La bretxa salarial entre dones i homes continua la seva reducció des de 2018 a les Illes Balears i se situa en el 8,5% en el primer semestre de 202

La bretxa salarial, calculada a partir de les cotitzacions a la Seguretat Social, continua reduint-se, en una trajectòria a la baixa iniciada en el 2018 fins al primer semestre de 2022, que va esser d’un 8,5%, amb un descens d’un 17,5% entre ambdós períodes. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi elaborat des de la Direcció General de Model Econòmic i Ocupació, amb el títol “La bretxa de gènere en les cotitzacions a les Illes Balears: evolució i descomposició”, que s’ha basat en un treball innovador de l’IBESTAT, que per primera vegada incorpora nous elements de càlcul per realitzar una avaluació més precisa en la bretxa salarial. El director general de Model Econòmic, Llorenç Pou, ha presentat avui les principals dades juntament amb la directora general de Treball, Virginia Abraham.

En aquest sentit, les Illes Balears són -junt amb Canàries- una de les comunitats capdavanteres en la reducció de les diferències salarials, essent la segona comunitat més igualitària en els sous percebuts entre treballadores i treballadors. En termes comparatius, la bretxa de gènere en les cotitzacions a Balears és al voltant de la meitat de la observada per al conjunt espanyol.

D’altra banda, Balears és una de les poques comunitats on es dona que malgrat tenir els homes una cotització mitjana inferior a la mitjana estatal, les dones sí tenen unes cotitzacions mitjanes superiors a la referència del conjunt espanyol, fet que explica en part que aquesta bretxa sigui inferior a la mitjana espanyola.

Metodologia més acurada

Per primera vegada, l’explotació estadística realitzada per l’IBESTAT s’ha completat amb la informació sobre la cotització diària per persona corregida pel coeficient de parcialitat de la jornada laboral.  Amb aquesta nova metodologia, s’analitzen algunes de les causes de la seva evolució: diferències assignables a bretxa en el salari per hora i diferències en la temporalitat i parcialitat de les feines.

I amb aquesta anàlisi es permet determinar que al voltant del 50% del global de la bretxa de gènere es deu a la diferència de salari per hora treballada, mentre que l’altre 50% té com origen una major dificultat de les dones en accedir a feines a temps complet i durant tot l’any.

Atès que aquest estudi només arriba a l’anàlisi del primer semestre de 2022, moment en que s’iniciava la implantació de la nova Reforma Laboral, és clar que la bretxa salarial s’anirà reduint, ja que la nova normativa incideix precisament en els aspectes que més precarietat han generat (la temporalitat i la parcialitat), dos factors que continuen incidint negativament en les dones més que en els homes.

Bretxa per Illes

Per primera vegada, l’estudi presentat sobre bretxa salarial va més enllà d’una anàlisi del territori autonòmic i es desagrega per Illes. Així, una de les principals observacions és que totes les illes presenten un valor de la bretxa de gènere substancialment inferior que la mitjana estatal, essent Eivissa la illa amb un menor valor.  La menor bretxa es dona a Mallorca, que assoleix un 8,8% en el primer semestre de 2022.

Menorca (10,2%) i Eivissa (9,8%) són les illes on més s’ha reduït la bretxa, un 23% en el període estudiat. Formentera situa la seva bretxa en el 9,3%.

Per sectors, l’hostaleria redueix un 40% més que a Espanya

Finalment, des d’un punt de vista sectorial, gairebé tots els sectors presenten una bretxa inferior que l’espanyola: destaca l’hoteleria, que presenta una bretxa un 40% inferior al conjunt nacional. Un dels factors que ha incidit en aquesta situació és el paper positiu que estan jugant els convenis col·lectius sectorials a les Illes.