\ La norma aborda una realitat existent i que permet repartir millor la prosperitat generada pel turisme a les Illes Balears
\ La nova regulació cerca l’equilibri turístic, la convivència entre turistes i veïnats, i garantir l’accés a l’habitatge als residents
Avui divendres el Consell de Govern ha aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges.
El Projecte de llei es remetrà al Parlament de les Illes Balears la setmana que ve. Per tal que la norma pugui entrar en vigor abans de l’inici de la temporada alta, se n’ha sol·licitat la tramitació per la via d’urgència.
Aquest Projecte de llei aborda bàsicament dues qüestions: la regulació de la comercialització d’estades turístiques a habitatges (l’anomenat
lloguer turístic) i l’establiment d’un sostre real de places turístiques.
Per començar, el Govern afronta una realitat existent: la demanda d’una part dels visitants de les Balears de passar les seves vacances a un habitatge residencial. A més, el lloguer turístic (a qualsevol tipus d’habitatge) és una forma de repartir millor la riquesa generada pel turisme.
D’altra banda, l’increment descontrolat del lloguer turístic té conseqüències negatives per al mercat de lloguer residencial, i també per al medi ambient i els recursos limitats de les Illes.
Amb el Projecte de llei, s’ha cercat una solució equilibrada que alhora garanteix el dret d’accés a l’habitatge per als residents de les Balears, la protecció del medi ambient i la convivència entre residents i turistes. Així mateix, possibilitarà exercir amb garanties una activitat econòmica com és el lloguer turístic.
A part d’aquests aspectes, la norma també estableix, per primera vegada, un sostre real de places turístiques. Se suprimeixen les nombroses exempcions al principi del
plaça per plaça, de manera que es posa fre al creixement il·limitat de places turístiques. Amb això el Govern contribueix a moderar la massificació turística.
Després de l’exposició pública de l’avantprojecte, la Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme ha estudiat i analitzat més de 294 al·legacions, de les quals 85 s’han acceptat i incorporat al text de la llei totalment i 112, parcialment.
A part d’uns quants canvis importants ja coneguts −per exemple, la prohibició de comercialitzar qualsevol habitatge que no tengui un número de registre de l’administració turística competent, o l’exigència d’uns estàndards de qualitat−, el Projecte de llei presenta algunes novetats substancials.
A continuació, s’expliquen les modificacions més importants que s’han introduït en el text original de l’avantprojecte:
- Tenint en compte la necessitat de protegir el medi ambient i els recursos limitats de les Illes, s’han ampliat les exigències mínimes en aquest sentit: els habitatges situats a edificis plurifamiliars no només han de tenir un comptador individual i oficial d’aigua, sinó també de subministraments energètics, com gas o electricitat. Amb aquesta mesura, també es protegeix la comunitat de veïns d’haver d’assumir sobrecosts eventuals causats pel lloguer turístic.
- Una de les nombroses febleses de la Llei de turisme del 2012 consistia en la manca de mesures sancionadores orientades als comercialitzadors d’habitatges, com per exemple les plataformes digitals. El Projecte de llei declara responsables de les infraccions relacionades amb la comercialització d’estades turístiques a habitatges il·legals tant els propietaris dels immobles com els possibles explotadors i els comercialitzadors (a través de qualsevol tipus de suport).
- A la vegada, el Projecte de llei augmenta considerablement la sanció mínima per oferir un habitatge sense permís: la comercialització d’un habitatge sense la presentació de la declaració responsable implica una infracció greu amb multes d’entre 20.001 i 40.000 euros, tant per al propietari com per a l’explotador o el comercialitzador, i per cada habitatge que s’ofereix.
- Per protegir els drets dels veïns de la comunitat, la nova regulació exigeix que les persones allotjades a habitatges objecte de comercialització turística (a un edifici plurifamiliar) hagin de signar la recepció de la informació escrita sobre les normes bàsiques de convivència, així com la comunicació del número d’inscripció turística de l’habitatge.
- El Projecte de llei també conté definicions necessàries que fins ara no existien. Així, la norma facilita per primera vegada una definició del terme canal d’oferta turística. També deixa clar que el Govern considera com a lloguer turístic totes les estades amb una durada inferior a un mes. La manca d’aquestes definicions concises havia deixat marge a diferents interpretacions, sovint alegals. A part d’això, un nou paràgraf garanteix el compliment de les normes laborals. Amb la definició dels serveis turístics que ha de prestar la persona comercialitzadora, també queda definit el personal que podria contractar-se per dur a terme aquests serveis, per tal d’exigir, per exemple, el compliment de les normes de seguretat social, de prevenció de riscs o altres que exigeixi el conveni col·lectiu que sigui aplicable en cada cas.
- La nova normativa determina que les places d’aquests establiments d’allotjament, que estigueren exempts de comprar-ne, en cap cas no s’han d’integrar en les borses de places, una vegada declarada la baixa definitiva. Aquesta mesura introdueix un decreixement de places turístiques. A més, es manté la derogació del punt 5 de l’article 88 de la Llei 8/2012, que permetia un intercanvi de dues places per una: per primera vegada, s’estableix un sostre real de places turístiques.
- Per poder accelerar la zonificació, element indispensable per a la regularització del lloguer turístic, els consells insulars (i l’Ajuntament de Palma) han d’emetre la delimitació de les zones aptes per a la comercialització en el termini màxim de vuit mesos des de l’entrada en vigor de la llei.
- Com a novetat, s’ha modificat la redacció de l’article 75, amb referència a l’informe dels ajuntaments. Aquests informes, que els consells insulars han de sol·licitar abans de redactar la zonificació, es consideraran vinculants en els aspectes que introdueixin un nivell de restricció més elevat que la proposta dels consells. És a dir, els ajuntaments podran prohibir el lloguer turístic a tot o a part del seu terme municipal, si ho consideren oportú o necessari per protegir el dret dels residents a accedir a l’habitatge.
- Amb l’objectiu de facilitar la col·laboració entre les diferents administracions, s’ha previst un procés de comunicació immediat: una vegada que l’habitatge pugui iniciar l’activitat de lloguer turístic, les administracions turístiques han de comunicar, a les administracions tributàries, als ajuntaments i al Registre de la Propietat, les inscripcions en el registre insular corresponent, a fi que totes les administracions tenguin constància de l’activitat econòmica duita a terme pel propietari.