24 març 2021 <10aL>Conselleria d'Educació i Formació Professional

L’Escola Oficial d’Idiomes de Palma ja és l’EOI Andreu Crespí Plaza NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

L’Escola Oficial d’Idiomes de Palma ja és l’EOI Andreu Crespí Plaza

\ Avui s’ha fet un acte commemoratiu de la figura d’Andreu Crespí Plaza per escenificar el canvi de nom del centre

\Un reconeixement a títol pòstum a una figura amb una llarga trajectòria dins l’àmbit educatiu de les Illes Balears

El conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha participat avui a l’acte de canvi de nom de l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma, que a partir d’ara es converteix en l’EOI Andreu Crespí Plaza.

La iniciativa del canvi de nom va sorgir a petició d’un grup de persones, que formen part de la comunitat educativa de les Illes Balears, per retre homenatge a la figura d’Andreu Crespí Plaza, a títol pòstum.  En un escrit a la Conselleria d’Educació i Formació Professional es va sol·licitar com homenatge per la seva significativa aportació al sistema educatiu de les Illes Balears, que es fes el possible per donar el seu nom a un centre educatiu, preferentment situat a la ciutat de Palma, per deixar així una constància duradora de la dedicació d’una persona de gran vàlua personal i professional i que tant va fer per a la millora i el progrés de l’educació a les Illes Balears.

S’ha tractat d’un acte senzill en el que han intervingut, a més del conseller, la directora actual de l’EOI i una de les filles d’Andreu Crespí. Els parlaments han recordat el caràcter emprenedor de Crespí, diferents anècdotes de la seva trajectòria a l’àmbit educatiu i l’emoció de la família en comprovar que després de la seva mort moltes persones s’havien mobilitzat per a demanar un reconeixement a la seva trajectòria.

Cal destacar el fet que precisament hagi estat l’EOI de Palma la que durà el nom de l’antic responsable d’Educació a les Illes ja que aquest centre va entrar en funcionament l’1 d’octubre de 1986, durant la seva gestió com a director provincial d’Educació a Balears i es va convertir en una de les primeres escoles oficials d’idiomes de l’Estat.

Han assistit a l’acte diferents representants de la Conselleria, del grup de persones que varen demanar el reconeixement, de l’equip directiu del centre i de la família i amics  d’Andreu Crespí.

La petició popular va arribar d’un grup de persones, molt diverses, tant del sector públic com del privat, i a títol personal, al marge de qualsevol filiació grupal o corporativa, dedicades a la docència des de diversos camps i perspectives –mestres, professorat, personal de la gestió educativa, etc.– i que varen compartir amb ell la seva tasca, des de caires diversos i en moments diferents.

A més, s’han adherit a la proposta diferents sindicats i associacions, a més del Consell Social de la UIB i el Consell Escolar de les Illes Balears.

Una llarga trajectòria educativa

Andreu Crespí va ser director provincial d’Educació a les Illes Balears de l’any 1983 a l’any 1995, el director amb més antiguitat en el càrrec de tota Espanya.

Els anys vuitanta el sistema educatiu a les Illes patia mancances importants tant de recursos humans com d’infraestructures escolars, principalment a secundària. Crespí va afrontar una redefinició del sistema des del consens i el diàleg, per intentar trobar solucions pensant sempre en els alumnes. Tot i la dificultat de la tasca que se li va encomanar, quan l’any 1995 va deixar el seu càrrec la seva gestió va ser reconeguda públicament per part de tots els estaments de la comunitat educativa, des de les AMIPA,  fins als sindicats, les associacions de professorat i els alumnes.

Algunes xifres donen bona mostra de la seva feina. L’any 1983 hi havia 400 unitats a l’educació primària pública i es varen arribar a crear 40.000 llocs escolars. A secundària es varen posar en funcionament 9 instituts a Mallorca, 4 a Menorca i 4 a Eivissa. En la seva etapa com a director provincial es va impulsar la creació dels centres de formació del professorat a Palma, Inca, Manacor, Menorca i Eivissa i es varen posar les bases de l’educació inclusiva, amb la implantació de la figura dels orientadors, a més de canvis estructurals als centres. Es va crear la xarxa d’educació de persones adultes i les escoles d’idiomes i es varen posar en marxa els nous cicles de formació professional. També es varen impulsar noves experiències educatives, com els camps d’aprenentatge o els grups de renovació pedagògica.