29 juny 2016
| <9ªL> Presidenta
406 persones, les primeres beneficiàries de la renda social NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
406 persones, les primeres beneficiàries de la renda social
Corresponen a 104 famílies sense cap ingrés econòmic i amb menors a càrrec seu
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, han informat avui de les primeres dades relatives a la renda social, una prestació econòmica garantida per llei que ja té els primers beneficiaris. Francina Armengol ha destacat la celeritat i eficàcia amb què l’executiu ha posat en marxa la renda social, cosa que demostra com a «prioritat absoluta rompre les desigualtats socials» i «garantir per llei un dret social» que constitueix «l’ajuda social més ben dotada» per lluitar «contra la pobresa, molt especialment la infantil».
Durant el primer mes i mig de funcionament de la renda social, s’han aprovat 104 sol·licituds de prestació. Cada sol·licitud correspon a una família que ha demostrat no tenir cap ingrés econòmic i que té menors d’edat a càrrec seu. Aquestes 104 peticions són les primeres aprovades d’ençà de la posada en marxa de la renda social, el 16 de maig passat. D’aquesta manera, les primeres prestacions arribaran a 406 beneficiaris de les Illes Balears. La mitjana de la prestació és de 671 euros per nucli familiar, i la mitjana de persones que conformen el nucli és de 3,91.
Des del 16 de maig i fins al juny s’han presentat 1.557 sol·licituds per accedir a la renda social (1.250 el mes de maig i 300 el mes de juny). D’aquestes, 104 han estat positives i més de 500 estan pendents de requeriments relacionats amb situacions de violència masclista o d’informació sobre la situació del padró i de convenis reguladors.
D’altra banda, 174 sol·licituds han estat resoltes de manera negativa —és a dir, han estat denegades— després de comprovar que hi havia ingressos econòmics al nucli familiar. D’aquestes resolucions negatives, gairebé la meitat corresponen a persones que han trobat una feina durant el procés de tramitació, una situació que, segons la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, demostra que les persones s’estimen més fer feina que no dependre d’una prestació.
També s’ha detectat que moltes de les persones sol·licitants perceben ingressos mínims, ja sigui per salaris baixos o per quantitats corresponents a pensions d’aliments per fills a càrrec seu. Una vegada detectada aquesta situació i vist que no són casos extraordinaris, s’ha decidit ampliar el perfil dels beneficiaris i que abans de finals d’any la renda social, que enguany anava dirigida a famílies amb menors sense cap ingrés, pugui ser compatible amb uns ingressos mínims.
La presidenta Francina Armengol ha insistit que el Govern vol fer de les Balears una societat «més digna, valenta, justa i solidària», amb la qual cosa assumeix un compromís polític de tots els grups que conformen l’executiu en col·laboració amb les entitats socials, a les quals ha volgut agrair «la seva tasca en el suport a les persones que més ho necessiten». Segons Fina Santiago, amb la posada en marxa de la renda social, es demostra quina és la prioritat d’aquest Govern, ja que en un any «s’ha redactat, tramitat i pagat la primera nòmina d’aquest nou dret social».
De les 104 sol·licituds aprovades, 101 s’han presentat a Mallorca (78 a Palma i 23 a la Part Forana), dues corresponen a Menorca i una a Eivissa. Per nacionalitats, el 79 per cent dels sol·licitants són espanyols, mentre que un 21 per cent són estrangers (comunitaris i no comunitaris).
Durant el primer mes i mig de funcionament de la renda social, s’han aprovat 104 sol·licituds de prestació. Cada sol·licitud correspon a una família que ha demostrat no tenir cap ingrés econòmic i que té menors d’edat a càrrec seu. Aquestes 104 peticions són les primeres aprovades d’ençà de la posada en marxa de la renda social, el 16 de maig passat. D’aquesta manera, les primeres prestacions arribaran a 406 beneficiaris de les Illes Balears. La mitjana de la prestació és de 671 euros per nucli familiar, i la mitjana de persones que conformen el nucli és de 3,91.
Des del 16 de maig i fins al juny s’han presentat 1.557 sol·licituds per accedir a la renda social (1.250 el mes de maig i 300 el mes de juny). D’aquestes, 104 han estat positives i més de 500 estan pendents de requeriments relacionats amb situacions de violència masclista o d’informació sobre la situació del padró i de convenis reguladors.
D’altra banda, 174 sol·licituds han estat resoltes de manera negativa —és a dir, han estat denegades— després de comprovar que hi havia ingressos econòmics al nucli familiar. D’aquestes resolucions negatives, gairebé la meitat corresponen a persones que han trobat una feina durant el procés de tramitació, una situació que, segons la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, demostra que les persones s’estimen més fer feina que no dependre d’una prestació.
També s’ha detectat que moltes de les persones sol·licitants perceben ingressos mínims, ja sigui per salaris baixos o per quantitats corresponents a pensions d’aliments per fills a càrrec seu. Una vegada detectada aquesta situació i vist que no són casos extraordinaris, s’ha decidit ampliar el perfil dels beneficiaris i que abans de finals d’any la renda social, que enguany anava dirigida a famílies amb menors sense cap ingrés, pugui ser compatible amb uns ingressos mínims.
La presidenta Francina Armengol ha insistit que el Govern vol fer de les Balears una societat «més digna, valenta, justa i solidària», amb la qual cosa assumeix un compromís polític de tots els grups que conformen l’executiu en col·laboració amb les entitats socials, a les quals ha volgut agrair «la seva tasca en el suport a les persones que més ho necessiten». Segons Fina Santiago, amb la posada en marxa de la renda social, es demostra quina és la prioritat d’aquest Govern, ja que en un any «s’ha redactat, tramitat i pagat la primera nòmina d’aquest nou dret social».
De les 104 sol·licituds aprovades, 101 s’han presentat a Mallorca (78 a Palma i 23 a la Part Forana), dues corresponen a Menorca i una a Eivissa. Per nacionalitats, el 79 per cent dels sol·licitants són espanyols, mentre que un 21 per cent són estrangers (comunitaris i no comunitaris).