La consellera Marta Vidal reclama als ministres de Transports i Habitatge més finançament per al transport públic a les Illes Balears i noves mesures estatals per afavorir l’accés a l’habitatge

El Govern sol·licita finançament estatal per a la gratuïtat del transport públic, nous convenis ferroviari i de carreteres i el deute pendent dels antics convenis

També proposa incentivar el nou habitatge de preu limitat, la sortida al mercat d’habitatges buits per augmentar l’oferta de lloguer, i renovar el Bo Lloguer Jove

La consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha traslladat diverses reclamacions al Govern d’Espanya, mitjançant cartes remeses als ministres de Transports i Mobilitat Sostenible, Oscar Puente, i d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, per tal de rebre finançament estatal per a diverses actuacions, com la gratuïtat del transport públic a les Illes Balears per al 2024, tal com ja s’ha acordat en el cas de Canàries; i per a l’impuls de noves mesures estatals per afavorir l’accés a l’habitatge i les ajudes socials, per a incentivar la creació del nou habitatge de preu limitat (HPL) previst a les Illes Balears, així com la sortida al mercat d’habitatges desocupats i augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, i per estendre el Bo Lloguer Jove al proper any, entre d’altres.

En ambdós casos, la consellera Vidal també ha demanat mantenir una primera reunió a la major brevetat possible, tant amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible com amb la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, per a tractar les qüestions d’interès comú de cada àrea i els diversos projectes i necessitats existents a les Illes Balears en relació a les matèries que corresponen a les competències dels respectius ministeris del Govern central.

En matèria de transports, Vidal ha traslladat al ministre la preocupació pels acords polítics assolits per a la investidura del president Pedro Sánchez, i en particular pel que estableix la pròrroga de la bonificació total de l’Estat del transport públic a Canàries per al 2024. La consellera ha reclamat el mateix tractament per a les Illes Balears, per rebre el finançament estatal necessari per prorrogar la gratuïtat del transport públic a ambdós arxipèlags, atès que per al 2023 aquesta mesura es va establir per a Canàries i Balears a través dels Pressuposts Generals de l’Estat.

NOUS CONVENIS, COMPLIMENT DEL REIB I DEUTE PENDENT

Així mateix, ha incidit en la necessitat de recuperar els convenis de carreteres i ferroviari, en el primer cas per a comptar amb recursos estatals per a la millora de la xarxa viària, a través dels consells insulars i amb independència dels fons del Factor d’insularitat del Règim Especial de les Illes Balears (REIB), i, pel que fa al conveni ferroviari, per obtenir finançament per a afrontar nous projectes de millora i ampliació de la xarxa de tren a Mallorca.

En relació amb el Reial decret llei 4/2019 del Règim Especial de les Illes Balears, a més, s’ha demanat el seu desplegament total i aplicació efectiva, en particular del que disposa sobre el transport públic terrestre regular de viatgers, el qual queda reconegut al decret com a “servei públic essencial” i per això s’estableix que es “garanteix” el seu finançament a través dels Pressuposts Generals de l’Estat.

En matèria pressupostària, també ha traslladat al ministre la reclamació que s’ha fet les darreres legislatures al Govern central per al pagament pendent de 240 milions d’euros, derivats dels antics convenis de carreteres (1998 i 2004), sobre els quals l’Audiència Nacional, en sentència de 2008, ratificada pel Tribunal Suprem el 2011, va declarar la vigència dels convenis i va instar ambdues administracions a complir amb els compromisos adquirits. Les Balears varen rebre un pagament de 90 milions el gener de 2015, i el desembre de 2015 es signà un protocol d’intencions per aportar els 240 milions a les Balears, els quals continuen pendents després de tots aquests anys.

En relació amb el transport terrestre, i també vinculat a les singularitats de les Illes, la consellera Vidal ha traslladat al ministre de Transports una reivindicació històrica del sector com és l’adaptació de la normativa estatal per esmorteir l’efecte del tacògraf a la nostra comunitat, mitjançant un acord que permeti garantir l’activitat, el descans i la seguretat dels transportistes, dins del marge d’actuació que concedeix la normativa europea.

MILLORES DE L’OSP MENORCA-MADRID I NOVES OSP DE CONTROL DE PREUS

En l’àmbit del transport aeri, la consellera ha traslladat l’interès en establir un increment de freqüències en la ruta Menorca-Madrid, declarada Obligació de Servei Públic (OSP) des del 2012, degut a la manca de disponibilitat de places que es ve observant enguany des de la posada en funcionament del servei. A més, ha demanat la implantació del projecte pilot de OSP Menorca-Barcelona de control de preus màxims, concebut per a evitar uns preus excessius, i estudiar l’ampliació d’aquesta iniciativa a altres connexions d'Eivissa i Menorca amb la Península.

La consellera Vidal també ha traslladat altres qüestions relacionades amb els desavantatges de la insularitat per reclamar mesures específiques per a pal·liar els seus efectes, com promoure una exempció per a totes les illes fins l’any 2030 en l’aplicació del nou reglament europeu sobre l’ús de biocombustibles en l’aviació, com s’ha establert per a Canàries, i així garantir un mateix tractament a totes les illes, atesa la dependència de la mobilitat dels residents del transport aeri i per la seva incidència en els preus dels bitllets d’avió. En aquest sentit, també ha reiterat que és indispensable tenir en compte la insularitat davant l’augment de les tarifes aeroportuàries, del 4,09% a aplicar a partir de març, per la seva repercussió en un increment afegit dels preus dels bitllets d’avió a les Illes.

A la carta remesa al ministre Oscar Puente, la consellera Vidal també ha defensat que cal avançar cap a un model de cogestió aeroportuària. Així mateix, ha sol·licitat  la convocatòria del Comitè de Coordinació Aeroportuària, òrgan al qual té representació la Comunitat Autònoma i que no es reuneix des de desembre del 2022, i també de la Comissió Mixta de Seguiment de les rutes OSP de les Balears.

INCENTIUS A L’HABITATGE ASSEQUIBLE I DE LLOGUER I AJUDES SOCIALS

D’altra banda, en matèria d’habitatge, la consellera Marta Vidal ha reclamat per carta a la ministra Isabel Rodríguez diverses mesures per facilitar l’accés a l’habitatge i les ajudes socials i per incentivar la sortida al mercat d’habitatges actualment buits i augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer. Entre d’altres, es plantegen mesures per ampliar l’efectivitat de les mesures del Decret llei aprovat a Balears, enfocat en la creació de la nova figura de l’habitatge de preu limitat (HPL) i en afavorir la construcció de més habitatges de protecció pública.

En aquest àmbit, el Govern proposa una modificació de la Llei reguladora de les hisendes locals per tal que els ajuntaments puguin bonificar els imposts de construcció i taxes urbanístiques als habitatges assequibles incentivats, com és el cas del nou habitatge de preu limitat (HPL) creat a les Illes Balears, en la mateixa proporció que ja s‘estableix per als habitatges de protecció pública -una bonificació de fins al 50% de la quota íntegre de l’impost­-.

Així mateix, la consellera ha plantejat una flexibilització de la reserva obligatòria dels habitatges de protecció si els habitatges lliures es destinen a habitatge assequible incentivat, com els habitatges de preu limitat prevists a les Balears. Vidal ha traslladat a la ministra que l’objectiu principal del decret balear és augmentar l’oferta d’habitatges disponibles als municipis a preus assequibles i sense consumir territori, a edificis existents i parcel·les no edificades en sòl urbà, i facilitar l’accés a l’habitatge a les classes mitjanes i treballadores i a la gent jove, a través de la nova figura dels HPL, i també per crear més habitatges públics.

En relació amb les mesures per afavorir l’accés a l’habitatge, Vidal també ha demanat que el Govern d'Espanya pugui dur a terme la renovació del programa del Bo Lloguer Jove per al 2024, per a continuar amb aquest pla per a millorar l'accés dels joves a un habitatge, i també ha proposat posar en marxa altres actuacions, com potenciar els programes que aportin garanties als propietaris d'habitatges i establir incentius fiscals per a petits propietaris, en ambdós casos per a facilitar la sortida al mercat de més habitatges de lloguer.

A més, la consellera ha manifestat l’interès en considerar futures modificacions de la Llei estatal 12/2023 pel dret a l'habitatge, i també tractar el necessari encaix i respecte d’aquesta llei estatal a les competències autonòmiques, qüestió que ha estat objecte de recursos davant el Tribunal Constitucional per part de diverses comunitats amb governs i majories parlamentàries de diferent signe polític.