L’Estat treu a audiència pública les bases de les convocatòries per valor de 36 milions d’euros que gestionarà el MITECO i que formen part del PITEIB NNota Informativa

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el comissionat per a l’Impuls de l’Energia Sostenible en Sistemes Insulars del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Marc Pons, han informat aquest divendres que el Govern i l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) han consensuat les bases reguladores per a la concessió d’ajuts per a instal·lacions de generació d’energia elèctrica a les Illes d’una quantia de 36 milions d’euros, provinents de la part dels 233 milions que gestionarà directament el MITECO.

Aquests 233 milions d’euros provenen del Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), i el Govern n’executa de forma directa 197 milions. La resta —36 milions— són els que gestionarà el Govern central i estaran centralitzats per l’IDAE. El termini per presentar al·legacions al procés de consulta oberta acaba el proper divendres 11 de novembre de 2022. L’objectiu d’aquesta normativa és impulsar la producció d’energia elèctrica amb tecnologies d’origen renovable, que afavoreixin el pas a una economia baixa en carboni.

En paraules del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, «hem fet que la participació local i la democratització de l’energia que es generi amb aquests ajuts tengui quasi el mateix pes que el criteri econòmic. Volem que la ciutadania es beneficiï de la instal·lació de la generació renovable a Balears; per això, aquells que presentin projectes de participació no obligatòria, és a dir, projectes de menys de 5 MW, o presentin projectes com a comunitats energètiques o cooperatives, tindran major puntuació i, per tant, més finançament públic. Vull recordar que aquesta línia és indispensable per seguir creixent en renovables i arribar al 30 % d’energia elèctrica renovable produïda a Balears el 2025».

Marc Pons, per la seva part, ha dit que «estem descarbonitzant l’economia de les Illes, i aquí i hem de ser tots, des d’Europa, a Govern d’Espanya, Govern Balear, Consells insulars i també els ajuntaments, que hi juguen un paper fonamental. Dels 233 milions d’euros que té Balears per a la Transició energètica, 197 els gestiona directament el Govern, i els 36 restants els gestiona l’Estat. Per part del Govern d’Espanya, hi ha aquests marge de recursos que permetran mobilitzar inversions de projectes innovadors, a on l’Administració però també l’empresa privada es pugui enganxar. En aquest sentit, es van fer públics els plecs de bases per tot el que puguin ser projectes d’hidrogen, biogàs o repotenciació d’instal·lacions eòliques o fotovoltaiques. Des del Ministeri s’optimitzaran al màxim aquells projectes que son innovadors».

D’altra banda, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha expressat que «el desplegament de renovables a Mallorca i la seva integració, així com l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible, no només és un deure mediambiental sinó una gran oportunitat de tenir creixement econòmic i d’ocupació sostenible». «Les administracions públiques som clau i hem de exercir un paper exemplar treballant coordinades per impulsar i aconseguir aquesta transició a Mallorca, des d'Europa fins a cada racó de l'illa a través dels ajuntaments i el Consell. La creació del comissionat específic per atendre els arxipèlags i una mobilització de recursos sense precedents que s’està fent des de les institucions són grans avanços en el nostre objectiu de ser el primer territori 100% descarbonitzat de tot l’Estat» ha apuntat».

Yllanes insta les administracions a demanar els ajuts per tal de ser més eficients

Així mateix, el vicepresident Yllanes ha explicat durant la reunió amb els representants del Consell de Mallorca i els diferents ajuntaments de l’illa la convocatòria pública de subvencions de deu milions d’euros per a administracions públiques que el Govern posa en marxa a partir del dilluns 7 de novembre, i que té com a objectiu el foment d’actuacions combinades d’energies renovables, eficiència energètica i mobilitat elèctrica promogudes per administracions públiques.

El vicepresident ha indicat que aquesta línia d’ajuts està emmarcada dins el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea (NextGenerationEU) i que l’objectiu és «que les administracions públiques segueixin impulsant institucions més sostenibles i eficients a l’àmbit energètic. En un moment de crisi energètica, qualsevol actuació que duguem a terme suposa un estalvi no només per a la institució mateixa, sinó també per a la ciutadania. És important que les administracions locals s’impliquin no només en fomentar actuacions combinades en instal·lacions fotovoltaiques i d’energia eòlica de baixa potència, eficiència energètica i mobilitat sostenible, sinó que també en facin promoció entre la ciutadania».

El PITEIB

El Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), dotat amb més de 233 milions d’euros, mobilitzarà prop de 630 milions en l’economia balear amb l’aposta d’aquest programa per la transició energètica com a vector de creació de llocs de treball de qualitat i no estacionals. Aquest Pla d’Inversions no només ajudarà a blindar energèticament les Illes pel seu caràcter descarbonitzador, d’implantació de renovables i de foment de la mobilitat elèctrica, sinó que també servirà com a diversificador del model productiu de la comunitat autònoma. Així, es preveu que per cada euro públic injectat es mouran 1,7 euros privats, amb la qual cosa s’estimularan els sectors productius i industrials de les Illes dedicats a la transició energètica.

Aquest Pla va ser presentat el passat mes de març pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i està finançat pel Programa de Recuperació, Transformació i Resiliència. Un dels seus objectius és passar del 6 % de producció d’energia a partir d’energies renovables actual fins al 30 % l’any 2026, i també crear 7.000 llocs de treball.

A la trobada d’aquest divendres al Consell de Mallorca també hi ha assistit el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava.