El Govern ret homenatge a Emilio García-Peñuela, Antonio González, Andreu Blanch i Llorenç Martorell i lliura les seves restes a les famílies NNota Informativa

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, han participat aquest dissabte en un acte, al Mur de la Memòria del cementeri de Palma, de retorn i homenatge a quatre víctimes de la repressió durant la Guerra Civil: Emilio García-Peñuela, Antonio González, Andreu Blanch i Llorenç Martorell. Ho han fet acompanyats pel relator especial de Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabián Salvioli, que aquests dies és a Mallorca coneixent les polítiques de memòria democràtica impulsades pel Govern.

Emilio García-Peñuela i Antonio González foren víctimes de la treta de Bellver del 4 de gener de 1937. Es creia que foren assassinats i enterrats a Porreres, però les seves restes varen ser localitzades a Son Coletes durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, que es va dur a terme entre l’octubre i el desembre de 2021. Eren en el grup 2 de la fossa número 3 del cementeri de Manacor, la mateixa fossa que allotjava les restes d’Aurora Picornell, Belarmina González i les roges del Molinar.

També a Son Coletes, a la fossa número 4, es varen recuperar les restes d’Andreu Blanch Bauçà, a qui també es creia assassinat i enterrat a Porreres. Tots tres van ser identificats el mes de novembre passat gràcies a mostres d’ADN donades per fills i filles de les víctimes.

Les restes de Llorenç Martorell sí que foren localitzades a Porreres el febrer de 2021, a partir dels treballs que va dur a terme el Govern al cementeri municipal dins el Tercer Pla de Fosses 2020-2021. Es varen recuperar a la fossa núm. 11, intacta sota el bloc de nínxols, que disposava de dos nivells i en la qual es varen localitzar un total de dotze individus. Llorenç Martorell va ser identificat el mes de desembre de l’any passat.

Durant l'acte de retorn, que la presidenta ha definit com a «emotiu i simbòlic, però sobretot profundament democràtic», Francina Armengol ha recordat la trajectòria d'aquests darrers vuit anys treballant per la memòria: «aprovàrem dues lleis fantàstiques des del diàleg i el consens» que permeteren «treballar conjuntament amb activitats memorialístiques, historiadors i familiars», a qui ha agraït la seva tasca i ha recordat que «la vostra lluita no ha estat en va». La presidenta del Govern ha assegurat que «mai serem 'vençuts' perquè seguirem cercant, explicant i exigint justícia» per a totes aquelles víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista.

El vicepresident ha afirmat que «aquest homenatge és molt més que un retorn de cossos als familiars, aquest acte és un missatge perquè quedi clara la tremenda injustícia que Andreu, Llorenç, Emilio i Antonio patiren. Quatre homes assassinats per pistolers franquistes, foren víctimes d’aquest crim contra la humanitat que varen suposar els afusellaments. Quatre noms que van voler esborrar fent-los desaparèixer en aquestes fosses i que avui treim d’aquest oblit».

Les famílies de les quatre víctimes són membres fundadores de l’Associació Memòria de Mallorca i varen rebre, el 29 d’octubre de 2021, amb motiu del primer acte d’homenatge institucional a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista a les Illes Balears, el certificat de víctimes del franquisme del Govern de les Illes Balears.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 53 i se n’han tornat 48 a les famílies.

Emilio García-Peñuela Orgaz

Va néixer a Madrid l’any 1899. Delineant i empleat del Banc d’Espanya. Fou detingut el 28 de juliol de 1936 a Palma i assassinat el 5 de gener de 1937 a Manacor.

Antonio González Rodríguez

Va néixer a Càceres el 19 de maig de 1908. De professió era fotògraf. Durant deu anys va ser membre de l’exèrcit espanyol. Pertanyia al sindicat CNT-FAI i fou delegat de transport marítim a Palma. Detingut el 19 de juliol de 1936 i assassinat la nit del 5 de gener de 1937 a Manacor.

Andreu Blanch Bauçà

Nascut a Porreres i de professió sabater. Detingut i conduït a un quarter de Palma el 30 d’octubre de 1936. Al dia següent ja no hi era.

Llorenç Martorell Suárez

Va néixer a Moscari (Selva) l’octubre de 1898. Era vidu d’Alberta Ciriquián Ferrer. Residia a Palma, on tenia una impremta i una tenda de mobles. No pertanyia a cap partit polític, però regentava la impremta en la qual possiblement s’editava la publicació del Partit Comunista Nuestra Palabra. Empresonat a Can Mir el 24 d’octubre de 1936, el 9 de febrer de 1937 va ser «posat en llibertat». L’afusellaren en el cementeri de Porreres el mateix febrer del trenta-set.

A l'acte d'avui també hi ha assistit el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, entre altres autoritats.