El IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica del Govern s’iniciarà a finals de gener a Son Coletes NNota Informativa

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat aquest dimecres la posada en marxa del IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, el qual començarà a caminar a finals d’aquest mes amb una tercera intervenció al cementeri de Son Coletes.

A més dels treballs d’exhumació del cementeri de Manacor, aquest IV Pla —que va ser aprovat el passat 2 de juny a la Comissió de Fosses i Desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme de les Illes Balears— inclou la intervenció a diverses localitzacions vinculades al desembarcament de Bayo: la platja de sa Coma, les fosses de Son Escrivà i de l’hospital de sang, l’interior i l’exterior del cementeri de Son Carrió, la segona fase d’intervenció al cementeri de Sant Francesc de Formentera, així com la primera intervenció a Cala Sant Vicenç, a Pollença.

També inclou la realització de cinc estudis històrics sobre la viabilitat d’una sèrie de fosses catalogades com a dubtoses que permetran confirmar o descartar futures intervencions; la restauració dels objectes recuperats al costat de les restes òssies en les diferents exhumacions; la programació de dotze exposicions destinades a fer pedagogia per a la no repetició; o la realització d’una quinzena d’estudis multidisciplinaris.

«Aquest és el Pla més ambiciós dels que ha posat en marxa el Govern. De fet, ja no és només un pla d’exhumacions, sinó d’exhumacions i memòria democràtica, amb quatre lots que van més enllà de les fosses, abasten tots els àmbits de la memòria des de diferents perspectives i que estan pensats per tenir continuïtat durant anys», ha destacat el vicepresident Yllanes.

El vicepresident, a més, ha explicat que el IV Pla de Fosses comptarà per primera vegada amb psicòlegs per acompanyar les víctimes durant tot el procés d’exhumació i que incorpora com a requisit per a l’execució de les tasques la formació en memòria democràtica i drets humans: «quan parlam de memòria democràtica parlam de drets humans, base fonamental de qualsevol Estat democràtic. En aquest Pla quedarà constància d’aquest fet».

Per la seva banda, el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria democràtica, Jesús Jurado, ha afegit que «aquest és el Pla més avançat de l’Estat, que ens permet continuar ser referents en memòria democràtica a tota Espanya».

«La memòria democràtica ha de tenir un retorn social per millorar qualitativament el nostre sistema», ha explicat Jurado, que ha volgut assenyalar que l’objectiu del Govern amb aquest Pla és «la recuperació de restes humanes, la identificació i el retorn de les víctimes. Per tant, són objectius vinculats a la justícia social, perquè sense justícia no hi ha concòrdia. També són objectius pedagògics, amb un retorn a la societat a través de visites a les intervencions i exposicions relacionades amb les investigacions. Finalment, són objectius vinculats al coneixement, mitjançant l’increment de la investigació relacionada amb la memòria des d’àmbits diversos».

Fins a 1,3 milions de pressupost, la major inversió en estudis de memòria democràtica

El pressupost per executar aquest Pla és d’1,3 milions d’euros, la qual cosa triplica el pressupost del Pla anterior.

En aquest pressupost, un milió d’euros correspon al Lot 1, el qual engloba tot el que es refereix a excavació, exhumació i identificació de cossos en fosses, així com la coordinació de les intervencions. 50.000 euros corresponen al Lot 2, referit als estudis històrics sobre fosses de les Illes Balears. 218.000 euros corresponen al Lot 3, que contempla els estudis sobre memòria democràtica de les Illes Balears. Finalment, 39.000 euros corresponen al Lot 4, que recull la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació.

En total, es destinaran directament a la investigació 268.000 euros. «Mai un govern havia destinat tants recursos a la investigació en termes de memòria democràtica», ha destacat el vicepresident Yllanes.

Aranzadi i ATICS duran a terme l’execució del IV Pla per al Govern

L’adjudicatària del contracte, que es va licitar el passat 20 de desembre, ha estat l’UTE formada per Aranzadi i ATICS, que durà a terme l’execució d’aquest quart pla per al Govern, en coordinació amb la Direcció General de Memòria Democràtica, la Comissió de Fosses i Desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, i la Comissió de Memòria Democràtica de les Illes Balears.

Tant Aranzadi com ATICS han treballat anteriorment a Balears, i fins i tot han col·laborat prèviament en diferents fases dels anteriors plans de memòria democràtica del Govern. Ara uneixen els seus equips en una col·laboració pionera a nivell estatal que permetrà donar la continuïtat necessària als plans anteriors i abordar un ambiciós quart pla que inclou molta feina de camp i de recerca, i fins i tot donar un impuls a la part genètica en tenir dos laboratoris treballant en les identificacions.

Així ho ha explicat el mateix equip tècnic, que també ha volgut destacar la possibilitat que ofereix aquest model col·laboratiu per treballar de manera paral·lela en els diferents lots, i fins i tot en diferents fases del mateix Pla d’exhumacions.

En aquest sentit, la coordinadora de la Societat de Ciències Aranzadi, Almudena García-Rubio, ha plantejat la possibilitat de realitzar, de manera paral·lela a l’exhumació de Son Coletes, petites intervencions a Son Carrió, a l’hospital de sang, i fins i tot una primera fase de prospeccions a sa Coma.

García Rubio ha destacat, a més, que l’equip de treball, que estarà format per fins a 50 persones, inclourà a experts de les Illes Balears que duen anys treballant en alguns dels temes d’interès dels lots de recerca i que passaran a formar part dels equips. «El caràcter multidisciplinari que ja es venia donant en els plans anteriors s’amplia ara amb professionals de la comunicació, la psicologia, el dret o l’antropologia social, entre altres», ha explicat.

El coordinador d’ATICS, Francesc Busquets, per part seva, ha destacat la importància que tindrà en aquest Pla la introducció de la figura de la psicòloga Ana Miñarro com a suport als familiars de les víctimes, i també la de figures com el coordinador dels estudis històrics i de recerca, Jaume Claret.

Busquets ha assenyalat, a més, alguns dels estudis que es duran a terme de manera prioritària, entre ells: l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca, que permetrà completar el Mapa de Fosses de les Illes Balears, l’actualització del cens de persones assassinades per la repressió franquista a les Illes per a la seva publicació, l’estudi sobre espais de la memòria per a la seva catalogació, o l’estudi sobre els bombardejos de les forces provinents de les Illes Balears i els bombardejos ocasionats a l’arxipèlag, entre d’altres.

RODA DE PREMSA