20 d’octubre 2016
| <9ªL> Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme
Biel Barceló destaca la necessitat d'un pacte per a un creixement més sostenible, competitiu i inclusiu NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Biel Barceló destaca la necessitat d'un pacte per a un creixement més sostenible, competitiu i inclusiu
El vicepresident ha explicat que les illes necessiten una planificació estratègica a llarg termini
El vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, ha destacat en el marc de les “Jornades de debat per a iniciar una reflexió estratègica en el marc de la recerca i la innovació per a la sostenibilitat” la necessitat d'establir un pacte per la ciència, la innovació i la sostenibilitat.
En les declaracions, el vicepresident ha manifestat que el Govern ha de liderar la reflexió estratègica per definir un veritable model de creixement més sostenible i inclusiu, en el qual el coneixement científic i tecnològic i la participació de la societat civil siguin els puntals.
El procés de desenvolupament econòmic i social es fonamenta en els tres principis de l’estratègia Europea Europa2030: competitivitat / creixement intel·ligent, inclusió i justícia social / creixement integrador; i respecte als límits al creixement / creixement sostenible.
La primera jornada se centrà el passat 27 de setembre en focalitzar l'atenció sobre la percepció i interès dels actors locals respecte a la conveniència d'una estratègia de creixement basada en un nou enfocament holístic de la sostenibilitat. El debat que es desenvolupà entre els representants de les organitzacions socials presents al seminari demostrà una elevada coincidència al voltant de l’acceptació d’introduir la variable sostenibilitat en el model econòmic de les Illes Balears.
A la segona jornada, que ha tengut lloc aquest dijous sota el títol «El turisme pot ser la base del futur pacte per a la recerca i innovació de les Illes Balears», s’ha tractat com el turisme hauria de ser la base del futur pacte quant a què el millor lloc per la innovació d'un sector és allí on es desplega. Un altre aspecte tractat és com les illes, que van ser el laboratori del turisme de masses de sol i platja d'Europa i el primer territori que es va enfrontar a la sobreexplotació de la costa, poden fonamentar en la recerca i la innovació el canvi cap a un turisme responsable, competitiu i inclusiu. Han participat en aquest seminari Martí Parellada, CU d'Economia Aplicada de la UB; Ricard Pié, CU d'Urbanisme de la UPC; Andreu Sansó i Jaume Rosselló, CU i TU d'Economia Aplicada de la UIB; i Joaquim Tintoré, director de la ICTS SOCIB i Delegat Institucional del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) a les Illes Balears.
Durant el matí, s’ha realitzat una sessió de treball amb agents públics i privats - patronal, sindicats, administració pública, associacions, universitats i centres de recerca-, amb l'objectiu de consensuar una planificació estratègica regional a partir del coneixement científic. Una vegada concloses les sessions del matí, s’ha dut a terme un debat obert amb la participació de Martí Parellada, Ricard Pié, Josep Vicens (Cercle d’Economia), Celestí Alomar (Col·lectiu alternatives), Margalida Ramis (GOB) i les altres representants de la societat civil que han volgut participar en l’exercici col·lectiu de reflexió estratègica.
El proper 22 de novembre es portarà a terme la darrera jornada. La sessió «Per a un urbanisme adaptat a una estratègia de futur» tancarà aquest cicle, i versarà sobre activitats emergents i el potencial de creixement a través de la nova economia urbana i el descobriment emprenedor. En aquesta sessió, conduïda per Joan Busquets, expert en planificació urbana i la nova teoria del desenvolupament basada en el concepte de ciutat-regió i ciutat compacta, hi intervindran també Biel Horrach, director de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma; i Joan Mulet, Dr. enginyer en telecomunicació.
Amb aquests debats, el Govern de les Illes Balears vol implicar a la ciutadania en la construcció d'una nova estratègia de creixement basada en un nou enfocament holístic de la sostenibilitat. Així, posant la ciència al servei de la societat, serà possible avançar en un nou model de creixement més sostenible, competitiu i inclusiu.
Com a resultat de les jornades s'espera establir les bases d'una nova planificació estratègica regional, i d'un conjunt de mesures consensuades amb la ciutadania de les Illes Balears.
En les declaracions, el vicepresident ha manifestat que el Govern ha de liderar la reflexió estratègica per definir un veritable model de creixement més sostenible i inclusiu, en el qual el coneixement científic i tecnològic i la participació de la societat civil siguin els puntals.
El procés de desenvolupament econòmic i social es fonamenta en els tres principis de l’estratègia Europea Europa2030: competitivitat / creixement intel·ligent, inclusió i justícia social / creixement integrador; i respecte als límits al creixement / creixement sostenible.
La primera jornada se centrà el passat 27 de setembre en focalitzar l'atenció sobre la percepció i interès dels actors locals respecte a la conveniència d'una estratègia de creixement basada en un nou enfocament holístic de la sostenibilitat. El debat que es desenvolupà entre els representants de les organitzacions socials presents al seminari demostrà una elevada coincidència al voltant de l’acceptació d’introduir la variable sostenibilitat en el model econòmic de les Illes Balears.
A la segona jornada, que ha tengut lloc aquest dijous sota el títol «El turisme pot ser la base del futur pacte per a la recerca i innovació de les Illes Balears», s’ha tractat com el turisme hauria de ser la base del futur pacte quant a què el millor lloc per la innovació d'un sector és allí on es desplega. Un altre aspecte tractat és com les illes, que van ser el laboratori del turisme de masses de sol i platja d'Europa i el primer territori que es va enfrontar a la sobreexplotació de la costa, poden fonamentar en la recerca i la innovació el canvi cap a un turisme responsable, competitiu i inclusiu. Han participat en aquest seminari Martí Parellada, CU d'Economia Aplicada de la UB; Ricard Pié, CU d'Urbanisme de la UPC; Andreu Sansó i Jaume Rosselló, CU i TU d'Economia Aplicada de la UIB; i Joaquim Tintoré, director de la ICTS SOCIB i Delegat Institucional del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) a les Illes Balears.
Durant el matí, s’ha realitzat una sessió de treball amb agents públics i privats - patronal, sindicats, administració pública, associacions, universitats i centres de recerca-, amb l'objectiu de consensuar una planificació estratègica regional a partir del coneixement científic. Una vegada concloses les sessions del matí, s’ha dut a terme un debat obert amb la participació de Martí Parellada, Ricard Pié, Josep Vicens (Cercle d’Economia), Celestí Alomar (Col·lectiu alternatives), Margalida Ramis (GOB) i les altres representants de la societat civil que han volgut participar en l’exercici col·lectiu de reflexió estratègica.
El proper 22 de novembre es portarà a terme la darrera jornada. La sessió «Per a un urbanisme adaptat a una estratègia de futur» tancarà aquest cicle, i versarà sobre activitats emergents i el potencial de creixement a través de la nova economia urbana i el descobriment emprenedor. En aquesta sessió, conduïda per Joan Busquets, expert en planificació urbana i la nova teoria del desenvolupament basada en el concepte de ciutat-regió i ciutat compacta, hi intervindran també Biel Horrach, director de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma; i Joan Mulet, Dr. enginyer en telecomunicació.
Amb aquests debats, el Govern de les Illes Balears vol implicar a la ciutadania en la construcció d'una nova estratègia de creixement basada en un nou enfocament holístic de la sostenibilitat. Així, posant la ciència al servei de la societat, serà possible avançar en un nou model de creixement més sostenible, competitiu i inclusiu.
Com a resultat de les jornades s'espera establir les bases d'una nova planificació estratègica regional, i d'un conjunt de mesures consensuades amb la ciutadania de les Illes Balears.