El 68% dels teixos inventariats de la Serra són destruïts per l'acció de les cabres salvatges NNota Informativa

\ Els herbívors destrueixen les gemmes apicals i els impedeixen créixer normalment
\ Els exemplars de teixos que han estat protegits amb defenses físiques contra les cabres recuperen capçada i característiques
 
Un estudi de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, efectuat al llarg del darrer any, ha posat al dia l’inventari de teixos de la Serra de Tramuntana, amb resultats molt preocupants. S’han pogut localitzar 456 exemplars espontanis (bona part dels quals són de petites dimensions), una xifra considerablement inferior als 579 catalogats l’any 2007. Dels deu nuclis coneguts, les disminucions més accentuades s’han produït al Massanella (de 103 a 61) i a la Mola de Planícia (De 145 a 119). En canvi, a la Serra des Teixos i al Galileu, les xifres s’han incrementat (de 167 a 194), però aquests resultats indiquen una exploració més acurada en indrets poc accessibles que no havien estat revisats el 2007.
 
El factor més important per aquesta disminució és la depredació per les cabres “salvatges”: un 68% dels teixos inventariats estan amputats per acció dels herbívors, que amb molta freqüència han destruït les gemmes apicals i els impedeixen créixer normalment. De fet, sols els teixos que creixen empenyalats, en punts inaccessibles, no estan afectats per l’herbivoria. Més del 15% dels teixos estudiats han perdut més del 50% de la seva capçada per efecte de les cabres, i quasi un 5 % han mort a causa de la depredació. Els autors de l’estudi descriuen una morfologia peculiar dels teixos mallorquins, que no ha estat descrita en cap altra localitat: exemplars reduïts a una forma d’arbust diminut, pulviniformes, refugiats per complet dins aritges espinoses. Els brots que guaiten de l’aritja són destruïts per les cabres, que n’impedeixen el desenvolupament. Aquesta depredació sistemàtica resulta curiosa, ja que el teix és una planta tòxica; és possible que la seva raresa impedeixi a les cabres ingerir-ne una quantitat suficient per a patir-ne cap efecte desfavorable, o que les cabres tinguin algun tipus de defensa.
 
A banda d’aquest estudi cal destacar que el Pla de Maneig del Teix ha donat uns resultats molt positius, els exemplars que han estat protegits amb defenses físiques contra les cabres recuperen capçada i característiques, i quasi cinc-cents exemplars plantats per la Conselleria en indrets protegits es desenvolupen satisfactòriament. L’espècie, per tant, no corre perill, tot i que és molt de lamentar que les poblacions naturals pateixin els efectes d’una espècie introduïda, invasora i no prou gestionada, com és la cabra.