29 d’abril 2016
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Commemoració del 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Commemoració del 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera
Patrimoni del Consell de Mallorca ha anunciat la descoberta d’un nou DERELICTE, un vaixell romà carregat d’àmfores, que navegà aproximadament entre els segles III i IV després de Crist
Avui horabaixa ha tingut lloc l’acte de celebració del 25 aniversari del Parc Natural de Cabrera en el Centre Cultural de la Misericòrdia de Palma. A l’encontre han assistit Francesc Miralles Mascaró, vicepresident i conseller de Patrimoni, Cultura i Esports; Vicenç Vidal Matas, conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca; Sr. José Hila Vargas, batle de Palma i Miquel Ensenyat Riutort, president del Consell de Mallorca entre d’altres autoritats de les tres institucions de les Illes Balears.
Avui, 29 d’abril de 2016, es compleixen vint-i-cinc anys de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, una declaració fruit de la reivindicació d’entitats ecologistes, de gran part de la societat civil i d’institucions públiques de les Illes Balears.
L’any 1988 el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat una Proposició de llei de creació del Parc Nacional i la trameté a les Corts Espanyoles, les quals finalment aprovaren la declaració del Parc el 29 d’abril de 1991 mitjançant la Llei 14/1991.
Des de la declaració de 1991 i l’aprovació posterior del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) l’any 1992, la conservació de l’arxipèlag de Cabrera s’ha vist reforçada amb importants figures de protecció, com la declaració de zona d’especial protecció d’importància per a la Mediterrània del Protocol d’àrees marines protegides del Conveni de Barcelona (ZEPIM), zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) o lloc d’importància comunitària (LIC), i consegüentment s’ha integrat en la Xarxa Natura 2000.
Cabrera destaca pels seus valors naturals, els vint-i-sis hàbitats d’interès comunitari, entre els quals hi ha les praderies de posidònia, i les espècies endèmiques de flora i fauna de l’arxipèlag. Més enllà d’aquests valors naturals, es distingeix per disposar d’elements patrimonials importants, com el Castell de Cabrera, declarat bé d’interès cultural (BIC), i un considerable conjunt de jaciments arqueològics terrestres i, sobretot, subaquàtics.
A tot això, cal afegir-hi que Cabrera, tot i que forma part d’un petit arxipèlag, té una gran història que s’estén des de l’edat del bronze fins als nostres dies. Fou refugi de fenicis, cartaginesos, romans i bizantins, i lloc d’abastiment d’aigua i aliments dels navegants de la Mediterrània. La història a Cabrera ens deixà algun episodis fosc, com la dels sis mil soldats francesos, presoners, que foren reclosos a l’illa.
Cabrera també ha estat testimoni de nombroses històries i anècdotes. Algunes oblidades en el temps, però d’altres han arribat al públic gràcies a testimonis com el de Francisca Sunyer, qui al llibre Viure a Cabrera ens relata les seves vivències durant els anys d’infància a l’illa i les posteriors estades, que es van allargar fins a quaranta anys.
El patrimoni natural i cultural de Cabrera ha confluït en un conjunt que, en el transcurs de la història i fins a arribar als nostres dies, ha esdevingut un tresor, un tresor viu i en bon estat, però fràgil i temorós, que calia, i cal, continuar protegint. És en aquest marc que el Govern de les Illes Balears vol celebrar aquesta data promovent els actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari.
La declaració de Parc Nacional representà, l’any 1991, l’assoliment d’un dels grans reptes per a la protecció i la preservació dels valors naturals del nostre territori. Reptes de protecció que, com sa Dragonera, s’Albufera des Grau o ses Salines d’Eivissa i Formentera —entre molts d’altres— foren una realitat gràcies a un compromís ferm de molta gent. Un compromís que avui en dia continua viu en la nostra societat i és un exemple i un referent obligat per a aquest Govern.
En aquest sentit, el mes d’agost passat el Govern de les Illes Balears acordà sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient que iniciés el procediment corresponent per proposar al Consell de Ministres l’ampliació dels límits geogràfics del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
Els motius que fonamentaren aquesta decisió foren la localització, a l’àmbit marí adjacent al Parc Nacional i fora dels seus límits, d’espècies i hàbitats d’importància ecològica que figuren en diverses normes relacionades amb la conservació de la natura i la sostenibilitat dels recursos pesquers. A més, també s’hi detectaren espècies i hàbitats de profunditat encara no representades en les xarxes de protecció d’espais marins d’àmbit autonòmic, estatal o regional.
El Govern de les Illes Balears, posteriorment, ha sol·licitat l’ampliació del Parc a l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals.
Avui, atesa la situació del Govern de l’Estat Espanyol en funcions i davant el possible fet que la situació s’allargui, provocant un endarreriment en la feina de l’ampliació del Parc, el Govern de les Illes Balears manifesta la preocupació per aquest assumpte.
Per tot això, el Govern de les Illes Balears declara:
1.-Commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera sota el lema “Vint-i-cinc anys protegint els valors naturals”, amb un programa d’actes amb una vintena d’activitats en col·laboració amb altres institucions.
2.-Començar l’elaboració de la llei que possibilitarà aquesta passa i que s’haurà d’aprovar en el Parlament, atesa la necessitat de veure complit l’objectiu de l’ampliació, engegant així una segona via alternativa que s’utilitzarà si l’Estat no executa la sol·licitud que el Consell de Govern va trametre al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient l’agost de l’any passat.
En el mateix acte, Francesc Miralles Mascaró, vicepresident i conseller de Patrimoni, Cultura i Esports ha anunciat la descoberta d’un nou DERELICTE, un vaixell romà carregat d’àmfores, que navegà aproximadament entre els segles III i IV després de Crist.Cabrera ha estat una illa freqüentada pels navegants púnics i desprès pels llatins. Ha viscut moments de gran importància històrica com la instal·lació entre els segle 5 i 8 després de Crist d’una comunitat monacal que no pocs mal de caps va donar al Papa Gregori Magne, o el luctuós destí que patiren els presoners francesos de la batalla de Bailen.
Cabrera és, per tant, a més d’enclau de biodiversitat un referent històric a la Mediterrània, una mar que guarda els seus tresors en forma de naus enfonsades, que formen part d’un arxiu de la memòria naval. La descoberta s’ha produït a partir dels treballs de caràcter mediambiental que es desenvolupen al Parc, que han pogut captar algunes imatges a través d’un submarí no tripulat. Des del Departament de Cultura i Patrimoni Del Consell de Mallorca ja estan en marxa per a elaborar la tan necessària carta arqueològica subaquàtica de Mallorca. I fets, com aquest, demostra al mateix temps la necessitat de col·laborar entre les institucions immerses també amb la protecció del nostre Patrimoni Natural i Històric.
Hem de tenir en compte que aquesta nova descoberta és un més dels elements patrimonials a protegir i que és responsabilitat de tots els que som aquí i també del conjunt dels ciutadans que aquest vaixell pugui llegar tota la informació intacta que conté en benefici de tota la societat.
Avui, 29 d’abril de 2016, es compleixen vint-i-cinc anys de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, una declaració fruit de la reivindicació d’entitats ecologistes, de gran part de la societat civil i d’institucions públiques de les Illes Balears.
L’any 1988 el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat una Proposició de llei de creació del Parc Nacional i la trameté a les Corts Espanyoles, les quals finalment aprovaren la declaració del Parc el 29 d’abril de 1991 mitjançant la Llei 14/1991.
Des de la declaració de 1991 i l’aprovació posterior del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) l’any 1992, la conservació de l’arxipèlag de Cabrera s’ha vist reforçada amb importants figures de protecció, com la declaració de zona d’especial protecció d’importància per a la Mediterrània del Protocol d’àrees marines protegides del Conveni de Barcelona (ZEPIM), zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) o lloc d’importància comunitària (LIC), i consegüentment s’ha integrat en la Xarxa Natura 2000.
Cabrera destaca pels seus valors naturals, els vint-i-sis hàbitats d’interès comunitari, entre els quals hi ha les praderies de posidònia, i les espècies endèmiques de flora i fauna de l’arxipèlag. Més enllà d’aquests valors naturals, es distingeix per disposar d’elements patrimonials importants, com el Castell de Cabrera, declarat bé d’interès cultural (BIC), i un considerable conjunt de jaciments arqueològics terrestres i, sobretot, subaquàtics.
A tot això, cal afegir-hi que Cabrera, tot i que forma part d’un petit arxipèlag, té una gran història que s’estén des de l’edat del bronze fins als nostres dies. Fou refugi de fenicis, cartaginesos, romans i bizantins, i lloc d’abastiment d’aigua i aliments dels navegants de la Mediterrània. La història a Cabrera ens deixà algun episodis fosc, com la dels sis mil soldats francesos, presoners, que foren reclosos a l’illa.
Cabrera també ha estat testimoni de nombroses històries i anècdotes. Algunes oblidades en el temps, però d’altres han arribat al públic gràcies a testimonis com el de Francisca Sunyer, qui al llibre Viure a Cabrera ens relata les seves vivències durant els anys d’infància a l’illa i les posteriors estades, que es van allargar fins a quaranta anys.
El patrimoni natural i cultural de Cabrera ha confluït en un conjunt que, en el transcurs de la història i fins a arribar als nostres dies, ha esdevingut un tresor, un tresor viu i en bon estat, però fràgil i temorós, que calia, i cal, continuar protegint. És en aquest marc que el Govern de les Illes Balears vol celebrar aquesta data promovent els actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari.
La declaració de Parc Nacional representà, l’any 1991, l’assoliment d’un dels grans reptes per a la protecció i la preservació dels valors naturals del nostre territori. Reptes de protecció que, com sa Dragonera, s’Albufera des Grau o ses Salines d’Eivissa i Formentera —entre molts d’altres— foren una realitat gràcies a un compromís ferm de molta gent. Un compromís que avui en dia continua viu en la nostra societat i és un exemple i un referent obligat per a aquest Govern.
En aquest sentit, el mes d’agost passat el Govern de les Illes Balears acordà sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient que iniciés el procediment corresponent per proposar al Consell de Ministres l’ampliació dels límits geogràfics del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
Els motius que fonamentaren aquesta decisió foren la localització, a l’àmbit marí adjacent al Parc Nacional i fora dels seus límits, d’espècies i hàbitats d’importància ecològica que figuren en diverses normes relacionades amb la conservació de la natura i la sostenibilitat dels recursos pesquers. A més, també s’hi detectaren espècies i hàbitats de profunditat encara no representades en les xarxes de protecció d’espais marins d’àmbit autonòmic, estatal o regional.
El Govern de les Illes Balears, posteriorment, ha sol·licitat l’ampliació del Parc a l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals.
Avui, atesa la situació del Govern de l’Estat Espanyol en funcions i davant el possible fet que la situació s’allargui, provocant un endarreriment en la feina de l’ampliació del Parc, el Govern de les Illes Balears manifesta la preocupació per aquest assumpte.
Per tot això, el Govern de les Illes Balears declara:
1.-Commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la declaració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera sota el lema “Vint-i-cinc anys protegint els valors naturals”, amb un programa d’actes amb una vintena d’activitats en col·laboració amb altres institucions.
2.-Començar l’elaboració de la llei que possibilitarà aquesta passa i que s’haurà d’aprovar en el Parlament, atesa la necessitat de veure complit l’objectiu de l’ampliació, engegant així una segona via alternativa que s’utilitzarà si l’Estat no executa la sol·licitud que el Consell de Govern va trametre al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient l’agost de l’any passat.
En el mateix acte, Francesc Miralles Mascaró, vicepresident i conseller de Patrimoni, Cultura i Esports ha anunciat la descoberta d’un nou DERELICTE, un vaixell romà carregat d’àmfores, que navegà aproximadament entre els segles III i IV després de Crist.Cabrera ha estat una illa freqüentada pels navegants púnics i desprès pels llatins. Ha viscut moments de gran importància històrica com la instal·lació entre els segle 5 i 8 després de Crist d’una comunitat monacal que no pocs mal de caps va donar al Papa Gregori Magne, o el luctuós destí que patiren els presoners francesos de la batalla de Bailen.
Cabrera és, per tant, a més d’enclau de biodiversitat un referent històric a la Mediterrània, una mar que guarda els seus tresors en forma de naus enfonsades, que formen part d’un arxiu de la memòria naval. La descoberta s’ha produït a partir dels treballs de caràcter mediambiental que es desenvolupen al Parc, que han pogut captar algunes imatges a través d’un submarí no tripulat. Des del Departament de Cultura i Patrimoni Del Consell de Mallorca ja estan en marxa per a elaborar la tan necessària carta arqueològica subaquàtica de Mallorca. I fets, com aquest, demostra al mateix temps la necessitat de col·laborar entre les institucions immerses també amb la protecció del nostre Patrimoni Natural i Històric.
Hem de tenir en compte que aquesta nova descoberta és un més dels elements patrimonials a protegir i que és responsabilitat de tots els que som aquí i també del conjunt dels ciutadans que aquest vaixell pugui llegar tota la informació intacta que conté en benefici de tota la societat.