag. No obstant això, a l’efecte de modelització de la pèrdua de superfície de platja seca i la seva derivada de prestació de serveis ambientals en termes de recreació, s’ha considerat una població de 163 platges.

Més informació en el següent enllaç: https://youtu.be/8jLAdsgdjfg