\ La declaració com a projecte estratègic accelerarà la gestió dels expedients per les administracions de la CAIB, els consells, els ajuntaments i el sector instrumental
\ Reducció de terminis i agilitació de procediments per maximitzar l’absorció de fons UE i també per distribuir les ajudes directes de l’Estat a empreses i autònoms
El Consell de Govern ha aprovat avui un decret llei amb el qual crea un marc administratiu excepcional que donarà la màxima prioritat i urgència a la tramitació i l’execució de tots els projectes inclosos dins el pla que actualment elabora l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions Estratègiques adscrita a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura.
L’objectiu d’aquest decret de mesures extraordinàries i urgents és crear un marc general bàsic dirigit a mobilitzar, de manera immediata, el màxim d’inversions i projectes estratègics per a la comunitat autònoma, especialment els que siguin susceptibles de ser presentats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern de l’Estat, atès el calendari temporal marcat per la Unió Europea.
Amb aquesta finalitat, pel que fa a les tramitacions considerades estratègiques, el Govern suspèn alguns tràmits que no resulten imprescindibles per garantir la idoneïtat dels procediments, alhora que escurça els terminis dels tràmits que sí són ineludibles, de manera que els principis de prioritat, preferència i celeritat regiran de manera general qualsevol gestió administrativa en aquesta matèria.
Les mesures adoptades seran aplicables a totes les actuacions relacionades amb projectes considerats estratègics que dugui a terme l’Administració de la Comunitat Autònoma, però també a diferents tràmits de les que han de dur a terme els consells insulars, les entitats locals de les Illes Balears i els ens integrants de sector públic instrumental.
El decret suposa el desplegament de les disposicions estatals dictades per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en el Reial decret legislatiu 36/2020 ?mesures en matèria de gestió pressupostària, contractació pública i de procediment? i també fa extensiu el marc administratiu de prioritat i urgència a la distribució dels 855,7 milions d’euros en ajudes directes estatals per a empreses i autònoms (Reial decret llei 5/2021).
Agilitació de les ajudes directes estatals a empreses i autònoms
En la tramitació d’aquestes ajudes directes estatals també regiran els principis de prioritat, preferència i celeritat, i se’ls aplicarà la tramitació d’urgència i el despatx prioritari, de la mateixa manera que s’estableix per a les despeses que s’han de finançar amb els fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU.
La concessió d’aquestes ajudes directes estatals per a empreses i autònoms no s’haurà de sotmetre a la fiscalització prèvia de la Intervenció General de la CAIB, malgrat siguin objecte de control financer, i també es beneficiaran d’altres mesures d’agilitació i simplificació de les convocatòries i les bases de les línies de subvencions i de la seva justificació. En aquest sentit, aquest decret llei també facilita i agilita la justificació de les ajudes perquè no serà necessària la justificació de les despeses inferiors a 6.000 euros, per a les quals es permetrà una declaració responsable de la persona física o l’entitat beneficiària.
Pla estratègic autonòmic
L’Oficina per a la Planificació i Coordinació d’Inversions Estratègiques té l’encàrrec d’elaborar un pla estratègic balear orientat a assolir la transformació de les Illes Balears cap a un nou model econòmic i social, d’acord amb els objectius generals del Pacte de Reactivació. A més, serà l’encarregada de fer el seguiment estratègic, l’avaluació i, en general, la coordinació dels projectes, no només dels que obtinguin finançament europeu sinó de tots els que hagin estat declarats estratègics en el marc de consens esmentat.
És per això que el decret preveu la creació d’òrgans col·legiats específics per a la governança, la coordinació i el seguiment dels projectes, així com altres instruments de planificació estratègica que es considerin adients per a la seva adequada implementació i execució. La inclusió dels projectes dins el pla estratègic autonòmic n’implicarà, en tot cas, la tramitació urgent i el despatx prioritari.
Consegüentment, a més de la reducció de terminis que implica la tramitació d’urgència, els ens i els òrgans que hagin d’intervenir en el procediment d’aquests projectes estratègics els hauran de tramitar immediatament i amb preferència sobre altres expedients. Si les administracions públiques de les Illes Balears i els seus ens instrumentals no emeten, en els terminis màxims establerts, els informes preceptius, aquests s'entendran favorables.
D’altra banda, el Govern pot declarar d’interès autonòmic els projectes que formin part del pla estratègic, de manera que els que siguin promoguts per òrgans de les administracions públiques o de les seves entitats instrumentals i que requereixin llicència urbanística o comunicació prèvia, podran ser aprovats pel Consell de Govern a proposta de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura.
Mesures excepcionals
Amb l’aprovació d’aquesta norma, es generalitza la tramitació d’urgència i el despatx prioritari pel que fa a normes i procediments administratius que comporten expedients de despesa, i s’estableixen mesures especials en matèria de subscripció de convenis, en consonància amb la regulació estatal. Per exemple, amb l’extensió de la durada màxima dels convenis fins a sis anys, prorrogables per sis més, i amb la possibilitat que es pugui avançar el pagament de bestretes per les operacions preparatòries.
També es flexibilitzen procediments pressupostaris, amb la finalitat de facilitar la generació de crèdits, i s’estableixen certes normes especials en matèria de subvencions; els projectes que s’hagin de materialitzar mitjançant la concessió d’una subvenció o ajuda a un beneficiari concret, s’han de regir per les normes de concessió directa, sempre respectant els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, eficàcia, celeritat i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics.
En matèria de contractació pública, es preveu l’aprovació de models de plecs estandarditzats, que han de permetre una contractació més àgil i més eficaç gràcies a la simplificació i l’homogeneïtzació. Així mateix, el termini màxim per a la valoració dels criteris d’adjudicació sotmesos a judici de valor serà de deu dies hàbils, mentre que el termini per a l’adjudicació del contracte o acord marc serà, com a norma general, d’un mes des de l’obertura de l’oferta econòmica.
Quant a la gestió del personal que serà necessari per dur a terme l’impuls i el seguiment dels projectes, es determina la preferència del personal empleat públic disponible a l’Administració de la Comunitat Autònoma i el seu sector públic instrumental, però s’habiliten sistemes de màxima agilitat per a la cobertura de places. En aquesta línia, s’han previst eines d’agilitació del sistema de comissió de serveis i d’atribució temporal de funcions.
Excepcionalment, la cobertura d’aquestes necessitats de personal es podrà dur a terme mitjançant el nomenament de personal funcionari interí, de personal estatutari temporal, o amb contractació de personal laboral temporal ?nomenaments o contractes que no excedeixin la durada fixada en el programa de destinació i, com a màxim, quatre anys improrrogables.
Una altra mesura prevista, durant els anys 2021 i 2022, en relació amb la selecció de personal funcionari interí és que, quan s’hagin exhaurit les borses vigents i la manca de personal pugui suposar un perjudici greu en la prestació de serveis essencials, es podrà dur a terme un procediment extraordinari simplificat de selecció de funcionaris interins, havent-ho comunicat prèviament a la Mesa Sectorial de Serveis Generals. Concretament, quan sigui necessari cobrir un grup homogeni de places, es podran fer crides amb caràcter col·lectiu i de manera telemàtica.
Pel que fa a la gestió pressupostària, el decret conté normes específiques en relació amb els límits ordinaris de les despeses pluriennals agregades, amb l’aprofitament de crèdits no executats i amb la generació de crèdit vinculat a la recaptació estimada dels fons FEDER i FSE del programa operatiu 2014-2020. També s’estableix, per als expedients finançats amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que el termini màxim d’execució pot arribar a l’any 2026, mentre que, en el cas d’expedients finançats amb fons REACT-EU, el termini d’execució no pot anar més enllà del 2023.
Cal recordar que les Illes Balears acabaren l’any 2020 com la comunitat autònoma líder en l’execució dels fons europeus FEDER, amb un nivell d’execució de despesa certificada de prop del 80 % dels recursos programats, gairebé el doble de la mitjana autonòmica d’execució i també molt per sobre de la mitjana del conjunt de la Unió Europea.
«La simplificació administrativa i la creació d’eines específiques d’agilitació que suposa l’aprovació d’aquest Decret formen part de l’estratègia del Govern de les Illes Balears per situar la comunitat autònoma en la millor posició possible amb vista a captar el màxim de fons europeus i a garantir-ne l’execució dins el termini i en la forma escaient. Feim feina per posar les coses fàcils a tots els agents de recuperació i transformació, tant a les institucions com al teixit empresarial, que serà clau per fer aquest camí», ha explicat el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, en roda de premsa.