El Govern inicia els treballs d’excavació a la platja de sa Coma NNota Informativa
El Govern inicia els treballs d’excavació a la platja de sa Coma
Aquesta primera intervenció tindrà una durada aproximada de deu dies i anirà acompanyada d’una segona fase, programada per a després de l’estiu
El Govern ha iniciat aquest dijous els treballs d’excavació a la platja de sa Coma amb l’objectiu de confirmar o descartar la pervivència avui dia d’una o diverses fosses a la zona nord-oriental de la platja i establir les dimensions de les pèrdues humanes a la zona, així com la possible ubicació dels cossos enterrats durant els dies de guerra i els posteriors al reembarcament de l’expedició del capità Bayo.
Per això, el Govern durà a terme una primera fase de sondejos de comprovació arqueològica mitjançant l’obertura d’una sèrie de rases en quatre zones prèviament delimitades on la prospecció geofísica i la teledetecció donaven resultats de possibles alteracions del terreny provocades per farciments diferenciats.
El vicepresident Yllanes ha explicat que l'excavació de les potencials fosses de la platja de sa Coma és una intervenció tècnicament molt complicada, per les dificultats que presenta la zona. «S'intervindrà en una zona molt complicada, sorrenca, de platja; amb l'objecte d'intentar trobar les restes dels qui van participar en aquest desembarcament, essencialment al cementiri de son Carrió, la finca de son Escrivà i l'Hospital de Sang».
Yllanes ha afegit que, lògicament, en tractar-se d'una intervenció tan important en una zona turística, “hem arribat a un acord amb l'Associació Hotelera de sa Coma perquè farem unes primeres feines abans de començar la temporada turística i, a la vista dels resultats, segurament continuarem un cop hagi acabat la temporada”. Per Yllanes, calia intervenir en aquesta platja: “així estava previst al IV Pla de Foses de les Illes Balears i els testimonis històrics parlen que, efectivament, hi pot haver restes de republicans que van poder ser assassinats durant la fugida de Mallorca. Estem obrint fosses per tancar ferides”, ha indicat.
Per part seva, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, ha destacat que les excavacions que han començat avui cerquen aclarir crims de guerra. «Aquí el que va passar va ser l’afusellament de milicians que van arribar amb el desembarcament del capità Bayo, persones afusellades pel simple fet d’haver estat capturades en el procés de retirada», ha dit.
Així mateix, el tècnic de l'empresa ATICS, Francesc Busquets,ha precisat que la de sa Coma és una fossa de batalla, de guerra, i va afegir que «tècnicament estam en un lloc on la dificultat orogràfica i climatològica pot comportar certs problemes quan a la localització de restes. Al cap d'aquests anys hi ha hagut temporals que poden haver alterat el terreny. Aquesta primera fase ens servirà per comprovar si tindrem resultats positius i també per entendre la dinàmica de com va funcionar la platja de sa Coma, com a centre neuràlgic d'aquests fets», remarcat.
Aquesta primera intervenció tindrà una durada aproximada de deu dies.
Zona 1. Es tracta d’una àrea de 290 m2 situada a la zona més nord-oriental de la platja de sa Coma, en un dels extrems orientals, on el 1991 s’hi localitzaren restes humanes que es podien associar amb els fets del 1936 i que ja foren exhumades. És una àrea amb arena, acumulacions d’algues i matolls baixos, fora del sistema dunar que existeix uns metres més cap al sud-oest.
Zona 2. Es tracta d’una àrea de 150 m2 situada en el camí del Castell, al sud del Ranxo de sa Coma i al nord de la platja; un camí format per un nivell de terres compactades, que discorre pel nord del sistema dunar de sa Coma.
Zona 3. Es tracta d’una zona d’uns 795 m2 dividida en dues àrees, a banda i banda (nord i sud) d’una de les zones dunars de la platja de sa Coma. La banda nord està situada en el camí del Castell, més cap al sud-oest de la Zona 2, i la banda sud es localitza a un dels trams de la platja de sa Coma; per tant, és una àrea amb arena de platja.
Zona 4. Es tracta d’una àrea d’uns 155 m2 situada al sud de la zona dunar, just enmig d’un dels trams de la platja.
L’equip tècnic del Govern, un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS, durà a terme diverses rases o cales de sondeig repartides per les quatre àrees de prospecció, de manera que siguin representatives de tota la zona on es pot localitzar alguna possible fossa. Si es localitzen indicis clars de l’existència de fosses o altres indicis arqueològics, les rases hauran de delimitar totalment aquestes restes. En el cas que les fosses no apareguin, es profunditzarà fins a la localització del nivell del mar per tal de descartar amb total certesa que en el punt per on passa la rasa no hi ha cap tipus d’indici de fosses.
Les fosses de la platja de sa Coma
El Mapa de Fosses de Mallorca assenyala la platja de sa Coma, dins del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, com a possible lloc d’enterrament de víctimes de la Guerra Civil, en la seva majoria milicians i milicianes vinculats a l’expedició del bàndol republicà arribada a Mallorca durant l’estiu de 1936.
Foren els voluntaris i voluntàries liderats pel capità Alberto Bayo que varen desembarcar el 16 d’agost de 1936 per defensar la República del cop d’estat. Molts d’ells, centenars o fins i tot milers, segons els diferents estudis realitzats al llarg dels anys, varen morir al Llevant mallorquí, víctimes del combat i dels bombardejos de l’aviació feixista italiana que va donar suport als revoltats. Altres foren assassinats després del reembarcament del 4 de setembre per les tropes falangistes, que es varen enorgullir del lema «Tutti i rossi fucilati» («Tots els rojos afusellats») encunyat pel comte Rossi.
Segons les investigacions de l’historiador Antoni Tugores, els testimonis d’alguns veïnats de Sant Llorenç des Cardassar apunten al fet que part dels enterraments realitzats després del reembarcament estarien actualment soterrats sota el passeig marítim de sa Coma. No obstant això, aquesta mateixa investigació recull l’existència de petites fosses disperses al voltant de la platja i la d’almenys una fossa de grans dimensions a l’extrem est de la platja.
Precisament en aquesta zona, els efectes dels temporals han posat al descobert restes humanes en més d’una ocasió. Tant és així que l’any 1991 un equip d’investigadors de Madrid es va desplaçar a sa Coma per a dur a terme una sèrie d’excavacions i exhumacions en l’extrem més nord-oriental de la platja. Allà varen poder recuperar restes humanes que haurien estat traslladats a l’Institut Anatòmic Forense, on es va confirmar la vinculació amb la Guerra Civil. La intervenció, no obstant això, va quedar incompleta.
La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha estudiat els últims anys la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saquejos o els temporals. Un darrer estudi, dut a terme el maig de l’any passat a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per un equip d’arqueòlegs i d’especialistes en prospecció geofísica d’ATICS, va donar uns resultats «molt esperançadors».
Ara, amb aquesta primera excavació, el Govern espera poder confirmar la pervivència d’aquestes fosses i programar l’exhumació.