Consum forma una quarentena de professionals en l’etiquetatge d’aliments NNota Informativa
Consum forma una quarentena de professionals en l’etiquetatge d’aliments
La Direcció General de Consum ha organitzat avui un curs per actualitzar i ampliar coneixements de la informació al consumidor que ha de proporcionar l’etiquetatge d’aliments. En aquesta formació participen 41 persones, totes professionals de les administracions de l’Estat, autonòmica i local competents en matèria de consum.
La formació està dividida en dues parts. Una primera part impartida per Antònia Paniza, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears, dirigida a formar sobre les darreres novetats normatives sobre la publicitat, així com la que es refereix concretament als aliments. La segona part versa sobre la dieta mediterrània i la interpretació de la informació alimentària dirigida al consumidor, a càrrec de la dietista i nutricionista Maria Colomer.
Es tracta d’una acció formativa inclosa en el Pla de Formació Continuada Interadministrativa de l’any 2022, promoguda per la Direcció General de Consum del Ministeri de Consum. L’objectiu és millorar les competències dels professionals públics relacionats amb l’àrea de consum respecte de la publicitat i l’etiquetatge dels aliments.
La Direcció General de Consum, a través de l’Escola de Consum, ha impartit els darrers anys tot un seguit de formacions adreçades a professionals sobre temes diversos d’actualitat, com ara «Publicitat, xarxes i drets dels consumidors», «Contractes amb consumidors, transparència i clàusules abusives», «Sensibilització sobre compra pública responsable» o «Aplicació pràctica de l’índex IRPH i anàlisi jurisprudencial», entre d’altres. Cursos que serveixen per a la formació dels professionals i que en alguns casos han estat font d’informació necessària per a gabinets professionals i associacions de consumidors d’arreu d’Espanya. L’exemple més destacat és la qüestió prejudicial que va elevar el Jutjat de Primera Instància número 17 de Palma al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en què es demostra que l’IRPH no era un índex de variabilitat sinó una TAE.