L’avantprojecte de la nova Llei Agrària prioritza l'agricultura en detriment de l'urbanisme NNota Informativa

\ La Llei afronta els reptes de la sanitat vegetal, el risc d’inundacions i les espècies invasores en sòl rústic
\ Es fa un reconeixement social al pagès introduint les figures de parc agrari i contracte territorial


Garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la producció d’aliments a les Illes Balears protegint no només els pagesos, sinó també els recursos que necessiten per dur a terme la seva tasca és l’objectiu de l’Avantprojecte de modificació de la llei agrària de les Illes Balears, l’esborrany del qual ha presentat avui el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.
 
Vicenç Vidal ha assegurat que “és una llei més agrària i menys urbanística”, i que s’ha apostat per un text refós unificat per facilitar-ne la lectura i fer-la més accessible a qui l’ha de complir. No es tracta de “demolir tot el que va fer la Llei agrària de 2014 sinó de millorar-la amb l’experiència d’haver-la aplicat durant dos anys”.
 
El conseller ha detallat que la Llei vol aconseguir el seu objectiu reservant l’espai que pertany al sector agrari, prioritzant-hi els usos típics del sòl rústic per sobre dels que no són propis i garantint que els pagesos d’aquesta generació i les vinents disposin dels recursos indispensables per a la producció d’aliments, com són un sòl fèrtil i una aigua neta.
 
També es vol facilitar la viabilitat econòmica de l’activitat agrària apostant per la producció d’aliments i per activitats que ajuden al productor a obtenir valor afegit del seu producte, com la transformació o la venda de proximitat, i afavorint la diversificació d’ingressos del sector agrari, sempre que la pressió d’aquestes activitats complementàries no contribueixin a fer inviable l’activitat agrària.
 
L’esborrany de l’Avantprojecte de llei es divideix en deu títols, cent vuitanta-vuit articles, cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, dues disposicions finals i uns annexos.
 
Les principals novetats rauen en la redefinició de la figura del pagès; es dona importància a l’activitat del pagès com a generador d’aliments però també com a llaurador del paisatge. Aquesta activitat esdevé la prioritària, motiu pel qual s’apuja el llistó per ser explotació preferent en el cas de les persones que no viuen de l’agricultura però que gestionen el territori, generen feina agrària per a una persona, fan bones pràctiques agràries i tenen un mínim de renda estrictament agrària (25 % de la renda de referència; uns 8.000-9.000 euros anuals). En l’anterior Llei aquest 25 % es podia complir amb els ingressos de l’activitat complementària, tal com ha explicat el director general d’Agricultura i Ramaderia, Mateu Ginard.
 
 
Les experiències viscudes aquesta legislatura arran de la detecció de la presència de Xylella fastidiosa a les Illes Balears també han servit per enriquir la Llei, que recull l’obligatorietat dels propietaris de sòl rústic i vegetal no productius de complir la normativa de sanitat vegetal a fi d’evitar que la manca de cura pugui representar un focus d’infecció per a les produccions agràries. L’Administració podrà dictar plans, programes o ordres d'execució per garantir el manteniment adequat de les finques.
 
També de l’experiència ha sorgit la necessitat d’establir que el sòl rústic es mantingui en bones condicions de fertilitat i de paisatge i que els sistemes de drenatge tradicionals es mantinguin per evitar inundacions.
 
La Llei tracta de protegir els recursos que el pagès i l’activitat agrària de les Illes Balears necessiten, garantir la sanitat vegetal i animal implicant a tota la població i augmentar les mesures de protecció per evitar l’entrada d’organismes invasors aliens al nostre territori regulant l’entrada de material vegetal i de substrats que puguin contenir espècies invasores, com ara serps o microorganismes patògens. També es prohibeix sembrar organismes modificats genèticament (transgènics), atenent a una directiva europea.
 
La protecció de la fertilitat del sòl (altament amenaçada per l’erosió i la pèrdua de fertilitat) com a bé imprescindible per a la l’activitat agrària és una altra novetat que incorpora la Llei, que prioritza l’aprofitament del sòl per fer compostatge de matèria orgànica abans que per a la producció energètica.
 
Com a mesura de foment de l’economia circular es manté la possibilitat que els productes derivats de l’activitat agrària puguin ser aprofitats per a altres usos agraris, però s’augmenten les garanties d’una bona gestió dels que poden representar una font de contaminació: els derivats de l’elaboració de vi, oli o lactis.
 
Pel que fa a la producció agrària, es reconeix la importància de les races autòctones i les varietats vegetals locals per a la producció agrària i com a patrimoni genètic de les Illes Balears. Per aquest motiu, es crea el Catàleg de varietats locals i es fomenta la sembra d’aquestes varietats.
 
D’altra banda, tota la ramaderia es considera una activitat agrària estratègica, independentment de l’espècie —per a l’anterior Llei només ho eren els èquids—, i es garanteix el benestar animal en totes les fases, motiu pel qual s’estableixen les dimensions mínimes i màximes d’allotjament per espècie i es limita la càrrega ramadera segons la normativa europea.
 
A més, s’incorporen els articles sobre l’aprofitament de biomassa de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, a fi d’unificar aquesta matèria en un text, i s’introdueix el foment de l’ús d’instal·lacions de piròlisi per obtenir biocarbó i energia.
 
Perquè l’activitat complementària sigui “realment complementària i no substitutòria”, segons Vidal, es continuen considerant activitats complementàries determinades activitats amb èquids, com la cria, l’allotjament, el maneig, l’ensinistrament, el pupil·latge i la utilització de rutes a les finques amb finalitats ambientals, terapèutiques i d’entrenament, excepte per al polo. Les activitats agroturístiques, com ja va determinar el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, que derogava o suspenia els aspectes més desenvolupadors de la Llei agrària, han de regir-se també per la Llei de turisme.
 
Per garantir “el sòl rústic per als pagesos i reconèixer el paper que tenen en el paisatge”, ha dit Vidal, es creen les figures de contracte territorial i parc agrari. La primera té a veure amb la conservació, i consisteix a cobrir els costos que representa per als pagesos la generació de tot un seguit d’externalitats socials i ambientals positives per al paisatge: el manteniment dels marges, la dinamització d’altres sectors econòmics, etc. Pel que fa al parc agrari, es tracta d’una figura que ordena i potencia els espais d’interès agrari de les zones periurbanes, com “el que vol fer l’Ajuntament de Palma al Prat de Sant Jordi”, ha posat com a exemple Vidal.
 
A més, per primer cop, s’obre la possibilitat que es pugui exigir a qui generi pressió sobre sòl rústic fent-ne un ús atípic que compensi el sector agrari amb aquests dos instruments.
 
El recentment aprovat Decret d’exoneracions de les condicions urbanístiques de les edificacions i instal·lacions agràries de les Illes Balears s’incorpora a la Llei, “garantint que el procés d’exoneració sigui públic i garantista”.
 
Pel que fa a la transformació i la comercialització, s’introdueix el concepte de venda de proximitat, que es fomentarà, i que inclou:
 

• La venda directa del producte de producció pròpia fet per un pagès o una agrupació de productors preferents al consumidor final.
• La venda en circuit curt feta per productors o agrupacions de productors al consumidor final amb la intervenció d’un sol intermediari.

 
A més, s’estableix que en la compra pública es donarà prioritat als productes de qualitat diferenciada, de venda de proximitat, frescs i de temporada, quan en la Llei de 2014 només s’esmentava.
 
D’altra banda, la Llei fomenta la participació i el debat: s’habilita el Consell Agrari perquè elabori una estratègia del coneixement agrari i perquè pugui establir la seva composició mitjançant un reglament de règim intern. Es desenvoluparà un pla d’igualtat d’oportunitats i es reforça el reconeixement de la integració cooperativa i del paper del cooperativisme dins el sector agrari.
 
Amb la modificació de la Llei, es respecten les competències de les diferents administracions i s’insta a un marc de col·laboració conjunt, treballant de manera coordinada per al reconeixement i el foment de l’activitat agrària. Segons Vidal, “cal una col·laboració de totes les administracions per reconèixer, tant des del sector públic com des del privat i el particular, la funció essencial de producció d’aliments i tota la resta de serveis socials i ambientals que genera el pagès i també per assegurar-nos que ho podrà continuar fent”.
 
L’esborrany està ara un procés de participació, que ja ha començat, amb reunions individualitzades amb tots els actors del sector i la societat. Aquesta participació sobre un esborrany concret complementa les consultes prèvies que s’han mantingut “abans de l’elaboració d’aquest esborrany, i mentre s’elaborava, tenint en compte les al·legacions inicials a la Llei de 2014, amb els autors de la Llei, el sector agrari, les administracions implicades i les aportacions de diferents entitats fetes en la consulta prèvia”, ha explicat Ginard.