Govern i Consell recorden els més de 8.000 presoners del franquisme que van fer treballs forçosos per obrir més de 160 km de carretera a l'illa de Mallorca NNota Informativa

Juan Pedro Yllanes, vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, i Iván Sevillano, conseller de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, han assistit aquest matí a la presentació al Port de Sóller del projecte de senyalització de les carreteres construïdes a l'illa de Mallorca durant el franquisme amb mà d'obra esclava, presoners i presoneres dels més de 20 camps de treball que es van obrir a l'illa després del cop d'estat del 1936. L'acte també ha comptat amb la participació de Gabriel Oliver, fill d'un dels treballadors forçosos que van construir les carreteres.

Es tracta d'una iniciativa impulsada de forma conjunta per la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern i el Consell de Mallorca amb l'objectiu de fer un reconeixement a tots aquells treballadors i treballadores forçosos que van construir les carreteres principals de l'illa, gairebé totes encara en ús, i d'informar la ciutadania sobre l'origen.

«Es calcula que més de 8.000 persones van treballar de manera forçada, en molt males condicions d'alimentació i treball, en la construcció de carreteres, búnquers o nius de metralladora per tot el perímetre de l'illa de Mallorca, entre el 1936 i el 1942, amb l’objectiu de reforçar la defensa militar de la costa, no només després del cop d’Estat del 1936, sinó també davant d'un possible desembarcament de les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial», ha recordat el vicepresident. «Només a l'illa de Mallorca hi havia fins a 26 camps de concentració».

«És la història amagada d'unes carreteres que utilitzen diàriament milers de persones i és important que coneguem les condicions en què van ser construïdes, i que posem en relleu l'abast que va tenir el sistema de treballs forçosos que va imposar el franquisme com a part de la recuperació de la memòria democràtica a les Illes, afegia Yllanes.

Per part seva, el conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, ha explicat que amb aquesta pionera iniciativa, «demostram sensibilitat cap als represaliats de l'època franquista, oblidats durant anys. Van ser utilitzats per construir de manera forçosa algunes de les vies més transitades avui a l'illa, utilitzades per milers de persones durant tot l'any, i es mereixen el nostre homenatge i record». «La millor manera de no repetir els successos tan tràgics del passat és tenir memòria i no oblidar», ha dit.

«Un dels principals sistemes repressius que es van estendre a Mallorca a partir del juliol de 1936 va ser la presència de camps de treball, que van anar obrint de manera consecutiva al llarg del litoral de l'illa. En un primer moment, es van proveir de la mà d'obra de presoners governatius trets de les principals presons de Palma però, a mesura que avançava la Guerra, van començar a rebre la presència de presoners de guerra enquadrats a batallons de treballadors o batallons disciplinaris de soldats treballadors. Aquests presoners van construir a Mallorca centenars de quilòmetres de carreteres sense més eines que un petit martell per picar a terra, a més del mètode de maneta i barrobí —mitjançant el qual un grup d'especialistes rebentaven amb pólvora la roca més dura—», ha explicat la historiadora i investigadora Maria Eugènia Jaume, coordinadora de l'estudi encarregat el 2021 pel Govern sobre les obres realitzades mitjançant treballs forçats a les Balears durant la Guerra Civil i el primer franquisme, i també present en la inauguració del projecte.

Sis panells informatius retran homenatge als treballadors i treballadores forçosos als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos.

El projecte de senyalització de les carreteres construïdes amb mà d’obra esclava durant el franquisme inclou 6 panells informatius de 3 metres d’alçada i 1,5 metres d’ample que estaran situats als municipis de Sóller, Calvià, Alcúdia/Pollença, Manacor, Llucmajor i Campos, i recordaran la història de totes aquestes persones i l’origen de les carreteres.

El primer és el que s'ha instal·lat aquest matí a Sóller, on els presoners van obrir diferents carreteres, i està ubicat al costat del mirador del far de Muleta, en una carretera construïda entre el 1936 i el 1938 per presoners mallorquins i peninsulars.

A més, s'instal·larà un segon panell a Calvià, a les proximitats del camp de treball des Capdellà, i tres més a l'entorn del circuit estratègic de la MA-6014, el tram més important dels construïts amb mà d'obra esclava a l'illa, als municipis de Llucmajor, Manacor i Campos.

També s'instal·larà un sisè panell a la carretera que uneix Alcúdia amb el Port de Pollença, ja que en aquesta zona es van establir almenys set camps de treball.

La senyalització a les carreteres, un projecte pioner a Espanya

A més, Govern i Consell instal·laran un total de 60 senyals al llarg dels 166 km de carretera —un al principi i un altre al final de cada carretera i un altre cada 5 quilòmetres—, 133 km dels quals pertanyen a carreteres que són avui titularitat del Consell i 32,5 km que són titularitat d’altres administracions.

En aquest sentit, Sevillano ha volgut explicar que tant la iconografia com el text dels senyals «seran compartits de manera pública amb la resta de territoris de l’Estat que es vulguin sumar a aquest projecte, perquè presoners republicans que van construir de manera forçosa centenars de carreteres n'hi ha a tots els municipis».

En concret, les carreteres que estaran senyalitzades seran:

Ma-6014, des de s’Arenal fins a sa Colònia de Sant Jordi

Ma-6040, intersecció amb sa Colònia de Sant Jordi

Ma-6101, accés a ses Salines

Ma-6100, es Llombards – sa Colònia de Sant Jordi

Ma-6110, accés al cap de ses Salines

Ma-19, Santanyí-Portopetro

Ma-4012, des de S’Alqueria Blanca fins a la intersecció amb Felanitx-Portocolom

Ma-4010, accés a Portocolom

Ma-4014, accés Portocolom-Porto Cristo

Ma-2220, Alcúdia - Port de Pollença

Ma-1150, accés al far de Muleta

Ma-2124, des de Sóller fins al Port de Sóller

Ma-1012, es Capdellà - Peguera

Ma-1031, es Capdellà - Andratx

Tant els textos inclosos als panells informatius com la ubicació dels senyals han estat acordats per la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtic del Govern de les Illes Balears.